Totes les opinions

14/04/2008
Remolcadors Nosa Terra, S.A. (Remolcanosa) és una empresa privada, amb seu a Vigo, que explota el servei públic de remolcadors en diversos ports de l'estat, entre ells els de Balears. El seu propietari és José Silveira Cañizares, empresari conegut tant per les seves inversions en el sector marítim (a més de controlar el negoci dels remolcadors, en 1997 va adquirir l'empresa estatal Elcano, la major naviliera espanyola, actualment amb filials a Brasil i Argentina) com l'hospitalari (també des de 1997 és propietari de Policlínico Vigo, S.A., el major hospital privat d'Espanya i, des de 2002, del sanatori compostel·là Nostra Senyora de l'Esperança). 

Els treballadors de Remolcanosa, del servei de remolcadors del port de Palma, duen a terme una vaga indefinida des del passat dia 19 de Juny de 2007, amb el suport del Sindicat de Treballadors de la Marina Mercant i de la CGT. Aquesta vaga va ser convocada per la negativa empresarial d'aplicar, als empleats del Port de Palma, les mateixes condicions de guàrdies, descansos i vacances que gaudeixen els seus companys del Port de Vigo, estant tots ells sota l'empar i l'aplicació del mateix conveni col·lectiu. Però, més enllà de la sorprenent capacitat d'aquests companys per a lluitar i resistir, reflectida en la llarga durada del conflicte i del rosari d'agressions que han hagut de suportar, aquesta història és il·lustrativa de la particular indefensió que es troben els empleats de moltes empreses privades que exploten serveis públics. 

Davant la convocatòria de vaga als remolcadors de Palma, la Delegació del Govern a Balears va dictar un decret de serveis mínims que semblava redactat pel propi advocat de l'empresa. Fins a tal punt, que el seu compliment suposava, de facto, la supressió del dret als descansos reglamentaris. Però aquell (primer) decret, segons sembla, tenia un “forat”: no contemplava el remolc d'entrada i sortida als creuers de luxe, ni altres prestacions a empreses privades, o l'atenció als bucs de guerra ianquis (serveis mecànics, d'intendència, etc.), en les seves tradicionals visites a la badia de Palma.(1) 

Quan els creuers “Royal Irish”, “Ocean Village Two”, “Island Scape” i “Queen Elizabeth II”, entre d’altres, no van rebre atenció de remolc per efecte de la vaga, el Delegat del Govern, Ramon Socias, va elaborar el 10 d'agost de 2007 un segon Decret de “serveis mínims”. En ell ja es contemplava, com vestit a mida dels interessos de Remolcanosa, l'atenció al negoci privat dels creuers. Aquesta actitud de Socias, d'anul·lar costi el que costi la pressió de la vaga, contrasta amb el seu silenci i passivitat, davant les més de quinze denúncies, per violacions del seu propi Decret per part de Remolcanosa, que des de CGT hem denunciat i registrat documentalment en la pròpia Delegació del Govern. 

Mentrestant, els dirigents de la UGT en Remolcanosa, alliberats per Silveira i submisos als dictats del patró, ja s'havien afanyat prèviament a visitar a les institucions de Balears i, mitjançant rodes de premsa (29-6-07), demanar insistentment la il·legalització de la vaga dels treballadors del port de Palma, pel suposat “dany a la imatge de les nostres illes” (quin argument de “sindicalistes”!). I afirmant, his master’s voice, que el conveni col·lectiu s'aplicava correctament a Palma, sense ni tan sols haver preguntat als interessats. 

L'empresa tampoc va romandre de braços creuats. Inicialment, va intentar posar en servei un nou remolcador amb una tripulació d'esquirols. Aquesta maniobra va ser anul·lada pel Jutjat del Social, amb una mesura cautelar, davant el nostre recurs. A més, els treballadors en vaga van haver de suportar, entre altres pressions, fins a dues sancions per a cadascun, de tres mesos d'ocupació i sou, “per participar en vaga il·legal”. Les sancions van ser recorregudes i, ja en el Jutjat, els seus arguments es van dissoldre com a sucrets, i van acabar sent retirades per l'empresa. Finalment tres d'ells van ser acomiadats. Dos, per suposat “incompliment dels serveis mínims” (a criteri de l'empresari, com a jutge i part) i altre, amb imputacions falses per part de la direcció de Remolcanosa. 

Però, novament, els tribunals han donat la raó als treballadors i, aquest mes d'abril hem conegut la sentència dels recursos contra els dos primers acomiadaments, que han estat declarats nuls pel Jutjat del Social de Palma, amb efectes de readmissió immediata, per vulnerar de manera flagrant el dret de vaga. Al dia d'avui queda per celebrar el judici pel tercer acomiadament que, a pesar dels seus grollers arguments, comparteix amb escandalosa claredat els motius reals dels dos primers. 

A més, i davant les denúncies de la CGT, la Inspecció de Treball ha elaborat un informe en el qual es requereix a Remolcanosa que resolgui els importants defectes en matèria de prevenció de riscos laborals. Els bucs remolcadors de Palma, l'antiguitat i deteriorament dels quals els converteixen en autèntica ferralla flotant, són causa de múltiples situacions de risc. En diverses ocasions, els propis treballadors han denunciat per escrit avaries i accidents (sense cap reacció, que se sàpiga, per part de les suposades “autoritats” receptores de les denúncies), pel perill que suposen aquests vaixells, per a ells i per als mateixos usuaris. Però l'Autoritat Portuària de Balears, titular del servei, continua fent els ulls grossos, mentre Silveira i els seus ens donen a tots gat per llebre, amb material de desfeta. 

A pesar de l'estretor de les lleis, de l'enorme sacrifici econòmic de la vaga, per als treballadors; de la capacitat coercitiva i depredadora de l'empresari, de les extraordinàries ajudes (i del marc d'impunitat), que aquest ha rebut i rep del Govern, de l'Autoritat Portuària, de partits polítics, de sindicalistes corruptes, etc., la vaga dels treballadors de Remolcanosa continua, al Port de Palma, fins a aconseguir els objectius: el respecte als seus drets i a no ser discriminats. 

La seva lluita és un exemple per a tots, i per això mereixen tota la solidaritat que com treballadors i com ciutadans siguem capaços de generar. Però, a més, es tracta de preservar la qualitat dels serveis públics, així com d'exigir la decència, i l'ètica, en la conducta dels càrrecs institucionals, encara que tot això no afavoreixi els interessos privats d'empresaris com José Silveira. 

Què s'ha fet del BLOC? 65 HORES? CORBACHO I LA IMMIGRACIÓ