Totes les opinions

15/02/2008
La irrupció en campanya electoral, fa unes setmanes, de la Conferència Episcopal Espanyola, demanant sense gaire embuts el vot per al Partit Popular, constitueix un salt qualitatiu en la seva lluita contra el govern socialista (fins ara, i de la mà d’individus tan singulars com el bisbe de Tenerife, havien sortit a rotllo temes com ara el concepte de “familia” i d’altres per l’estil), i significa de qualque manera el retorn d’Espanya a unes èpoques més aviat tenebroses de la seva història, car aquest fet significa la no acceptació per part de la jerarquia catòlica de la realitat del país (un estat aconfesional), i, en consequència, del seu propi rol allunyat de les decisions polítiques, i confinat a l’esfera privada de les opinions i les consciències. També, d’altra banda, la qüestió es prou preocupant pel que pot arribar a produir-se en el futur: la identificació de sectors importants de la població amb l’anticlericalisme eixelbrat i sense matisos que va caracteritzar els pitjors anys del segle XX.

Simplificant les coses, hom diria que l’església espanyola se sent a gust despertant la bèstia del anticlericalisme, encara que ja no s’usa, això d’atreure persecucions i martiris pel fet de ser catòlic. De fet, llevat d’algunes poblacions del sud del Sudan i dels pobres cristians d’Iraq, els practicants de la fe de Jesucrist són molt ben rebuts gairebé pertot arreu. A més, tal i com ho descriu T.S. Eliot a “Murder in the Cathedral” servint-se de la figura de Sant Thomas Beckett, la darrera temptació que pot sentir l’home (la més refinada, i qui sap si la més perversa) és la de l’orgull en l’hora del martiri; ni la carn, ni els diners, ni el poder polític no es poden comparar amb la santedat assolida mitjançant el sacrifici suprem (que pot comportar una beatificació al Vaticà, i que els creients de tot el món celebrin tal o qual dia de l’any la fita precisa del nom del màrtir en el santoral).

Actualment, el concepte de santedat té per als nostres cristians un significat ben diferent que en temps del protomàrtir Esteve, o, posem pel cas, i retrocedint menys lluny en la història, en els dies del covard assassinat del rector de Rubí, Mossèn Guardiet, català i catalanista, a mans de la turba “revolucionària”. Ara que ja fa anys que els generals de l’exèrcit no en diuen, de rucades, són els bisbes els qui s’encarreguen de marcar el tempo de la crispació, (servint-se habitualment del seu escolanet estalinista, un transsumpte del personatge del frare dominic del “Rey Pasmado”, inquisidor que segons el sagaç jesuïta Almeida “a ben segur que ni tan sols no creu en Déu”).

Aguantar les diatribes dels prelats i sofrir els prejudicis radiofònics xenòfobs de que són víctimes és el sacrifici que s’els hi demana als creients catalans d’avui dia, puix són membres, mentre cap domèstic Enric VIII no decreti un cisma, de l’església catòlica espanyola.

Explica Graham Greene a “The Power and the Glory” (que situa la seva acció en els terribles dies de les persecucions religioses al México de la Revolució) que hagués estat massa fàcil per a Jesucrist morir per una societat d’homes justs i honorables, i que el seu mèrit radica precisament en que va ser torturat i crucificat per redimir a una humanitat corrupta.

Inversament, el mèrit de molts catòlics espanyols estriba en haver de seguir fidels a la jerarquia actual de l’església a la que pertanyen. Fóra massa fàcil haver d’obeir a una Conferència Episcopal respectuosa amb la societat civil i sensible envers els seus problemes.

Aquesta és la creu que han de carregar amb la mena de resignació que en diuen cristiana.

PANTEÓ EXALTACIÓ DE CIRERÒPOLIS D?OPOSICIONS I CARABASSES ELS CRIMINALS I ELS INEPTES La ciutat dels lliberts Passar a millor vida Crim i càstig Negació de l'evidència La Pseudohistòria L'aprenent del Senyor Burns La Coprocràcia De professió: víctima TIROFIJO LA CÀNDIDA SHARON EL MARTELL DE THOR POCA JUSTÍCIA I GENS DE PAU ETNOCENTRISME LA SÍNDROME DE SAINT-GERMAIN-DES-PRÈS ODIS QUE DONEN VIDA EL CANAL DE L?ESPERANÇA PA, CIRC I CIRC SENSE PA LA LLUNA, ELS CEMENTIRIS, LA MEMÒRIA LA BUFANDA ?L?AEROPOSTALE? BARÇA OU BARSAAX LA RESTA D?ALGUNS