Totes les opinions

14/12/2010
Dia 2 de desembre d’enguany, s’han celebrat eleccions al sector de l’ensenyament públic de les Illes Balears i d’altres comunitats per a aconseguir representants dels i de les docents a la Junta de Personal Docent no Universitària. Els resultats d’aquestes eleccions han donat una majoria aclaparadora a l’STEI-i. Ha tret 21 dels 43 delegats que s’elegien. Ha quedat a un de la majoria absoluta i només per 23 vots. Si tenim en compte que des de les primeres eleccions sindicals, i aquesta és la sisena, havia obtingut sempre la majoria absoluta, es pot dir que, malgrat les dificultats que ha suposat la crisi per obtenir algunes de les reivindicacions, ha tret un excel·lent resultat, més si tenim en compte que ha triplicat el nombre de representants d’altres dos sindicats que es presentaven i el que ha quedat més a prop de l’STEI-i n’ha obtingut una tercera part més un, és a dir, els altres 22 representants s’han repartit així: 8, 7 i 7.
Sabem que els sindicats es troben en el punt de mira de les transnacionals i de totes les institucions que defensen la continuïtat del neoliberalisme capitalista que ens ha duit a aquesta greu crisi, i pretenen sortir-ne fent-ho pagar a la classe treballadora. Per tant, és fàcil que ataquin els sindicats, encara que sigui perquè no han estat capaços de mobilitzar la seva gent en una vaga, qualsevol excusa és bona.Aprofiten qualsevol excusa per a atacar-los, això també ho fa la dreta, com va fer Esperanza Aguirre que es volia carregar els alliberats sindicals, acusant-los de no fer res i de costar massa diners (però no va dir res dels nombrosos assessors inútils que són un veritable flagell per a l’erari públic). El mateix han fet a altres indrets on governa el PP, que defensa el creixement continu i impossible, com s’està demostrant. Però el més important és que molts de mitjans de comunicació els han fet el joc i han estat capaços de crear un estat d’opinió pública desfavorable als sindicats. Així i tot, sindicats com l’STEI-i han continuat fent feina de la millor manera possible, convocant assemblees a l’hora d’adoptar decisions delicades com les de convocar una vaga. Si després aquesta no ha tengut massa participació, s’ha carregat la culpa als sindicats. D’aquesta manera i amb els afiliats pertanyents a altres sindicats en contra del majoritari s’ha aconseguit crear un clima contra el sindicat principal que només ha aconseguit llevar-li dos representants, si ho comparam amb els resultats obtinguts el 2006. Però a l’hora de donar la notícia, un diari que teòricament no hauria
d’estar en contra de l’STEI-i, ha titulat la notícia de la manera següent: “El STEI-i pierde representación en las elecciones de la enseñanza pública”. I dins la notícia
explica que “ANPE fue, sin duda, el sindicato que mejores resultados cosechó en comparación con 2006, pues de los cuatro delegados ha pasado a 7...”. El periodista no diu cap mentida, però fa el titular en contra de l’STEI-i i comenta la notícia a favor d’ANPE, quan aquest sindicat presenta dins les seves llistes com a mínim una persona d’extrema dreta i quan aquest sindicat es presentava a les meses electorals amb dos interventors o interventores, en lloc d’ interventor i apoderat com feia l’STEI-i. Voleu saber quina és la diferència de fer-ho d’una manera o de l’altra? Que l’endemà hi hauria dues persones d’ANPE per mesa electoral que tendrien vacances, mentre que de l’STEI- i n’hi hauria només una. Quin dels dos sindicats es preocupava perquè l’escola pogués funcionar adequadament l’endemà? Quins problemes causa l’STEI-i? Tots els que pot causar un sindicat que al programa electoral es declara com a sindicat de classe, nacional, solidari, internacionalista, independent i plural de les Illes Balears i que sempre ha lluitat per la plena normalització de la nostra llengua i de la nostra cultura... Això vol dir que defensa una escola on la llengua catalana sigui llengua vehicular, això vol dir que empara la immersió lingüística, això vol dir que propugna el sistema de conjunció lingüística per evitar la formació de dues comunitats i això suposa que no es pugui triar la llengua d’ensenyament, encara que garanteix que amb el sistema adoptat, al final de l’ESO es dominin les dues llengües oficials. Però això és tot el contrari del que defensa el PP actual i per això existeix una lluita ferotge per a debilitar aquest sindicalisme. No ho han aconseguit i esperem que no ho aconsegueixin mai. El mateix sindicat ha guanyat les eleccions al País Valencià, és el majoritari al Principat i el 2011 també les hi guanyarà.

La meva nació és la meva llengua Ets d?esquerres o de dretes? Desactivada la llengua pròpia, desactivat el català Franco ho va deixar fermat i ben fermat, però no se?n sortiran La lliure elecció de llengua, un altre parany del PP Sumar vots, expressar opinions, unir partits Una vegada més Espanya ens tracta d?estrangers El TC, ha fet guanyar tothom? L?estat del benestar només el pot salvar la independència El país que fabricava princeses del poble Perillosos ignorants i provocadors aspiren al poder La malaltia és greu, la despersonalització El president del PP balear provocarà una allau de protestes de dimensions incalculables El PP i la FAES han adquirit unes quantes unces de seny? En Rajoy vol viure a un país normal El tancament de TV3 al País Valencià, quasi terrorisme d?estat? Dues terceres parts de ciutadans de les Illes consideren el català com a llengua pròpia Els hereus del franquisme continuen la repressió lingüística El poble sempre té raó Ha començat el lingüicidi L’elecció de llengua beneficia la normalització del català Legalment és impossible eliminar el “requisit” del català a la funció pública Resolució que va contra el seny, la ciència i la Llei Volen foragitar el català de l’Administració Ens volen fer desaparèixer Continua amb la repressió lingüística, tot trepitjant la Llei La lliure elecció de llengua pot suposar la no consecució del Graduat en ESO El Govern del PP prepara una Llei colonial, etnocida, antiestatutària i anticonstitucional Tergiversar la història Dirigents del PP, botxins de la llengua! Jubilats en vaga de fam per la llengua Vuit dies sense consciència El Govern de José Ramón Bauzá contra la legalitat vigent Vint-i-set dies més quatre, en vaga de fam pels drets lingüístics Més accions contra la política lingüicida del Govern del PP Governar atacant el poble estimula la resistència i la defensa L’extrema dreta imposa la segregació