Però pensàvem que, almenys, no hauríem d’estar tot el dia mobilitzats i preocupats per autopistes, construcció desmesurada o agressions a la llengua i la cultura. Que venien temps amb més serenor, més seny... tranquil•litat en definitiva. Però no és així. Com a veí del Molinar estic més preocupat que mai. 

Visualitzin la imatge de l’àrea rural d’aquest nucli de la Badia. Un preciós camp de sembrats, vaques pasturant, parets de pedra i molins que encara resisteixen al pas del temps i a la pressió urbanística de l’Imperi Llonguet. També a la despreocupació d’institucions per cuidar la imatge rural de Mallorca, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Idò bé, aquesta estampa està condemnada. Gairebé la meitat de terreny ja és urbanitzable. S’hi volen construir edificis de protecció oficial i algun que altre equipament. El Molinar ja ha patit la ‘invasió’ de grans blocs de pisos que res tenen a veure amb l’arquitectura del barri i que han fet avançar el ciment en detriment dels horts. No neg en cap moment la necessitat de construir HPO, però hi ha moltes maneres i llocs on fer-los. I si una part de l’àrea rural està condemnada (Son Bordoy, concretament), l’altra resulta trobar-se en una situació complexa si més no. Es tracta d’una reserva estratègica de sòl. Això vol dir que, en un futur, també s’hi podrà construir. Per tant, el caràcter rural del Molinar és un comodí per al creixement palmesà. Mentrestant, a Ciutat encara queden solars buits, descampats, edificis desocupats, abandonats, etc. 

A més de tot això, cal dir que hi ha projectat un nou vial que faria desaparèixer el Camí Viquet tal i com el coneixem, a més d’un enllaç amb l’autopista paral•lel al Torrent Gros que acabarà de desfigurar-ho tot.