Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
BERNAT JOAN I MARÍ, EURODIPUTAT PER ERC
Palma Un president ha de saber i estar 06/09/2005 La repassada de premsa en tornar de vacances -per tal de veure com havien anat les coses durant la segona meitat de l'agost- m'ha deixat un regust amarg i, així mateix, ha aconseguit de preocupar-me una mica. I, encara, ha aconseguit una altra cosa que en principi no pensava que em pogués passar: enyorar en Gabriel Cañellas i la gent que feia govern amb ell.
Tot plegat, aparentment només simptLa repassada de premsa en tornar de vacances -per tal de veure com havien anat les coses durant la segona meitat de l'agost- m'ha deixat un regust amarg i, així mateix, ha aconseguit de preocupar-me una mica. I, encara, ha aconseguit una altra cosa que en principi no pensava que em pogués passar: enyorar en Gabriel Cañellas i la gent que feia govern amb ell. Tot plegat, aparentment només simptomàtic, ve a tomb de la trifulga amb la piscina situada en zona marítimo-terrestre, a la Costa dels Pins, Mallorca, propietat del director del diari El Mundo, Pedro José Ramírez, també conegut per Pedrojota. En Ramírez, assot de catalanistes i basquistes, i de gent poc afí al PP en general, va poder botar-se tranquil.lament la Llei de Costes i dur a terme una construcció estrictament particular en una àrea de domini públic. No ens ha de sorprendre gens ni mica que l'administració baleàrica ho permetés (donant-li permís o fent la vista grossa, que jo no sé com varen anar les coses, ni tampoc m'interessa gaire...). Se n'han fet tantes, d'irregularitats com aquesta, o encara més grosses! Allò que sí que ja ens pot sorprendre, emperò, és que l'actual autoritat estatal per al tema esmentat -demarcació de costes- hagi fet una magarrufa especial perquè la piscina de Pedro J. Ramírez pugui ser privada malgrat trobar-se situada en una àrea que legalment resulta d'ús públic. Això s'ha fet, com ja s'ha remarcat des de diversos mitjans de comunicació, fent de l'esmentat periodista una excepció a totes les regles. Que els afins de partit, els del PP, li facin aquest tipus de concessions es pot entendre, dins aquest espectre de "corrupció mediterrània" tan nostrat; però que també s'hi avenguin els socialistes només es pot explicar si ells mateixos tenen amb el director d'El Mundo algun tipus de deute o de relació que nosaltres desconeixem completament. Es podia esperar que des de les pàgines del diari dirigit per Ramírez es muntàs una campanya extraordinària contra la iniciativa d'ERC perquè l'espai esmentat torni a ser públic. També es podia esperar, en la línia habitual d'aquesta publicació, que els capdavanters de la iniciativa, i molt especialment el diputat Joan Puig, rebessin tota mena d'insults, que sempre desqualifiquen més qui els profereix que no qui els rep. Ja se sap que no insulta qui vol sinó qui pot fer-ho. Fins i tot era pensable que el mitjà ultraespanyol aprofitàs l'avinentesa per carregar feroçment contra els capdavanters dels mitjans de comunicació mallorquins. L'ultracentralisme espanyol i una mínima creativitat local sempre es repel.leixen com el foc i l'aigua. Allò que no es podia esperar, emperò, és precisament el que ens ha fet enyorar Cañellas (per parlar d'un correligionari de partit d'en Jaume Matas): que el president de la comunitat mal anomenada autònoma, aquell que ens representa a tots els ciutadans de les illes Balears (també a aquells que ens sentim permanentment ferits i insultats pel mitjà de Pedrojota), li demanàs disculpes per l'acció realitzada per una colla de mallorquins i mallorquines que ja n'estan tips de corrupció urbanística. Un president ha de saber ser, és a dir, ha de ser capaç de governar per a les persones que l'han elegit i també per a aquells que no l'han votat, però a qui també representa. Però a un president d'una comunitat autònoma, o a qualsevol altre representant públic, no li basta amb saber ser: també ha de saber estar. I això li ha mancat estrepitosament al president Matas en tot aquest hilarant i ridícul assumpte. S'hi podria afegir un capítol a La Escopeta Nacional o a algun film de la sèrie d'en Torrente: un capitost dels mèdia madrilenys rep una protesta d'Indigenilàndia. La protesta el posa dalt cala figuera, perquè els indígenes només obeeixen i llepen culs, però mai no es queixen ni protesten. Per això, venga insults i més insults, des dels ofesos altiplanians... Llavors, el president d'Indigenilàndia, humilment, s'acosta al magnat caçurro i li demana que disculpi l'eixelebrament de la seua tribu. Ja ens ho deia, en Joan Solà, quan ens esbudellava la sintaxi davant els nostres ulls atònits, que això del ser i l'estar és molt complicat. I encara es complica més quan manca la dignitat necessària.
![]() |
EditorialL’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
![]() Opinió![]() Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa. ![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||