Totes les opinions

30/03/2009
El passat divendres es va aprovar el decret del català que regularà l’àmbit sanitari. Probablement va ser un dia d’incertesa per a molts metges i infermers, però suposo que també va ser un dia en que moltes altres persones varen agrair que es donara un pas endavant per la defensa de la llengua. 

Jo sóc valenciana i, malauradament, he vist com la llengua autòctona de la meva comunitat ha anat descurant-se, fins al punt que, ara per ara, la gent ja no la parla al carrer. I també he vist com les polítiques relaxades en matèria de llengua del govern valencià han deixat que això passés sense fer res.

Crec que a Balears passarà el mateix que a València. Passarà si no es prenen mesures com aquestes. Mesures que no tenen la intenció de fer fora a ningú, si nó més bé de que qui no ens deixi sigui el català.

Balears és un territori en el que el català està especialment amenaçat. A banda de la immigració i dels desplaçaments de persones d’altres comunitats, hi ha el problema del turisme. Tot i que és una de les principals fonts d’ingressos de la comunitat, també és un element que deteriora l’ús de la llengua autòctona.

Per això, s’han d’impulsar mesures que defensin el català. S’ha d’assegurar que els balears puguin ser atesos en la seva llengua materna quan necessitin atenció sanitària. I pense que s’ha de tenir present que la llengua és un be molt preciat que s’ha de defendre.

No es tracta de fer la vida impossible als sanitaris de fora de Balears, si nó de defendre el que és nostre. En cas contrari, el català té el perill de convertir-se en una llengua maltractada i reservada a l’ús familiar, com ha passat a València.

El decret del català és una norma polèmica, sí, però en la meva opinió necessària. La llengua pròpia és un llegat i el nostre deure és defendre-la i fer tot el possible per a què arribi als nostres fills tal i com la varem aprendre nosaltres.

Les baules del català