Totes les opinions

23/06/2010
I quan dic càlid vull dir planer, tranquil i agradable. Arriba l’estiu i és un bon moment per reflexionar el futur d’aquesta part del país. Manca menys d’un any per a les eleccions autonòmiques i, molt important, les municipals. En el primer cas, cal una unió orgànica, assembleària i amb una radical democràcia interna dels partits socialdemòcrates que no tenen obediència estatal. No és el meu espai polític però és imprescindible per a Mallorca la consolidació definitiva d’una tercera força nacional i de centreesquerra.  I, per damunt de tot, saber fer-ne la pedagogia que no s’ha fet del BLOC. Que hi creguin, vaja. Potser encara no és massa tard per a què, uns i altres, deixin de mirar-se al mirall, deixin d’intentar convèncer-nos que ells tenen la raó, i posin el país per davant les sigles. Sigles que, per cert, no s’acaba el món si es perden en la història. Tants de partits s’han dissolt. Una força que torni a estar devora els ciutadans i els seus problemes.

Un espai fresc, que deixi les etiquetes –ista. Finalment, un bloc que no entri a cap govern fent de crossa a partits espanyols i regalant-li els vots. Es pot exigir molt des de fora. Per altra banda, la utopia que l’Esquerra Independentista s’incorpori a aquest nou ens, és només això, una utopia. La unió d’EA amb l’esquerra abertzale no és precedent de res. Els Països Catalans necessiten d’un espai polític anticapitalista i clarament independentista. Almenys, de moment. En resum, que cadascú faci la feina que li toca.Pel que fa els comicis municipals, convendrà estar molt pendent de com evoluciona la proposta de l’Assemblea per Mallorca, que aglutina moltes candidatures independents.Cal que aquesta opció esdevingui un autèntic vot de trencament amb el sistema. Evidentment, l’alternativa s’ha d’encaminar primer des de la base, des dels consistoris. I és molt necessari que, en una ciutat com Palma, els moviments socials, l’anticapitalisme, l’independentisme, el sindicalisme combatiu, etc. conflueixin en un espai de feina per avançar cap una candidatura unitària. Primer, però, s’ha de fer molta feina i hi ha d’haver qui la vulgui fer.

El pa(trol) de cada dia En suport a Pinyol Vermell