Totes les opinions

07/07/2005
L'estatut d'autonomia torna a estar en primera línia del debat polític a la nostra Comunitat. Sempre és allà, present, és la base del nostre funcionament com a entitat autònoma dins de l'estat espanyol. Històricament marca un abans i un després, ja que es tracta d'una certa "devolució" de poder des de l'estat central a les institucions autòctones després del tan esmentat "Decret de Nova Planta", t
L'estatut d'autonomia torna a estar en primera línia del debat polític a la nostra Comunitat. Sempre és allà, present, és la base del nostre funcionament com a entitat autònoma dins de l'estat espanyol. Històricament marca un abans i un després, ja que es tracta d'una certa "devolució" de poder des de l'estat central a les institucions autòctones després del tan esmentat "Decret de Nova Planta", tot i que aquelles institucions, creades després de la Conquesta i adaptades a les circumstàncies històriques de cada moment, poc tenen a veure amb les que gaudim avui en dia, certament més filles de la Revolució Francesa que no pas de les ordinacions dels reis de la confederació catalano-aragonesa. De totes formes la nostra idiosincràsia si que s'ha reflectit més o menys fidelment en l'estructura interna de la pròpia Comunitat Autònoma, és a dir, en els Consells Insulars. Pot ser una mica atrevit, i tal vegada totalment anacrònic, dir que el Consell Insular de Mallorca és "l'hereu" del Gran i General Consell, tot i que ja ho hem sentit més d'un cop, però per altra banda és cert que si alguna cosa era especialment clara en el moment de debatre l'estatut és el fet que la "Província" espanyola amb una sola Diputació Provincial era totalment aliena a la realitat de les nostres illes. La reclamació de consells o "cabildos" insulars la trobam en el fons de tot discurs autonomista des que van aparéixer el primer regionalisme a finals del segle XIX. Així doncs no ens ha d'extranyar que un cop més ens trobem a davant el debat sobre la funció d'aquests Consells Insulars. Les competències, el funcionament, el finançament, la relació amb la resta de institucions, siguin Govern o Ajuntaments (sempre tan oblidats) defineixen no només el que han de ser els governs insulars sinó que ens indiquen el paper que ha de tenir el govern autonòmic. Possiblement aquest és el debat que ens hauria d'ocupar aquests dies, des d?una perspectiva seriosa, i aprofitar el debat actual per tancar, en la mesura que fos possible, l'estructura institucional de les Illes Balears, amb un pacte institucional que establís definitivament el marc competencial, que impulsàs el funcionament en conferències sectorials interinsulars, amb un fòrum permanent d'encontre entre les presidències dels consells i del govern de les Illes Balears. No estaria de més intentar enfocar el debat amb una mica d?imaginació, tan absent de la política mallorquina darrerament, i pensar també d?una forma totalment oberta en com poden funcionar més democràticament i més participativament els Consells, temes com la distinció de les figures del president del ple del Consell i el cap de l?executiu, o la separació de llistes seran, a la llarga, qüestions indefugibles per al país, i el moment de parlar-ne no és a un futur que mai arriba, sinó precisament és ara.

JAUME MATAS I EL SEPULCRE DEL CID UNA REFLEXIÓ SOBRE LA PREMSA FORANA DEL FUTUR MATAS-BERLUSCONI. O COM APLICAR EL MODEL ITALIÀ A LES ILLES BALEARS