Totes les opinions

11/10/2006
És molt important evitar que, a Mallorca, les pròximes eleccions -especialment pel que fa al Consell i al Parlament de les Balears- esdevenguin cosa de dos partits, precisament dels dos partits espanyols amb més representació. El fet que els partits més votats a les Balears coincideixin amb els més votats a Espanya demostra que les Illes encara no som una comunitat autònoma. De fet només Catalunya
És molt important evitar que, a Mallorca, les pròximes eleccions -especialment pel que fa al Consell i al Parlament de les Balears- esdevenguin cosa de dos partits, precisament dels dos partits espanyols amb més representació. El fet que els partits més votats a les Balears coincideixin amb els més votats a Espanya demostra que les Illes encara no som una comunitat autònoma. De fet només Catalunya i Euskadi presenten el perfil d'autèntiques comunitats autònomes, i Galícia i Canàries s'hi assemblen lleugerament. Tota la resta, pel que fa a l'estructura de partits polítics, són (som, per desgràcia) Espanya pura.

A Mallorca, se surt d'aquest perfil Unió Mallorquina, que tot apunta que es pot mantenir en una posició similar a l'actual després de les eleccions del 2007. I podria formar-se quelcom amb perfil propi a l'esquerra de l'espectre polític. Però, perquè això efectivament es produeixi cal voluntat, generositat i amplitud de mires.

Supòs que ningú pot tenir dubtes sobre el fet que qui signa aquest paper i el partit en el qual milita són pactistes: vàrem fer el primer pacte ampli progressista, nacionalista i ecologista a Eivissa l'any 96 i portàrem na Pilar Costa al senat; vàrem contribuir a articular el Pacte Progressista que va guanyar les eleccions del 99; vàrem repetir pacte per a la legislatura següent i ens va guanyar el PP; vàrem entendre'ns amb PSM-ENE, EU i Els Verds i ens batérem -sense èxit- per entrar a les Corts espanyoles; arribàrem a un acord amb Eusko Alkartasuna i amb la resta de forces sobiranistes progressistes d'arreu de l'Estat i vàrem encapçalar la llista al Parlament europeu (i aconseguírem l'escó); estam col.laborant activament amb tothom -de partit o no- que treballa per articular el projecte d'Eivissa pel Canvi... No crec que ningú ens pugui criticar per tancats, contraris als pactes o enrocats en les nostres pròpies posicions.

Un pacte a Mallorca, des del meu punt de vista, s'ha de bastir sobre diversos eixos fonamentals: el sobiranisme polític, les polítiques socials progressistes i la defensa del medi ambient. Si un d'aquests eixos queda coix, el pacte també queda coix.

Tenint en compte la composició de les forces nacionalistes, progressistes i ecologistes de Mallorca, enteníem, des de bon principi, que hi havia d'haver un acord tàctic previ entre les dues forces sobiranistes: PSM i Esquerra Republicana. Una vegada trellat aquest acord bàsic, s'havia d'establir la negociació amb Esquerra Unida. Per fer aquest plantejament, partíem del supòsit que tenim més coses en comú el PSM i Esquerra Republicana que no cap d'aquestes dues forces i Esquerra Unida. Però ens vàrem equivocar: es va fer primer una aliança tàctica entre PSM i EU i, tot seguit, ens vengueren a oferir algunes engrunes a Esquerra Republicana. Pel camí, el PSM hi va perdre els primers llençols, entre aquells sectors que preferien un pacte amb accent nacional més que no un pacte situat al cantó més esquerrà de l'espectre polític. Abans, havien perdut mig aixovar Els Verds, avui dia engolits per EU i liquidats com a projecte polític autònom. Tot plegat ens reafirma en la convicció que el camí més coherent i productiu hauria estat el que nosaltres proposàvem.

Ara tenim un PSM afeblit, una escissió -l'Entesa- que ha aparegut a l'espectre polític mallorquí, un partit polític desaparegut i un que mira de surar com pot aferrant-se al bloc i, encara, un altre que mira d'articular nous acords. Tot plegat és massa complicat, per poder concórrer a les eleccions amb la força necessària.

Els pactes, evidentment, s'han de fer per sumar. En el seu moment, el Bloque Nacionalista Galego (al qual ens hem referit moltes vegades des d'aquest mateix mitjà, sempre mostrant-lo com a exemple positiu) va sumar més del que hauria sumat el conjunt dels partits que el varen integrar. Una experiència com la del Bloque, emperò, aquí és impensable. Beiras, militant del partit més petit del bloc, en va ser el líder capdavanter. A Mallorca, les coses van per suposades quotes, que pretenen ajustar-se a una realitat pretèrita, ja prou canviada. Un altre exemple reeixit, dins unes coordenades polítiques diferents, és el de Coalició Canària. També s'hi integren diferents forces polítiques insularistes que han constituït una formació potent i amb incidència suficient com per governar aquell arxipèlag. Han sumat tot el que hi podien sumar.

I ara, sense dolentia, només una qüestió per a bons observadors: què tenen en comú el Bloque Nacionalista Galego i Coalició Canària? Què tenen en comú que els diferenciï del Bloc de Mallorca? Afegim-hi, encara, una segona pregunta: el BNG i CC haurien estat possibles, amb IU a dins? Té sentit, el suïcidi del PSM només per fer surar Esquerra Unida?