Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
JOAN AMER, SOCIÒLEG
Palma NACIONALISME 1985 VS. NACIONALISME 2005 15/12/2005 Josep Melià Pericàs deia que el nacionalisme a Mallorca progressava aritmèticament, mentre que el context progressava geomètricament. Això ho escrivia el 1999, arrel del canvi de color del govern autonòmic, però és un diagnòstic que podem també utilitzar avui. El nacionalisme està més articulat i cohesionat, però la situació social, econòmica i política és molt més complexa.En motiu dels vin Josep Melià Pericàs deia que el nacionalisme a Mallorca progressava aritmèticament, mentre que el context progressava geomètricament. Això ho escrivia el 1999, arrel del canvi de color del govern autonòmic, però és un diagnòstic que podem també utilitzar avui. El nacionalisme està més articulat i cohesionat, però la situació social, econòmica i política és molt més complexa. En motiu dels vint anys del grup de formació i reflexió Blanquerna, es celebrà una taula rodona el passat 19 de novembre per comparar la situació de Mallorca i el nacionalisme el 1985, quan es funda el grup, amb la situació de Mallorca i el nacionalisme el 2005. El 1985 Balears tot just sobrepassava els 700 mil habitants, mentre que el 2005 les xifres de l?Institut Nacional d?Estadística assenyalen que Balears té 983 mil habitants de població de dret, tot i que distintes fonts apunten que fa dos o tres anys que hem sobrepassat el milió d?habitants de població de fet. El 1985 hi havia un fort component d?immigració de la resta de l?Estat espanyol, mentre que el 2005 hi ha immigració significativa de països de la Unió Europea (sobretot Alemanya i Gran Bretanya), d?Europa de l?Est, i de països del Sud. Entre els països dels Sud, els principals grups són Equador, Marroc, Colòmbia i Argentina. I la immigració de la resta de l?Estat espanyol comença a baixar tot just fa dos anys. El 1985 el model econòmic depèn fortament del turisme hoteler i d?apartaments, i dels majoristes turístics (?touroperators?). De fet, el 1985 en concret les xifres turístiques experimenten una davallada per la mala planificació dels majoristes. Els directius elaboren una previsió massa agosarada, i això es tradueix a l?any següent amb reestructuracions en els quadres dirigents de les empreses majoristes. El 2005, el model turístic creix en totes direccions, augment del turisme residencial, dels vols de baix cost, dels lloguers de cases per internet, i alhora creix el viatge més organitzat i planificats de tots, el ?tot inclòs?. El 1985, la pressió urbanística era a la costa, són exemples les lluites del Trenc o Cala Mondragó, mentre que al 2005 la pressió és a tota a l?illa, a través de les noves carreteres i autovies. El 1985 el nacionalisme polític a Mallorca volava baix, mentre que el nacionalisme cívic o cultural encara no tenia el component de mobilització social que sí tendria a mitjans dels noranta. A les eleccions de 1983 i 1987, el PSM obtingué dos diputats per Mallorca, mentre que a les eleccions espanyoles de 1982 i 1986 els seus resultats rondaren el 2% dels vots. Unió Mallorquina en aquests anys és un partit regionalista, obtingué al 1983 i 1987, 7 i 4 diputats respectivament. Aquesta formació abraça el nacionalisme en el seu congrés de 1992. El moment àlgid del nacionalisme polític en termes electorals és a les eleccions autonòmiques de 1995, quan ambdues forces sumen el 22% dels vots. També és pels volts de 1995 el moment fort de la mobilització nacionalista cultural: cadena humana (1995) i mosaic ?Som comunitat històrica? a la Plaça Major de Palma (1996), conjuntament amb els dos primers ?correllengua?. El 2005 el nacionalisme polític es troba en un recés en nombre de vots, i el nacionalisme cultural té un cert reflux en nombre d?assistents a les diades (l?excepció és l?Acampallengua, amb xifres creixents any rera any). Emperò el nacionalisme està més articulat i cohesionat que fa vint anys, les organitzacions polítiques i culturals estan consolidades (algunes d?elles, PSM i OCB acaben de viure recentment la seva renovació). Les llavors de fa vint anys (i de fa trenta) han donat fruit i el que era un espai incipient el 1985, és sòlid el 2005, independentment de les seves dimensions.
![]() |
EditorialL’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
![]() Opinió![]() Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa. ![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||