Totes les opinions

16/01/2007
Em fa una certa gràcia el record i la reivindicació que fa determinada esquerra de l?anomenat pacte progrés. A la vista del comportament electoral de la societat balear i a la vista de l?experiència acumulada sobre el pes electoral dels partits que es consideren d?esquerra, alguns han arribat a la conclusió que per governar no queda més remei que repetir més o manco el pacte de progrés. I si s?ha
Em fa una certa gràcia el record i la reivindicació que fa determinada esquerra de l?anomenat pacte progrés. A la vista del comportament electoral de la societat balear i a la vista de l?experiència acumulada sobre el pes electoral dels partits que es consideren d?esquerra, alguns han arribat a la conclusió que per governar no queda més remei que repetir més o manco el pacte de progrés. I si s?ha de repetir supòs que algú se n?ha temut que no estaria de més positivar la seva composició i la seva acció de govern.

Tot això és lògic. Per coherència pròpia i perquè és segurament l?única manera de trencar l?hegemonia del PP, així és normal que es reivindiqui aquell moment. Ara bé, el que em sorprèn és com s?oblida que per fer realitat el pacte de progrés va ser necessària la participació d?UM. És a dir, sembla que es vol repetir el pacte sense tenir en compte tots els elements imprescindibles perquè aquest sigui possible.

Som molts els opinadors, associacions i grups que mentre, per una banda, volen recuperar el pacte, certament introduint variacions i teòriques millores, per una altra banda, es dediquen a criminalitzar i allunyar-se d?UM, dinamitant qualsevol possible entesa, enlloc d?estendre ponts que puguin fer possible una col·laboració que sembla que es desitja perquè es vol l?objectiu.

No me vull erigir en defensor d?UM. Simplement vull constatar que algunes postures superen el que seria la lògica discrepància i la tasca d?oposició, i se situen més en un pla d?evident odi i incompatibilitat de caràcters. Probablement també hi ha gent d?UM que hauria d?anar alerta amb determinades contestacions. Entre uns i altres es tanquen moltes portes. I en política tancar-se portes no pot ser gens bo, sobretot, quan només des de la col·laboració es pot bastir una alternativa.

Que ningú interpreti que aquest argument el que persegueix és aconseguir el silenci sobre pràctiques o polítiques que alguns consideren errònies. Es pot criticar des del bon rollo, des d?un punt constructiu, sense cercar generar ressentiment. Ara bé, també es pot fer el contrari. No es tracta d?evitar la crítica opositora o la rèplica, es tracta de saber-les modular, contextualitzar. És més un tema de formes que de fons.

Si el pacte va fracassar va ser per la pròpia incapacitat. Lògicament, com tot a la vida, no tot és negre. És evident, que es varen fer coses bé. Tot i això, també és evident que es varen fer coses malament. I una de les coses que es feren malament és acumular lluites internes entre els socis i que cada partit anàs a la seva bolla. Les postures que comentam semblen tornar travelar amb la mateixa pedra.

Segurament hi haurà gent que considerarà que amb alguns partits, tanmateix, els hi separa una distància tan gran que és impossible reconduir la discrepància. Aquesta postura em sembla perfecta i legítima. El que succeix és que no sembla la manera més efectiva per aconseguir l?alternança al Consolat. Oblidar aquesta dada em sembla fer una exercici de memòria bastant esbiaixat.

FACTURES DE L'IRAQ SACSEJADA NACIONALISTA CENTRES ECONÒMICS MEMÒRIA I ACTUALITAT MANS NETES