Totes les opinions

02/06/2005
Des de fa molts anys, hem estat denunciant els dèficits evidents de finançament que pateix la comunitat "autònoma" de les illes Balears i Pitiüses. L'autonomia real depèn, en bona part, del finançament. I quan dic del finançament vull dir, concretament, de qui té les claus de la caixa. En aquest sentit, les dues comunitats autònomes de l'Euskal Herria sota domini espanyol (el País Basc i Navarra)
Des de fa molts anys, hem estat denunciant els dèficits evidents de finançament que pateix la comunitat "autònoma" de les illes Balears i Pitiüses. L'autonomia real depèn, en bona part, del finançament. I quan dic del finançament vull dir, concretament, de qui té les claus de la caixa. En aquest sentit, les dues comunitats autònomes de l'Euskal Herria sota domini espanyol (el País Basc i Navarra) són considerablement més autònomes que cap altra comunitat. Aquestes recapten els seus propis impostos i després, en virtut del concert econòmic, passen la quota corresponent a l'Estat. Però la clau de la caixa és en les seues mans. Per a nosaltres, en canvi, la situació és molt més complicada. El tema del finançament s'ha trobat en primera línia a l'hora de discutir la reforma de l'Estatut de Catalunya. Però cal tenir en compte, des de les Balears, que el nostre dèficit fiscal amb l'Estat encara és, proporcionalment, més remarcable que no el del Principat. Existeixen diversos estudis que avalen aquesta tesi, tot i que oficialment no s'han fet públiques encara les balances fiscals de l'Estat amb les diferents comunitats autònomes. Sorprèn del tot, d'altra banda, aquesta resistència, quan l'Estat espanyol, igual que la resta d'estats d'Europa exigeixen, sense contemplacions, que es publiquin les balances fiscals de la Unió Europea en relació a cadascun dels estats membres. Allò que s'exigeix sense embuts de la Unió Europea, no ho haurien d'exigir també les comunitats "autònomes" en relació a l'Estat? Per quina raó la UE ha de publicar les balances amb els diferents estats, Alemanya publica les balances amb els seus länder, o els Estats Units les fan públiques en relació a cadascun dels estats, i, en canvi, per alguna estranya raó, l'Estat espanyol ha de poder-les tenir completament amagades? Certament, en tot aquest desori hi han tengut un pes molt important alguns "barons" socialistes que comanden unes determinades comunitats autònomes afavorides pels números que se'n derivarien. Així, jo crec que equivocant-se completament, Bono (en la seua època de president de Castella-La Manxa), Chaves (president d'Andalusia) o Rodríguez Ibarra (president d'Extremadura) senten com la pell se'ls omple d'urticària cada vegada que es parla de publicar les balances fiscals. Perquè saben perfectament que allò que se'n desprendria és una contribució exagerada per part de Catalunya, de les Illes Balears i, també tot i que més parcialment, del País Valencià, mentre d'altres autonomies van tirant a costa dels subsidis, i, en qualsevol cas, van desenvolupant-se a costa que d'altres no puguin assolir els estàndards que, per esforç propi, els pertocaria. Per tant, més val que no se sàpiguen els números. Record que, en una certa ocasió, d'una agència de notícies espanyola em feien una entrevista sobre els fons de cohesió i la política econòmica i fiscal de la Unió Europea. En aquella ocasió, vaig dir que els Països Catalans som contribuents nets a la Unió, mentre que l'Estat espanyol és receptor de subsidis. Aquesta és la crua realitat, però el simple fet d'afirmar-la va convertir la periodista en una detractora política improvisada. L'entrevista es va convertir immediatament en una discussió acalorada, perquè no es podia ni plantejar que algú constatàs la realitat fiscal dels Països Catalans al marge de la del conjunt de l'Estat espanyol. Jaume Matas, president de la comunitat "autònoma" de les Illes Balears va declarar, en plena voràgine pública sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya, que les Balears volem una fiscalitat "com la de Catalunya" (és a dir, com la que surti de l'Estatut reformat). Aplaudesc, com no pot ser d'altra manera, aquesta magnífica idea de Jaume Matas. Com que estam en una situació fiscalment prou semblant a la del Principat, que el resultat final ens sigui tan favorable com es pugui. Ara bé, també hem de constatar que, per aconseguir aquest objectiu, Jaume Matas, de moment, està equivocant l'estratègia i les aliances. En comptes de perdre el temps pasturant per l'"Eje de la prosperidad", hauria de rescatar el seu company Camps i mirar d'entendre's tant com fos possible amb en Maragall i en Carod-Rovira.

FINANÇAMENT: UNA REIVINDICACIÓ CORRECTA