Totes les opinions

23/05/2006
Itàlia és un país preciós, que no té punt de comparació a cap altre. Em confés un enamorat d?aquest país d?on va sorgir bona part de la cultura que ens fa ser com som. Imagin que part d?aquesta ?cultura? també es reflexa en les estructures de poder, així els amos de possessions de principis de segle XIX no actuaven de forma molt diferent dels capos de la màfia siciliana rural també de finals del s
Itàlia és un país preciós, que no té punt de comparació a cap altre. Em confés un enamorat d?aquest país d?on va sorgir bona part de la cultura que ens fa ser com som. Imagin que part d?aquesta ?cultura? també es reflexa en les estructures de poder, així els amos de possessions de principis de segle XIX no actuaven de forma molt diferent dels capos de la màfia siciliana rural també de finals del segle XIX, per repartir-se els votants i els districtes electorals, assegurant-se, evidentment, un polític adicte, elegit gràcies a l?amo o capo de torn. De la mateixa manera que tot canvia per tot seguir igual (aquesta frase tan emprada, però tan certa que Lampedussa posa en boca del Príncep da Salina al magnífic ?Gatopardo?), a la política italiana l?obsessió de l?ínclit ?Cavaliere?, Silvio Berlusconi, empresari, president de club de futbol i president d?un imperi mediàtic abans de dedicar-se a la política, ha pretés obtenir, gaudir i mantenir el poder limitant la pluralitat informativa, concentrant el màxim de mitjans adictes a ell mateix, és a dir, convertir-se en un cap mediàtic. I sembla ser que a les Illes Balears es voldria anar pel mateix camí (de moment només és un desig, afortunadament). Les concessions de Televisió Digital Terrestre fetes en dues tongades han demostrat a les clares que el PP reparteix el poder mediàtic entre els ?amics?. L?informe anual 2006 de ?Reporters sans frontières? afirma :?A Itàlia, el pluralisme informatiu segueix resentit-se del conflicte d?interessos de Silvio Berlusconi, cap de govern i també propietari del potent grup audiovisual Mediaset. Es tracta d?una anomalia única en el seu gènere a Europa : un cap de govern controla a la vegada els mitajns de comunicació públics i una gran part dels mitjans privats audiovisuals?. Sense ser tan exagerat sembla que a les illes Balears s?intenta anar cap aquí. Es tracta de l?intent de Jaume Matas de semblar-se a Berlusconi a través dels seus grups mediàtics ?amics?, la línia editorial dels quals sol ser bastant favorable al poder. Confiarem encara en el bon criteri professional d?aquests grups de comunicació, és l?esperança que tenim, a pesar de les evidents intencions del PP de que no sigui així, com ho demostren actuacions com les de Pere Rotger o Antoni Serra, batles d?Inca i Sa Pobla respectivament que donen ordres a les seves ràdios municipals, per limitar les oportunitats de comunicar-se de l?oposició. A poc a poc ens podria anar quedant un sol espai de llibertat: internet. La ciberdissidència, finalment, haurà de ser el refugi de l?oposició, ara bé, ni amb el seu imperi mediàtic Berlusconi ha estat capaç de mantenir-se al poder. Aprengui la lliçó qui l?hagi d?aprendre.

Un estatut per a un país JAUME MATAS I EL SEPULCRE DEL CID UNA REFLEXIÓ SOBRE LA PREMSA FORANA DEL FUTUR