Totes les opinions

31/03/2006
Una de les coses que més me rebenten dels autoanomenats d?esquerres és aquest apriorisme segons el qual els de dretes són corruptes per definició. Segons aquests autoanomenats progressistes en la gestió pública de la dreta no hi ha presumpció d?innocència sinó al contrari presumpció de brutor i comissions a dojo. Segurament una de les explicacions d?aquest pensament és que a nivell de l?estat h
Una de les coses que més me rebenten dels autoanomenats d?esquerres és aquest apriorisme segons el qual els de dretes són corruptes per definició. Segons aquests autoanomenats progressistes en la gestió pública de la dreta no hi ha presumpció d?innocència sinó al contrari presumpció de brutor i comissions a dojo. Segurament una de les explicacions d?aquest pensament és que a nivell de l?estat hi hagi una dreta tan poc homologable a nivell europeu com és el PP. Certament uns dels entrebancs més gran de la democràcia espanyola és que encara no ha aconseguit que al cantó conservador l?alternativa de govern s?inscrigui plenament en els valors de la llibertat i el pluralisme; l?herència franquista encara pesa massa en aquest espai polític. Tot i aquesta justificació resulta que en això que convencionalment anomenam centre-dreta no hi ha únicament el PP amb tota aquesta herència enverinada. En aquest espai ideològic també se sol situar a partits nacionalistes com el PNB i CiU. Tot i que l?acció de govern i algunes coalicions no encaixin gaire bé dins els esquemes simplistes d?esquerres i dretes. Durant els governs Pujol, CiU va haver de patir aquesta lacra de l?apriorisme esquerranòs, que va quedar perfectament exemplificada en l?eslògan electoral d?ERC: mans netes. Des de l?ERC es va donar a entendre de forma prou explícita que els governs convergents tenien les mans brutes, que hi havia nepotisme, amiguisme, comissionisme i no sé quantes coses lletges. El missatge es fonamentava en aquesta idea que els esquerrans són nets i polits, i els de dretes són bruts i foscs. En aquesta conjuntura qualsevol excusa era bona per escampar la imatge negativa sobre CiU. Resulta però que l?ocupació dels despatxos i cotxes oficials pels senyors d?esquerra ha provocat situacions com la dels informes encarregats i pagats a familiars i persones de l?òrbita del partit, o situacions com l?exigència de cessió d?una part del sou de determinats càrrecs públics, que han posat en entredit aquestes mans netes tan proclamades. Es defensen Carod i companyia al?legant que aquestes són pràctiques comuns a tots els partits. I això és cert. El problema però és que ells s?han volgut erigir en consciència crítica, han volgut donar lliçons d?ètica, han aprofitat qualsevol d?aquestes pràctiques per denunciar la suposada i presumpta corrupció que ara ells practiquen. Que consti que dic suposada i presumpta perquè crec que això no és cap corrupció, sinó com ells diuen, pràctiques comuns de qualsevol partit de govern. Ara bé, la qüestió és que ells es varen voler erigir en una cosa diferent, la qüestió és que ells abominaven d?aquestes pràctiques, que ells deien defensar una altra cultura política i de govern. És aquest posicionament previ el que fa ridícula i patètica la publicació d?aquests afers protagonitzats per ERC. No els afers considerats en si mateix. Sembla mentida que tot i l?experiència acumulada. Tot i l?espectacle impresentable que va afectar el PSOE amb els seus 100 anys d?honradesa mesclats amb en Roldán, Rubio i tota la resta. Sembla mentida que encara ara l?estereotip dels nets i els bruts pugui continuar funcionant. Les mans netes s?han convertit en una caricatura dels que pregonitzaven aquell postulat. Les coses sempre són més complexes que el plantejament de bons i dolents, corruptes i no corruptes, blanc i negre, esquerres i dretes. Instrumentalitzar qualsevol element per intentar confirmar públicament el teu esquematisme pot resultar útil en el curt termini, a la llarga però, se?t pot girar com un boomerang. I això és el que li passa a ERC.

FACTURES DE L'IRAQ SACSEJADA NACIONALISTA CENTRES ECONÒMICS MEMÒRIA I ACTUALITAT MEMÒRIA ESBIAIXADA