Totes les opinions

16/01/2008
Les paraules del president de l’SNP escocès, Alex Salmond, en guanyar els darrers comicis al Parlament, els ciutadans han escollit l’esperança per damunt de la por, enceten una obligada i necessària reflexió. L’SNP ha assolit la unitat d’acció del sobiranisme i del progressisme escocès i ha aportat una eina imprescindible perquè els seus ciutadans puguin tenir veu pròpia davant el govern britànic, sense haver de passar pel filtre unionista dels partits d’obediència estatalista. A les Illes Balears hem aconseguit un fet tan històric com necessari en aquest mateix sentit. Hem superat i hem trencat amb la dinàmica sobre la necessitat de prioritzar els acords, sempre, sobre l’eix esquerra-dreta a prioritzar les sinergies, els objectius comuns i les complicitats que ens obre un nou acord prioritzant l’eix nacional. (Llegeix més)

Hem assolit una suma de forces polítiques que defensaran els seus interessos i les seves necessitats sense respondre i dependre dels lligams, pactes, negociacions i estratègies que els partits espanyols arrosseguen quan els dictàmens de Madrid els manen. Una gran coalició nacional, que bastirà un projecte de país per a les Illes Balears més avançat, més modern, més pròsper, més ric, més culte, més solidari, més sostenible, més just i, sobretot, amb unes cotes d’autogovern considerablement ambicioses.

Aquesta suma de forces polítiques configuren una proposta molt potent. PSM, UM, Esquerra Republicana, Els Verds de Menorca, Entesa per Mallorca, ENE i tot un segui de partits independents que es van sumant conformen una força que els dóna la representativitat de més de dos-cents regidors que, de ben segur, faran arribar totes les seves propostes si al capdavall, aquesta coalició assoleix representació al Congrés de Diputats. Tota aquesta força municipal situa aquesta proposta electoral molt per davant IU amb just una desena de regidors i  en paral-lel al PSIB-PSOE amb 218. Segurament si això s’extrapolàs a unes autonòmiques a Navarra ens trobaríem amb les mateixes proporcions que ha assolit Nafarroa Bai respecte als altres partits.

Per contestar a Miquel Roselló no és necessari sortir del mapa polític basc. Si realment Esquerra Unida dóna suport al dret de lliure determinació dels Pobles, perquè va votar en contra de la pressa en consideració del Pla Ibarretxe? Aquesta proposta, representava una oportunitat històrica perquè l’Estat espanyol debatés de forma democràtica el dret d’autodeterminació, entre molts altres aspectes, presentat pel representant legítim dels ciutadans bascs amb el consens explícit d’Ezker Batua. IU hi va votar en contra i dejectà allò que Ezker Batua propugnava. O, per exemple, els vots negatius que reberen les esmenes a l’Estatut de les Illes Balears en matèria cultural i identitària que Esquerra presentà al Parlament espanyol. Són alguns exemples que ens demostren l’esperit realment centralista d’IU, i el poc respecte a la sensibilitat federalista que els seus coordinadors autonòmics defensen. Ara seria una gran oportunitat perquè Esquerra Unida trencàs lligams amb l’uniformisme dels partits estatalistes i apostàs per un model on el dret a decidir lliurement el futur de cada poble no es circumscrivís només pel Sàhara i Palestina.

Aquesta vegada, hem construït els pilars fonamentals, superant tota mena d’obstacles ideològics, estratègics, que durant anys ens havien distanciat, per unir esforços defugint tàctiques partidistes i posant a l’abast dels ciutadans un instrument útil i necessari per bastir el futur de les Illes Balears. Ara més que mai, les paraules de Salmond, ressonen amb força a les nostres illes. Per primera vegada hem aconseguit obrir la porta de l’esperança per tancar, definitivament, la porta a la por.

Un model turístic insostenible Targeta verda: incompetència i fracàs Turisme a les Balears: cal regular el «tot inclòs» EL NOU ESTATUT DE LES ILLES BALEARS: CONSTRUIR EL FUTUR PER AVANÇAR LA SOLIDARITAT MAL ENTESA: PAGAR I CALLAR? L'ASSASSINAT DE JULIÀ BENNÀSSAR I MIR: L'HORA DE LA JUSTÍCIA El cant del boig PROU MENTIDES El PP de Bunyola i la democràcia TRIBU UNA, MALLORCA 4 BORBÓN MALLORQUÍN