Totes les opinions

27/11/2006
Deia l?escriptor, poeta i ideòleg francès Gabriel Matzneff que ?la identitat és la memòria?. Al nostre poble tenim encara un deute pendent amb la història, amb la dignitat i la memòria de les persones que patiren la repressió, l?assassinat, la tortura, la presó, durant i després del cop d?Estat feixista, i posteriorment durant la dictadura franquista. Esbucar el feixisme és posar un granet d?arena
Deia l?escriptor, poeta i ideòleg francès Gabriel Matzneff que ?la identitat és la memòria?. Al nostre poble tenim encara un deute pendent amb la història, amb la dignitat i la memòria de les persones que patiren la repressió, l?assassinat, la tortura, la presó, durant i després del cop d?Estat feixista, i posteriorment durant la dictadura franquista. Esbucar el feixisme és posar un granet d?arena en la construcció de la democràcia, i també per què no, de la nostra identitat col·lectiva, si tenim en compte les estratègies de genocidi practicades pel general Franco durant la dictadura. Restablir la memòria d?aquells que foren assassinats durant i després de la guerra no és només un acte per reivindicar la nostra identitat. És més que això: és un acte de dignitat humana, és una necessitat. Encara existeix un interès en girar la mirada a l?altre costat davant d?aquells terribles esdeveniments provocats arran del cop d?Estat franquista. Sobretot de part del seu llegat ideològic, que amb no poca desvergonya, inclús s?ha alineat amb l?extrema dreta al Parlament europeu en negar-se a condemnar la dictadura franquista i, en conseqüència, silenciar i ignorar tot el sofriment que va produir a una part molt important i considerable de la nostra població als Països Catalans. A les nostres illes, només les juntes locals del PP a Inca, Binissalem i Capdepera s?han sumat a la condemna del feixisme juntament amb la resta de forces polítiques. Crec que seria necessari una iniciativa semblant al nostre consistori. Ni que fos per higiene democràtica o per posar contra les cordes de la democràcia a aquells que encara viuen de les rendes electorals del franquisme ideològic. O simplement, si la dignitat humana segueix el seu curs natural, per rompre amb el silenci de la injustícia. Les repercussions del cop d?Estat del trenta-sis a Campanet foren ferotges i molt cruentes i hi va haver persones que ho varen viure de primera mà. El seu testimoni ens ha permès accedir a la seva memòria, a la seva identitat. L?escriptor rus León Tolstói comentava a la seva obra Diaris que ?és necessari explicar cada fet històric en termes humans?. Sens dubte, el cop d?Estat militar del 1936 liderat pel General Franco i la guerra que desencadenà, va tenir tota una sèrie de repercussions que capgiraren el rumb de la vida a molts campaneters i campaneteres. Un rumb marcat per la repressió, la tortura, l?assassinat, l?exili, la persecució ideològica en uns casos, i en d?altres, l?assoliment del poder pel poder, la venjança personal, la comoditat ideològica que el nou règim els oferia dins una falsa ?estabilitat política?, promesa tòpica i típica dels règims totalitaris. La història que relat en aquestes pàgines, pertany a un fet històric que convulsionà fortament la societat campanetera d?aquells temps: l?assassinat de Julià Bennàssar i Mir, el metge Jolià. Una mort que esgarrifa no només per la seva la brutalitat sinó per l?impacte social que va tenir al poble. El 15 d?agost del 1936 (ara fa seixanta nou anys) el poble de Campanet va viure un dels fets més cruels i lamentables de la nostra història més recent. El que fou metge titular de Campanet Julià Bennàssar i Mir, va ser torturat i assassinat per falangistes a la curva de Son Gepeta, també coneguda com a Volta de sa Sort. Abans, el 28 de juliol, havia estat detingut a ca seva pels falangistes, entre ells n?hi havia algun de campaneter, i va ser portat a la Casa del Poble a Palma. Allà va ser víctima de nombroses tortures i apallissaments permanents. Una vegada fou alliberat tornà a Campanet. L?Ajuntament de Campanet estava presidit en aquell temps per Nadal Tortella i Mascaró Bord. El Cap de Falange local era en Sebastià Alcover, conegut amb el mal nom de Xèrif perquè la pistola que portava deien que era més grossa que ell. No varen trobar altres raons per assassinar el metge Jolià que ser un home d?esquerres. Va destacar dins Esquerra Republicana on militava juntament amb en Miquel Palou Buades de Son Garreta (batlle del Front Popular) i en Guillem Pericàs Pons (president d?Esquerra Republicana a Campanet). Era una persona molt admirada i respectada al poble. Va néixer a Caimari el 20 de setembre del 1905. A Campanet vivia al carrer Llorenç Ríber nº 27. Va cursar els seus estudis a Barcelona on es titulà. Va cobrir eventualment la plaça de metge a Campanet el 1932-33 fins que, de forma definitiva, el 1936 ocupà ja la plaça de metge titular del poble. No va ser sotmès a cap Consell de Guerra pels mateixos colpistes de l??Alzamiento Nacional? ni li feren cap judici formal. El varen anar a cercar a ca seva perquè era un persona de fortes conviccions republicanes i progressistes. Una persona compromesa en la construcció d?una societat més justa i més igualitària. La seva preocupació constant pels sectors socials més desafavorits de la societat campanetera d?aquells temps (les persones majors, les dones, els nins i els joves) marcava fortament el seu sentiment i el seu carisma. La fam, les malalties, la manca total de recursos fruit del centralisme administratiu d?aleshores, el dèficit en infrastructures, la manca d?escoles i d?una planificació educativa moderna, eficaç i laica, les carences en sanitat i l?absència de medicaments, preocupava molt el metge Jolià i en feia denúncia pública. És així de trist i lamentable, però va ser així: al metge Jolià l?assassinaren per defensar les seves idees. No va ser per un assumpte de faldes, com es comentava als cafès dies després que els feixistes el matassin. Tampoc la lluita amb el batlle Nadal Tortella per la titularitat de la plaça de metge a Campanet va tenir molt a veure. El metge Jolià era una persona amb fortes conviccions i amb un gran carisma, un model en què molts dels joves campaneters s?emmirallaven. Era molt estimat i apreciat a Campanet. Estirava a molta gent al poble i des de la seva arribada havia estat sempre molt respectat. Era un home que molestava ideològicament, era una nosa social i política per a les aspiracions dels colpistes i els seus col·laboradors. Era una home avançat al seu temps. Els seus pensaments no eren, ni de bon tros, homol·logables políticament amb el Moviment ni molt menys en la dictadura que s?instaurà posteriorment. Va ser un home que mai va doblegar l?esquena: quan l?alliberaren de Palma, tot i tenir el cos destrossat pels apallissaments i les tortures, va decidir tornar a Campanet sabent el perill que corria de patir una nova repressió. La seva dignitat li podia més que la por, la mateixa dignitat amb que hom defensa els seus principis, les seves idees i mai se n?avergonyeix. El mateix sentiment i els mateixos principis, l?esperit noble amb els que recordava l?amo en Miquel de Son Garreta (íntim amic i company de partit del metge Jolià) quan narrava els fets d?aquells temps en què era perseguit pels falangistes, a una entrevista feta per en Damià Ferrà-Ponç (l?any 1982) i publicada en aquesta revista: ?i jo em passejava de dia pel poble amb la cara ben alta a veure si algú d?aquells feixistes em gosava dir res!?. A Campanet, l?amo en Miquel de Son Garreta, el metge Jolià, en Miquel Riber, en Guillem Mata..., varen marcar una època. Foren persones que deixaren una forta empremta i un ric llegat polític, ideològic i social al nostre poble. En Julià Bennàssar i Mir tenia quaranta un anys quan el mataren. Certament, la matinada del 15 d?agost del 1936 assassinaren cruelment Julià Bennàssar i Mir, però allò que no pogueren silenciar ni endur-se mai és la seva feina constant, sempre amb honestedat i il·lusió, el seu record, l?empremta i el llegat que ens va deixar. El seu projecte d?esquerres, de republicanisme polític, de reconstrucció nacional perdura fins a la nostra actualitat més propera i roman encara inacabat. La seva lluita per fer de Campanet un lloc més modern, socialment més just i més lliure, la seva preocupació constant de fer polítiques que millorassin la vida i el benestar de les persones, la seva solidaritat amb les més febles, l?amor per la seva terra, per la seva llengua i cultura no han estat, en absolut, debades. Els joves (i els no tan joves!) recollim el seu testimoni per construir des de l?esquerra el discurs i el camí, la paraula i la tessitura, l?ànima i el valor, el treball i la terra, l?ètica i la raó, la valentia i la rebel·lia com el mateix metge Jolià sempre hauria volgut. Han passat gairebé setanta anys, però encara hi ha fets que ressonen a les nostres ments. Fets dels quals mai ens podrem oblidar. Esdevenen, amb el temps, els tornaveus de la nostra memòria i de la nostra identitat. No vull acabar aquest escrit en memòria de Julià Bennàssar i Mir sense citar les paraules d?un company i amic republicà de noranta-tres anys, Josep Pons i Bestard, al seu llibre Memòria de la guerra civil a Mallorca (1936-1939) on relata a la perfecció el sentiment i el patiment dels presos a les cel·les del Fort d?Illetes mentre sentien els trets dels afusellaments als murs exteriors on assassinaven els seus companys, els amics, els familiars... Segurament els mateixos sentiments que envoltaven el metge Jolià abans de morir i el de molts campaneteres i campaneteres que ho visqueren de ben a prop: ?I a pesar dels fusells, no havia sentit, en tota la meva vida, tants visques a la llibertat, com vaig arribar a sentir en aquelles tràgiques matinades al Fort d?Illetes. I després dels visques, les detonacions i els tirs de gràcia, el silenci invadia tot l?ambient. Aquells homes callaven, callaven... I aquell silenci impregnava l?esperit amb tota la força d?una oració, d?una oració que reivindicàs justícia...?.