Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
NANDA RAMON, CANDIDATA DEL BLOC PER PALMA
Palma
Palma
EMILI DARDER, BATLE
23/02/2007
El 70è aniversari de l?afusellament d?Emili Darder arriba en un moment de convulsió política: corrupció, coacció, revenja, manipulació, impunitat... semblen ser a Mallorca ?marca de la casa?. En aquest context de desprestigi i de perillositat de l?esfera pública no sembla fàcil captar ?noves vocacions? per a la causa política.
Setanta anys després, és més evident que mai que l?afusella
El 70è aniversari de l?afusellament d?Emili Darder arriba en un moment de convulsió política: corrupció, coacció, revenja, manipulació, impunitat... semblen ser a Mallorca ?marca de la casa?. En aquest context de desprestigi i de perillositat de l?esfera pública no sembla fàcil captar ?noves vocacions? per a la causa política.
Setanta anys després, és més evident que mai que l?afusellament d?Emili Darder ?i Antoni Mateu, Antoni Ques i Alexandre Jaume? va ser concebut com un càstig ?exemplar? contra el republicanisme mallorquí, però també la decapitació d?una avantguarda intel·lectual i ideològica que de vegades sembla que encara no hem sabut restituir.
Paral·lelament els més de 3.000 morts i desapareguts durant la repressió franquista ?uns altres, per cert, també pendents de restitució? també han ajudat a difondre un missatge diàfan a Mallorca: «No et fiquis en política».
Deu ser per això que molts de joves prefereixen canalitzar el seu compromís social o patriòtic al marge de la política o ?més sovint encara? van simplement a la seva bolla.
Per això, convé aprofitar l?efemèride del 70è aniversari per recuperar la trajectòria i l?aportació d?un gran batle i difondre la seva idea de país i el seu model de ciutat. I per tenir sempre present que ?a pesar del seu origen burgès, de la seva situació acomodada, de la seva brillant carrera professional? Emili Darder va decidir dedicar ?i perdre? la vida al servei del compromís social i patriòtic que compartim. Un sacrifici infinitament més gran que el que ens desanima ara.
Després de 70 anys, Emili Darder no ha de ser un record, sinó un referent una guia.
| Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF | |
Altres opinions
Editorial
L’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
Opinió
Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.
Opinió
Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
Sumari d'opinió
