Publicitat
Flash Notícies
Flash Notícies
Notícies  |   Opinió   |   Recull de premsa  |   Cròniques  |   Hemeroteca      
 
Sindicació RSS 2.0
Cercador:

Butlleti

Vols rebre cada dia el butlletí de Tribuna Mallorca? Subscriu-te gratuïtament
Nom:
Mail:
 
L'entrevista

Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB

""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""

L'Acudit

acudit_copia_copia.jpg

Llibres recomanats

llengua_dret_i_autonomia.jpg
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
anima_de_gos.jpg
Antònia Vicens
Ànima de gos
entrela.jpg
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
un.jpg
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
impresss.jpg
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
ultim_vaixell.jpg
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
eldarrermanuscrit3.jpg
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
portada_tacats_de_sang.jpg
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle

Enquesta

Creus que el PP està de capa caiguda?
 

Documents

Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents

Sindicació


Miquel Rosselló
Els Ajuntaments. Els parents pobres de la democràcia
miquelrossello2.jpg16/01/2012
El Govern ha comunicat als Batlles i Batllesses, a traves de la Direcció General de la Funció Pública, que els Ajuntaments no cobraran del Fons de Cooperació i si volen contar amb aquests diners, que són seus, hauran de realitzar un “confirming” i fer-se càrrec dels interessos. Un altre cop plou damunt banyat. La crisi colpeja més als més pobres, i amb les institucions passa el mateix.
Malauradament, els problemes financers dels Ajuntaments no vénen de la crisi. Un just fiançament per a les institucions democràtiques més properes als ciutadans és la gran assignatura pendent de la nostra democràcia. Si els Ajuntament pateixen d’ençà dècades un pobre finançament, la situació s’agreuja a mesura que passen els anys per què es veuen obligats a assumir despeses que no són de la seva competència, però que formen part de les exigències dels ciutadans i ciutadanes del seu municipi. Un estudi realitzat pel Departament de Cooperació Local del Consell de Mallorca, a la passada legislatura, xifrava aquesta quantitat en un 28% del seus respectius pressuposts i en el cas dels Ajuntaments de menys de 5.000 habitants se disparava fins a un insuportable 50%. És clar que amb la filosofia avui dominant, és a dir que les institucions han de gastar allò que tenen, la solució és molt senzilla. Que no se pot pagar l’escoleta, doncs se tanca. Que hi ha un accident de circulació devora el poble, però a una carretera que no depèn de l’Ajuntament, doncs que no assisteixi la policia local. Que hi ha goteres a l’escola i la Conselleria no les arregla, doncs que es banyin els al•lots i així fins a l’infinit.
Els que partim d’una filosofia diferent pensam que allò que han de fer els governats en primer lloc és definir les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes, i després estudiar d’on treure els doblers necessaris per fer-hi front. I segons la meva modesta opinió els doblers necessaris han de sortir de l’Estat. No poden sortir ni dels Consells ni del Govern de les Illes.

Per cert, això ho accepta tothom, el problema és que mai ningú hi posa fil a l’agulla. Al principi de la passada legislatura, el Govern de Zapatero va iniciar la negociació per a un nou model de finançament autonòmic, i a petició de la FEMP es comprometé a debatre paral•lelament el finançament municipal. Aquesta fou una de les primeres promeses no complides del Govern Zapatero.

S’argumentà que per a definir un nou model de finançament municipal calia delimitar clarament les competències dels Ajuntaments, i és cert. Per això es posaren a redactar un nou projecte de llei de règim local i el Ministeri corresponent el tenia pactat amb la FEMP pràcticament des del 2009. No cal dir que cada any s’anunciava des del Govern Central que aquest seria definitivament el del nou model de finançament local.

El Govern de Zapatero se n’ha anat sense fer els deures, que tampoc feren anteriors governs. I ara què? Qui s’atreveix a parlar de més finançament per a una institució pública, sigui la que sigui? Ara l’ortodòxia econòmica imperant se concentra en una paraula màgica. RETALLAR.

Com que em considero prou heterodox continuo pensant que els Ajuntaments han de mantenir les competències que ara exerceixen i per tant han d‘incrementar substancialment el seu finançament. Continuo essent un defensor del principi de subsidiarietat, i en conseqüència amb aquest principi, és clar que s’han d’eliminar les duplicitats entre institucions, però començant de baix a dalt, mai a l’inrevés.

També estic convençut que el “centralisme” d’una força política no s’ha de mesurar solament per la seva concepció de l’Estat envers dels pobles que el composen, sinó també i molt especialment cap als municipis. Cada dia em reafirmo més en la defensa d’un model federal que contempli els Ajuntaments, les comunitats autònomes, els estats i la Unió Europea, i si alguna d’aquestes institucions és més prescindible, apostaria pels actuals estats.
Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF



Tribuna Mallorca Som i Serem Radio · Escolta'l online

Editorial

L’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;

Opinió

xisca_mas_2.jpg
Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.

La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.

Opinió

jvlillocolomar_febr09.jpg
Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.