Publicitat
Flash Notícies
Flash Notícies
Notícies  |   Opinió   |   Recull de premsa  |   Cròniques  |   Hemeroteca      
 
Sindicació RSS 2.0
Cercador:

Butlleti

Vols rebre cada dia el butlletí de Tribuna Mallorca? Subscriu-te gratuïtament
Nom:
Mail:
 
L'entrevista

Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB

""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament""

L'Acudit

acudit_copia_copia.jpg

Llibres recomanats

llengua_dret_i_autonomia.jpg
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
anima_de_gos.jpg
Antònia Vicens
Ànima de gos
entrela.jpg
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
un.jpg
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
impresss.jpg
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
ultim_vaixell.jpg
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
eldarrermanuscrit3.jpg
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
portada_tacats_de_sang.jpg
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle

Enquesta

Creus que el PP està de capa caiguda?
 

Documents

Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Mostra tots els documents

Sindicació


Xisca Mir
El perquè del 10J
xisxa_mir_2.jpg14/07/2010
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
No es tracta de demanar que ens donin més, ni tan sols és això, simplement volem rebre el mateix. Dins un Estat de les Autonomies ningú discuteix els principis de solidaritat, però, com deia un antic mestre meu "bon al·lot sí, però beneit no". Han de menjar llagosta els altres amb els nostres doblers mentre nosaltres mengem llenties? I a sobre ens tracten de garrepes i d'insolidaris. Però bé, protestem un poc, però ho deixem passar...El 18 de juny de 2006 s'aprovà per referèndum el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, un Estatut que havia estat retallat al Congrés respecte a l'original aprovat al Parlament de Catalunya, per tal de que s'adeqüés a aquella llei divina (a diferència de les lleis humanes sembla ser que no es pot canviar) imposada al 1978 anomenada Constitución Española. De nou acceptem exigències de Madrid, de nou ho deixem passar...Però així i tot n'hi ha que no en tengueren prou i no han aturat fins que el Tribunal Constitucional ha acabat de retallar el text fins fer-lo irreconeixible respecte a l'aprovat al Parlament català. Fins que queda ben clar que "no hay otra nación que la española", que el català no pot tenir preferència sobre el castellà en cap cas i, per suposat, que el sistema de finançament autonòmic (llegeixi's "vosaltres pagueu nosaltres gastem") no es toca si no és des de Madrid.

I el més trist és que segurament el poble català hagués, de nou, abaixat el cap i acceptat si aquestes retallades s'haguessin produït al 2006 juntament amb les primeres, però aquesta sentència no és en contra d'un Estatut aprovat als despatxos o al Parlament. És en contra d'un Estatut aprovat en un referèndum. I per aquí no hi passem. Ningú està legitimat per a imposar la seva voluntat a la del poble. Ja no és una qüestió de nacionalisme, ni de Catalunya, és una qüestió de democràcia (clar que si no s'hagués tractat de Catalunya és molt possible que aquesta situació no s'hagués donat, per què els estatus d'Andalusia o de Balears no han estat sotmesos a aquesta persecució?). Ja n'hi ha prou. I el que havia de ser una manifestació en contra de la famosa sentència esdevinguí una concentració (perquè no ens podíem ni moure) a favor de la independència. Perquè n'estem farts. Perquè l'opressió genera ràbia (es veu que no coneixen la tercera llei de Newton). I perquè fins aquí hem arribat.I així milers i milers de persones vàrem envair Barcelona, superant totes les previsions. Permeteu-me que dubti de les xifres, és impossible donar dades fiables: no hi va haver un moment en el que tots els manifestants coincidíssim, ja que gent amb nins petits, padrins, o amb altres compromisos abandonà la concentració abans de les 8, mentre que seguia arribant gent fins passades les 9 del vespre; i tampoc és vàlid el recompte de la gent que passava per un punt, n'hi va haver moltíssims que no es pogueren moure d'on eren. I ara això no pot caure en l'oblid. És necessària una resposta política, un replantejament del sistema autonòmic i de la intocabilitat d'aquesta Constitución. O ens haurem de pensar si volem seguir formant part d'un Estat Espanyol en les condicions actuals. El poble ha estat molt clar: no.
Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF



Tribuna Mallorca Som i Serem Radio · Escolta'l online

Editorial

L’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;

Opinió

xisca_mas_2.jpg
Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.

La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.

Opinió

jvlillocolomar_febr09.jpg
Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.