Totes les opinions

14/07/2010
Per què més d'un milió i mig de persones sortírem als carrers de Barcelona el passat dissabte? Per què una manifestació en defensa de l'Estatut aprovat pel poble català i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional esdevinguí una concentració a favor de la independència de Catalunya? Perquè ja n'estem farts.N'estem farts de que des de Madrid se'ns robi, no només els doblers, sinó també la dignitat. Amb els nostres diners es dota de serveis i infraestructures totalment insostenibles i poc productius a altres Comunitats Autònomes, mentre que a casa nostra la inversió és mínima.
No es tracta de demanar que ens donin més, ni tan sols és això, simplement volem rebre el mateix. Dins un Estat de les Autonomies ningú discuteix els principis de solidaritat, però, com deia un antic mestre meu "bon al·lot sí, però beneit no". Han de menjar llagosta els altres amb els nostres doblers mentre nosaltres mengem llenties? I a sobre ens tracten de garrepes i d'insolidaris. Però bé, protestem un poc, però ho deixem passar...El 18 de juny de 2006 s'aprovà per referèndum el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, un Estatut que havia estat retallat al Congrés respecte a l'original aprovat al Parlament de Catalunya, per tal de que s'adeqüés a aquella llei divina (a diferència de les lleis humanes sembla ser que no es pot canviar) imposada al 1978 anomenada Constitución Española. De nou acceptem exigències de Madrid, de nou ho deixem passar...Però així i tot n'hi ha que no en tengueren prou i no han aturat fins que el Tribunal Constitucional ha acabat de retallar el text fins fer-lo irreconeixible respecte a l'aprovat al Parlament català. Fins que queda ben clar que "no hay otra nación que la española", que el català no pot tenir preferència sobre el castellà en cap cas i, per suposat, que el sistema de finançament autonòmic (llegeixi's "vosaltres pagueu nosaltres gastem") no es toca si no és des de Madrid.

I el més trist és que segurament el poble català hagués, de nou, abaixat el cap i acceptat si aquestes retallades s'haguessin produït al 2006 juntament amb les primeres, però aquesta sentència no és en contra d'un Estatut aprovat als despatxos o al Parlament. És en contra d'un Estatut aprovat en un referèndum. I per aquí no hi passem. Ningú està legitimat per a imposar la seva voluntat a la del poble. Ja no és una qüestió de nacionalisme, ni de Catalunya, és una qüestió de democràcia (clar que si no s'hagués tractat de Catalunya és molt possible que aquesta situació no s'hagués donat, per què els estatus d'Andalusia o de Balears no han estat sotmesos a aquesta persecució?). Ja n'hi ha prou. I el que havia de ser una manifestació en contra de la famosa sentència esdevinguí una concentració (perquè no ens podíem ni moure) a favor de la independència. Perquè n'estem farts. Perquè l'opressió genera ràbia (es veu que no coneixen la tercera llei de Newton). I perquè fins aquí hem arribat.I així milers i milers de persones vàrem envair Barcelona, superant totes les previsions. Permeteu-me que dubti de les xifres, és impossible donar dades fiables: no hi va haver un moment en el que tots els manifestants coincidíssim, ja que gent amb nins petits, padrins, o amb altres compromisos abandonà la concentració abans de les 8, mentre que seguia arribant gent fins passades les 9 del vespre; i tampoc és vàlid el recompte de la gent que passava per un punt, n'hi va haver moltíssims que no es pogueren moure d'on eren. I ara això no pot caure en l'oblid. És necessària una resposta política, un replantejament del sistema autonòmic i de la intocabilitat d'aquesta Constitución. O ens haurem de pensar si volem seguir formant part d'un Estat Espanyol en les condicions actuals. El poble ha estat molt clar: no.

Que no ens facin descarrilar