Totes les opinions

15/05/2006
Pasqual Maragall ha expulsat unilateralment del Govern de Catalunya el seu soci més emblemàtic al tripartit. N?hi ha que consideren aclaparadorament lògica aquesta decisió i que veuen una claríssima i indefugible relació causa-efecte entre el no d?Esquerra a l?Estatut i la seva consegüent expulsió del Govern. Són els que diuen que Esquerra ha causat massa problemes, que ha estat un soci mas
Pasqual Maragall ha expulsat unilateralment del Govern de Catalunya el seu soci més emblemàtic al tripartit. N?hi ha que consideren aclaparadorament lògica aquesta decisió i que veuen una claríssima i indefugible relació causa-efecte entre el no d?Esquerra a l?Estatut i la seva consegüent expulsió del Govern. Són els que diuen que Esquerra ha causat massa problemes, que ha estat un soci massa molest i que, evidentment, ?són ells que s?ho han cercat?. Quina altra cosa, si no, podrien esperar? Així les coses, entenen que el president Maragall ?castigui? amb contundència la caparrudesa d?un soci insolidari, insaciable i radical. Jo, en canvi, no ho veig lògic. Gens ni mica. Crec que la formulació, redacció i aprovació d?un nou Estatut és el projecte de tot un Parlament i, per tant, de tot un país. Crec que és el projecte de tota una classe política i el marc de convivència de més d?una generació. Un Govern, en canvi, em sembla un acord conjuntural, sotmès a la dinàmica ?democràtica però peremptòria ? de les eleccions. No les veig, per tant, les relacions causa-efecte, ni crec que la ignominiosa reacció de Pasqual Maragall fos l?única sortida que tenia. És més, crec que l?expulsió d?Esquerra i l?avançament de les eleccions catalanes s?entenen més en clau de la política espanyola ?treva d?ETA, negociacions al País Basc, evolució de l?efecte ZP, sondejos electorals...? que per les diferents prioritats polítiques dels socis del tripartit. Allò que sí que em sembla lògic, en canvi, és que Esquerra hagi demanat el no per un Estatut que consideren esquifit i insuficient. Quina altra cosa podrien haver fet, si no? Tothom sap que són gent coratjosa i decidida, d?un natural agosarat i coherent. A Madrid els troben ?ens troben!? radicals i maximalistes, és cert, però tanmateix, això no és res que no sabessin Pasqual Maragall en el moment de firmar el pacte del Tinell, ni Rodríguez Zapatero quan va guaitar a la Plaça de Sant Jaume des del balcó de la Generalitat. No em sembla lògic ?castigar? la valentia i la coherència. I en política, tampoc.

L?ESTATUT VALENCIÀ ELS TAURONS DE CA NOSTRA PAÏSOS CATALANS, EN PLURAL EL PODER DE LA INICIATIVA POPULAR JOSÉ MARIA CUEVAS, UN XULO MADRILENYO SEMPRE SOM ELS MATEIXOS EL NOM NO FA LA COSA, O SÍ? LA BANDERA, SÍ; EL DIA, NO "TOT AIXÒ HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A UM" LA POR DE LULA DA SILVA I DEL PARTIT POPULAR LES TRES CARES DE ZAPATERO PER QUÈ EL PACTE DE PROGRÉS NO VA SALVAR MALLORCA? DEFENSOR (NO) DEL (MEU) POBLE PARC CENTRAL, CENTRAL PARK