Totes les opinions

21/06/2006
No és una bona notícia per a Balears l?aprovació d?un estatut polític que negligeix la realitat nacional de les Illes Balears, que en realitat no ens permet guanyar autonomia financera i que relega la llengua pròpia a una posició d?inferioritat. El fet que l?Estatut certament reculli certs avanços competencials (avanços que ja fa estona tenen altres autonomies) no pot amagar el fracàs, la frustra
No és una bona notícia per a Balears l?aprovació d?un estatut polític que negligeix la realitat nacional de les Illes Balears, que en realitat no ens permet guanyar autonomia financera i que relega la llengua pròpia a una posició d?inferioritat. El fet que l?Estatut certament reculli certs avanços competencials (avanços que ja fa estona tenen altres autonomies) no pot amagar el fracàs, la frustració, de no haver equiparat el nostre autogovern a les ?autonomies? més capdavanteres de l?Estat.

S?ha deixat perdre una gran oportunitat. El PSIB i UM han votat l?Estatut del PP i ens han condemnat a tornar a estar molts anys a la coa del procés autonòmic. Procés autonòmic que cada vegada costa més d?entendre i en el que cada cop ens sentim més incòmodes.

A tall de mostra, aquests dies el BNG i el PSOE han pactat el ?caràcter nacional? de Galícia al nou Estatut. ?Ja no basta la denominació de nacionalitat històrica per una nació indiscutible, s?ha de pujar un esglaó?, diu Anxo Quintana. País Basc, Catalunya, ara Galícia, fins i tot Andalusia... Mentrestant aquí, una vegada més, nosaltres hem d?acotar el cap. O millor dit; ens fan acotar el cap.

No puc compartir, en absolut, l?argument que es defensa des de l?entorn proper al PSIB o UM. Es vol fer veure que aquesta reforma és enormement positiva atès que avança sensiblement en nivell d?autogovern i en els temes ?delicats?, com ara la llengua, al cap i a la fi ho deixa tot igual, com estava abans.

Això no és així. En aquests moments no és possible obviar el procés de reforma que s?ha produït a Catalunya, el que s?ha iniciat a Galícia, el debat sobiranista esdevingut al País Basc o, simplement, les decisions ja preses a d?altres estatuts (Andalusia, País Valencià...). Tampoc no es pot obviar, de cap manera, la conjuntura política a les Balears, la política d?extermini lingüístic i cultural que aplica el Govern Matas aquesta legislatura. Tot plegat fa que una qüestió reflectida a l?Estatut sigui realment un progrés o un retrocés, un pas endavant o una clara renúncia, en comparació amb els altres processos estatutaris.

No admetre la realitat nacional de les Illes Balears al nou Estatut, no voler que la llengua catalana a les Balears tengui la mateixa consideració legal que la llengua castellana, no permetre reforçar les qüestions de reconeixement identitari, no progressar gens en autonomia financera, no aprofitar la reforma per aprofundir els vincles de tota mena amb la resta de Països Catalans, no voler fer res de tot això... no és precisament deixar les qüestions ?delicades? iguals, així com estaven abans. En absolut.

L'ARREL DEL PROBLEMA