Totes les opinions

01/09/2005
Una de les coses de les que més es gaudeix quan hom viatja és de fer coneixences i aprendre de les experiències dels altres. El juliol, per Sant Jaume, vaig ser a Galícia amb la meva companya. Un país que m?encanta i del que sempre torno entusiasmat. Enguany, en el marc idíl.lic d?un Dia da Pàtria més especial que mai (donat el nou govern sorgit del pacte entre el BNG i el PSdeG-PSOE), entre cope
Una de les coses de les que més es gaudeix quan hom viatja és de fer coneixences i aprendre de les experiències dels altres. El juliol, per Sant Jaume, vaig ser a Galícia amb la meva companya. Un país que m?encanta i del que sempre torno entusiasmat. Enguany, en el marc idíl.lic d?un Dia da Pàtria més especial que mai (donat el nou govern sorgit del pacte entre el BNG i el PSdeG-PSOE), entre copes de ribeiro, licor-cafès i trossos de panada de ?xocos?, vaig poder aprofundir, encara més, en la realitat política gallega, i descobrir-ne una de nova: la del país veí, Portugal. En especial vaig tenir oportunitat d?empatitzar fortament amb companys i companyes del BNG i el Bloco de Esquerda. Dos blocs. Dues formes d?articular l?espai progressista i transformador a dos països ben diferents al nostre. I tanmateix, un és sobirà i l?altre no ho és. Comprovar de nou que, malgrat tota la mediatització espanyola en contra, l?estat de salut de la fòrmula frontista del BNG és excel.lent fou una alegria. No de bades, ja està bé poder combatre aquell tòpic simplista de ?Estan acabats. Han davallat molt? que ens ha inoculat el periòdic El País (que tot i fer un gran suplement de cultura, ?Babelia?, també fa una gran tasca d?agressió als pobles no castellans de l?Estat!). El Bloque continua essent, especialment pel jovent gallec, un motor de canvi social que té, dintre seu, tota la pluralitat del galleguisme i l?esquerra. Des de la UPG, pionera formació del nacionalisme d?alliberament contemporani, fundada el 1964 a una Vigo que bullia de lluites obreres i pageses, sota la denominació, més vigent que mai, de ?partit comunista i patriòtic gallec?, fins al PNG-PG, que recull l?herència del primer galleguisme i aplega les classes mitges emprenedores d?ideari liberal i centrista. Passant, evidentment, per EN, formació independentista i socialdemòcrata hereva de l?històric PSG de Camilo Nogueira i l?hiper-lúcid Xosé Manuel Beiras; o el col.lectiu d?esquerra alternativa Inzar, entre d?altres. Tothom hi cap. Prova d?això n?és, i el Passeig de Santa Susana de Compostel.la ple a vessar de gent el dia 25 migdia ho demostrava, el suport que la major part de moviments socials gallecs han donat, especialment els darrers anys, al projecte que lidera Anxo Quintana. El goig i l?entusiasme que podia palpar-se en la conversa de tasser, de la que vaig ser partícep, entre un pagès afiliat al Sindicato Labrego que ven la llet a CELTA, una auxiliar de banca provinent del feminisme, un fuster activista ecologista d?ADEGA, una professora universitària que escriu contes per infants i columnes a ?A Nosa Terra? i un cambrer en atur apuntat a CIG-serveis, a mi m?emocionaren i em donaren exemple i una mica de sana enveja. Es tracta d?un moviment d?alliberament nacional cohesionat i transversal que ja està curat d?espants (hi ha experiències de govern prou dolentes amb l?esquerra espanyola a importants municipis) i que espera, amb el millor coratge, el que ha de venir. De la mateixa manera, tot i que des d?un altre angle (el de la normalitat nacional i una contundència ideològica poc habitual) els portuguesos del Bloco de Esquerda afronten entusiasmats les eleccions municipals luses de la tardor vinent. Aquest bloc d?esquerra transformadora aplega tota una sèrie de corrents socialistes,ecologistes, pacifistes, alterglobalitzadores i feministes i diversos partits sorgits a l?ombra de la Revolució dels Clavells de 1975. Destaquen la UDP (agermanada des del seu naixement amb la UPG gallega), una formació marxista-leninista que es reclamà del maoisme i que a principis dels vuitanta ( si el company lisboeta que m?ho explicava no s?errava per culpa de l?Albariño) tenia 23000 militants i una mica menys de 30000 vots!; el PSR o Política XXI (un partit format per socialdemòcrates independents expulsats del PCP i liderat per l?actual eurodiputat del Bloco, Miguel Portas). A hores d?ara el Bloco té vuit escons, desenes d?alcaldes, centenars de regidors i ha aconseguit representar l?alternativa progressista a allò que els portuguesos anomenen el Bloco Central (l?eix centre-dreta/socialdemòcrata) desplaçant a un Partit Comunista cada cop més desfassat i en un altra òrbita. No està gens malament per als idealistes que, com aquí, cabien en un autobus. En definitiva dos models que, al cap i a la fí, són això. Models amb colors positius i negatius. Però als que no estaria de més fer una ullada. És l?hora, crec, que el nacionalisme d?alliberament, l?esquerra transformadora i l?ecologisme polític prenguin la paraula i passsin a l?acció. És l?hora, ara mateix, com deia un bon amic en públic no fa gaire, d?emfatitzar el substantiu davant l?adjectiu. En depenen moltes coses. El futur del nostre poble, per exemple.

UN GRAPAT LLARG DE PARAULES SOBRE UN DRAMA MEDITERRANI (BONA PREMSA, EH?)