Totes les opinions

20/09/2011
Bildu, ja és sabut per tothom, va ser la gran sorpresa de les passades eleccions autonòmiques i municipals al País Basc i Navarra. La coalició, que és la suma de partits i persones independents, no només ha romput l’aïllament a que estava sotmesa l’esquerra independentista basca, sinó que l’ha convertida en la principal força política del conjunt d’Euskal Herria, amb més vots que els que mai havia tengut no només l’esquerra abertzale (HB, EH, Batasuna o ANV), sinó també més vots que els que havien tengut mai tots els partits que l’integren, en conjunt.

Per les eleccions generals del proper 20 de novembre, tothom donava per fet que els resultats de Bildu també serien contundents: un cop a la cara de l’estatisme espanyol; i hauria estat molt còmode per la coalició treballar amb aquest escenari, i aprofitar els comicis per consolidar-se per damunt d’altres opcions polítiques del mateix entorn, com Aralar. Tanmateix, els partits integrants de Bildu han entès, una vegada més, que el context històric del moment -crisi sistèmica, regressió social, ascens de la dreta extrema espanyola-, i especialment a Euskal Herria, requeria una aposta de futur: no en el futur de la coalició, sinó del seu país. Així, Aralar ha decidit acceptar l’oferta de Bildu per concórrer junts a les eleccions generals, i per tant, s’aglutinen esforços abertzales, que de ben segur aconseguiran una representació històrica del sobiranisme d’esquerres basc al parlament espanyol: un sobiranisme que aterrarà a Madrid per exposar sense complexos i sense violència el conflicte polític entre Euskal Herria i Espanya, i les contradiccions d’un sistema que s’aprofita de la crisi per estrènyer més el cinturó a les classes populars a favor de les elits basques i espanyoles.

Curiosament, i com a resposta a l’acumulació de forces basques, també a Navarra, UPN -la dreta autòctona i espanyolista- i el PP han acordat presentar-se junts a les eleccions generals.

Així per tant, els nostres companys bascs pareixen estar ben preparats per afrontar la més que duríssima gran majoria del Partit Popular espanyol: retallades socials, recentralització de l’estat, persecussió lingüística, criminalització dels moviments socials, etc.; en la memòria, els millors anys del segon govern d’Aznar, i amb la sensació que la crisi econòmica serveix d’excusa definitiva per a qualsevol cosa.

I aquí, sabrem estar preparats? De moment, la política extremista dels governs del PP a totes les institucions ens desborda per tots els fronts: social, laboral, ecològic, cultural, lingüístic, etc. Es rompen pactes de més de vint anys que ens obliguen a tornar a un estadi de mobilització que no esperàvem tornar a veure; s’ha acabat el pactisme, per tant, el diàleg i la recerca de consensos que no ens han duit enlloc: com ho ha fet l’esquerra basca, és hora de fer un salt endavant.

Un salt que passa per acabar amb dinàmiques antigues que no condueixen més que a la pròpia frustració. Si el PP ens duu a un escenari nou, hem de saber estar a l’atura de les circumstàncies, i aconseguir com a mínim un diputat sobiranista a Madrid seria, per les Balears, un autèntic canvi d’escenari. Un diputat, però, que no hauria d’anar allà només a recordar -com hem fet sempre des d’aquí- el dèficit i el desgreuge històric de les nostres illes envers la metròpoli madrilenya; no només això, sinó, com els bascs, a plantejar, a visualitzar, l’existència d’un conflicte polític entre les Balears, com a comunitat catalana que som, i l’estat; a reivindicar no només un deute, sinó un dret: el d’existir com a poble lliure.

I seria un canvi d’escenari també pel PP autòcton: una demostració de força de l’esquerra nacional, amb la vista posada a les següents autonòmiques. Però per tot això, necessitam braços, mans, caps, i molta de feina: la tasca és complicada i l’enemic, poderós.

No és qüestió, idò, de prescindir de ningú; no estam en condicions de fer-ho. A les Balears, Esquerra Republicana compta amb 16 regidors i una diputada -que juntament amb el regidor a l’equip de govern de Sant Josep, són els únics electes nacionalistes d’Eivissa-. Esquerra és la cinquena força municipal de Balears: més del que mai havia estat l’independentisme polític però molt manco del que voldria ser i el país necessita. Una força que és la feina de molta de gent, persones carregades d’il•lusió i ganes de treballar. I és amb aquesta il•lusió que reiteram, potser més fort que mai, conscients de la gravetat de la realitat que ens envolta, la voluntat de treballar colze a colze, braç a braç, mà a mà, poble per poble, sense cap més condició que voler fer la feina, amb PSM, ExM i Iniciativaverds, per fer més gran la base que faci possible que un diputat sobiranista de les nostres illes segui al Congrés dels Diputats. Un treball conjunt que la bona gent de les Balears, aquella que no milita a cap partit, sinó que del país en fa la seva militància, mestres, treballadors, no entendrien que no es pogués dur a terme per mor d’altres prioritats. Però en volem més, i estam convençuts que la base d’aquest treball ha de ser la llavor d’un projecte que aglutini esforços més enllà dels partits: un projecte, que com Bildu, el resultat el determini, més que l’aritmètica, la il•lusió que desperti.

Perquè és potser la il•lusió el darrer que ens queda, allò que mai no ens podran prendre; i és aquesta il•lusió la que ens empeny, des d’Esquerra Republicana, a fer una proposta com aquesta. Una gran coalició de l’esquerra nacional i sobiranista, una suma de voluntats i amor per la gent d’aquest país. Bildu, amb això, ens marca el camí.