Totes les opinions

09/12/2011
El resultat de les passades eleccions generals ha significat un mal tràngol per a les persones d’esquerres. Que una profunda crisi econòmica, provocada pels grans poders financers internacionals i agreujada per les receptes polítiques neoliberals dictades per la dreta que ens governa a la Unió Europea, doni com a resultat una majoria absoluta del PP és profundament decebedor.

Així com el fet que a Catalunya, després de mesos d’aplicar dures polítiques econòmiques contra l’estat del benestar, caracteritzada por forts retalls a la salut i l’educació, el partit governant -que per tant ha aplicat aquestes polítiques- tingui una significativa pujada no ho és menys.

Si bé és cert que la pujada en vots de les opcions conservadores no és molt significativa i no explica per ella sola la pujada en diputats. Si el PP supera de bon tros la majoria absoluta és per l’ensorrada que pateix el PSOE. Uns resultats, els del PSOE, que no ens poden sorprendre. Si un Govern socialista, per afrontar la crisi aplica les mesures neoliberals dels conservadors europeus, mesures que han perjudicat greument a amples sectors de la població i per contra han afavorit a la Banca i els més poderosos, allò més lògic és que bona part del seu electorat d’esquerres els abandoni. Clar que des d’una posició d’esquerres, podem entendre les causes d’aquest enfonsament electoral de la socialdemocràcia, però no ens podem alegrar, sobretot si no s’albira -ni tant sols a mig termini- una recuperació de posicions socialdemòcrates i d’esquerres per part del PSOE.

La forta pujada de les posicions més descaradament espanyolistes i populistes que representa UPyD també és una mala noticia. Per altra banda els resultats d’IU són importants. Supera el milió i mig de vots, xifra que inclou, lògicament, el vots obtinguts per Iniciativa per Catalunya i per la Chunta Aragonesista. És un bon resultat, venint d’on venien, però cal reconèixer que no és gens tranquil•litzador comprovar que dels més de quatre milions de vots que perd el PSOE, IU solament en recupera mig milió.

El resultat d’EQUO representa un seriós fracàs . Mentre que els d’Amaiur són la major alegria que ens ha donat aquest 20N. El BNG manté els seus dos diputats, que no està gens malament en els temps que corren i la Chunta recupera el seu, amb coalició amb IU. Iniciativa per Catalunya Verds treu un dels millors resultats dels darrers anys. Obté el 8% i tres diputats. I Compromís aconsegueix el diputat i se consolida com una força important al País Valencià. Així mateix cal destacar el 13% que assoleix a Astúries Gaspar Llamazares.

A les nostres Illes la coalició PSM – Iniciativaverds – Entesa – EQUO es consolida com a tercer espai polític amb un important 8% a Mallorca. Si bé és cert que no aconsegueix l’objectiu que s’havia marcat a l’inici de la campanya electoral, és a dir, trencar el bipartidisme i col•locar a Madrid per primer cop un Diputat, que no fos ni del PP ni del PSOE, i no és menys cert que no aconsegueix recuperar tot el vot perdut pel PSOE.

Per tant la coalició no aconsegueix els objectius que s’havia marcat, però no són moltes les candidatures que arreu de l’Estat han aconseguit superar al seu territori el 7% . De fet ERC treu un 7% i ICV un 8%, mentre Compromís no supera el 5%. L’actual llei electoral i sobre tot la distribució d’escons per circumscripcions fa que amb els resultats que obté la coalició del PSM – Iniciativaverds – Entesa – EQUO a Barcelona tindrien tres diputats, a València dos i a Tarragona i Alacant un, per parlar solament dels Països Catalans. En definitiva la coalició ha donat un pas gens menyspreable per la consolidació d’un projecte estratègic i sobirà, d’esquerres, verd i nacionalista que de fet ocupa clarament el tercer espai del mapa polític de les Illes.

Davant aquests resultats, per a una persona que se sent clarament identificada amb la coalició, no és ara el moment de discutir quines seran les millors aliances electorals per al 2015, sinó d’enfortir i consolidar aquesta opció i d’aprofitar el seu important pes a les institucions autonòmiques i municipals, així com a la societat, per fer una contundent oposició a les polítiques de dretes i defensar amb totes les seves forces el territori, les persones i la nostra identitat.

En resum un 20 N trist per a les esquerres, però ningú no ens podrà llevar aquell altre que molts celebràrem amb cava.

Un “tercer espai” polític a les Illes Iniciativaverds compleix un any La Monarquia espanyola amb dificultats Els Ajuntaments. Els parents pobres de la democràcia L’Ateneu Pere Mascaró, una nova eina pel pensament crític Una eina per al pensament crític La coalició PSM–Iniciativaverds–Entesa. Present i futur FIARE: Una Banca ètica, ciutadana i cooperativa