Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
Miquel Amengual/Joan Pau Jordà
31 de Desembre, Diada de Mallorca 23/12/2011La festa de l’Estendard commemora l’entrada a Ciutat del rei Jaume I el dia 31 de desembre de l’any 1229. S’inicia el matí de dia 31 de desembre amb la col•locació de l’estendard al bell mig de la plaça de Cort de Palma, juntament amb la Cimera reial de la Casa de Barcelona per part de membres del consistori municipal sota el retrat del monarca Jaume I el Conqueridor. Posteriorment hi ha una desfilada d’autoritats fins a la catedral, amb l’acompanyament de música, figures folklòriques i cavalls de la Confraria de Sant Jordi. A la catedral s’hi celebra una missa solemne, per després retornar les autoritats a Cort i retirar l’estendard i la cimera reial. Com a diada reivindicativa i sobiranista, ha anant prenent força al llarg dels anys (porta des del 1986 commemorant-se ininterrompudament), convertint-se en una data assenyalada d’unió de totes les sensibilitats nacionalistes de Mallorca, amb una capacitat de mobilització i repercussió arreu del territori insular que no té comparació a les altres illes (les diades del 17 de gener a Menorca i el 8 d’agost a Eivissa), a més de ser la diada més popular de les que se celebren a Mallorca. Com a exemple de la progressiva implantació de la Diada com a acte festiu i reivindicatiu, podem dir que l’any 1986 s’organitzà únicament un acte al Teatre Municipal de Palma sota el lema “Sí a la llengua”, que arreplegà unes 400 persones. Hi intervingueren Frederic Melis, Rafel Company, Francesc Vives i Damià Pons, que parlaren de la situació de la llengua i sobre la política lingüística del Govern Balear. L’acte fou organitzat per l’OCB, el PSM, La Crida, el Grup Blanquerna i el Bloc Nacionalista d’Estudiants. Vint-i-tres anys després, a la diada de l’any 2009, es varen organitzar una quarantena d’actes arreu de l’illa. A Palma, Binissalem, Llucmajor, Sant Llorenç, Algaida, Sant Joan, Andratx, Campos, Montuïri, Valldemossa, Mancor, Sineu, Artà, Puigpunyent, Felanitx, Campanet, Santa Margalida, Petra, Sa Pobla, Inca, Manacor, Sencelles, Calvià, Vilafranca, Deià, Capdepera, Santa Maria, Lloret, Muro, Búger, Ariany i a la UIB, diferents entitats com l’OCB (organitzant més d’una trentena d’actes), Gent Activa, JEN-PSM, l’Associació Cap Vermell de Capdepera, l’Associació Joves d’Ariany, l’Associació Pinyol Vermell de Sa Pobla, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Maulets organitzaren commemoracions locals. Tot aquest seguici d’activitats culminaren amb una representació gratuïta al teatre Principal de Palma, Protocol Estendard, espectacle que combinava teatre, dansa i música sota la direcció de Francesc Ribera “Titot”. Finalment, a la manifestació unitària (convocada per PSM-EN, ERC, JERC, JEN, ExM, ASEMA, Lobby per la Independència, Comité de Solidaritat amb Euskal Herria, el Grup Blanquera, UOB, STEI-i i l’Esquerra Independentista de Mallorca), en defensa del reconeixement del dret a l’autodeterminació, hi participaren més de dos mil persones, sota el lema “Decidim Països Catalans”. Es realitzà un concert a la plaça dels Patins a càrrec dels grups Carrumbau, Eixut i Brams. Aquest augment del suport popular i efervescència d’activitats té lloc gràcies, en gran part, a l’OCB, que en els darrers anys ha volgut donar un impuls a la festa, organitzant actes a quasi tots els pobles de l’Illa.
Altres opinions
![]() |
EditorialL’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
![]() Opinió![]() Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa. ![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||