Totes les opinions

03/02/2006
Una nova derrota per a tots, exepte per al PP: el nou estatut valencià. Les notícies mostren un Federico Trillo exultant dient que ?s?ha demostrat que en temes com aquest es pot arribar al consens? entre els dos grans partits espanyols i un Ciprià Ciscar, que també es felicita, però que no sap com justificar-ho davant la sorpresa dels seus companys del PSPV, entrat en descrèdit absolut a les terre
Una nova derrota per a tots, exepte per al PP: el nou estatut valencià. Les notícies mostren un Federico Trillo exultant dient que ?s?ha demostrat que en temes com aquest es pot arribar al consens? entre els dos grans partits espanyols i un Ciprià Ciscar, que també es felicita, però que no sap com justificar-ho davant la sorpresa dels seus companys del PSPV, entrat en descrèdit absolut a les terres de ponent. Enrere queden les esperances d?anomenar les coses pel seu nom o de tornar a permetre de forma estructural que milers de valencianes i valencians que voten opcions minoritàries es puguin veure representats a les seves corts. La barrera del 3% haurà d?esperar una futura llei electoral (ara tan sols s?ha eliminat l?exigència del 5%) i la secessió lingüística augmenta de rang (ara, sense vergonya, es parla d?idioma valencià). Tot plegat, s?han palesat dues coses: En primer lloc, com deia Antoni Bassas a Catalunya Ràdio, per als dos grans partis estatals qualsevol cosa que no toqui els principis de la Constitució del 78 és consensuable i aprovable, malgrat siguin aberracions lingüístiques o no garanteixin la representació a una part molt important de la ciutadania. En segon lloc, que els complexos del PSOE envers el PP, ara que podrien desaparèixer amb ZP a la Moncloa, no només no desapareixen sinó que es reforcen. Com passava durant els anys de plom de l?aznarisme, quan l?obssessió contra els nacionalismes perifèrics arrossegava a tot quisqui, li diuen ?consens? al que és seguidisme. El PSOE era ?i encara en conserva tirada- esclau d?una ideologia estatal heretada del franquisme i d?altres períodes foscos de la història d?Espanya i que ja s?ha denunciat en aquesta mateixa columna, aquella ideologia espanyolista segons la qual l?Estat del s.XXI no es manté gràcies a un acord lliure entre tots els ciutadans per dotar-se d?unes certes garanties de seguretat interna i protecció exterior, sinó que és la gàbia on tancar-hi els pobles que l?integren. Si el PP fos de veritat liberal, avantposaria la llibertat dels individus a la pàtria i no al contrari, com demostra dia sí i dia també. I si el PSOE apostàs d?una santa vegada per l?Espanya plural, li aturaria els peus als conservadors quan es neguen a acceptar aquesta realitat irrefutable. M?imagín la cara d?Isaura Navarro o d?Agustí Cerdà davant l?eufòria de Ciscar i Trillo. Degué ser com la dels soldats salvadorenys arengats per donar visques a Hondures. M?imagín de la mateixa manera la cara dels socialistes valencians de bona fe als quals els parlen de consensos. A mi que m?expliquin de quin consens els parlen. A què ha renunciat el PP? A treure el 5% de barrera electoral? Això és una nimietat, una tonteria. Cròniques del carrer diuen que a València els únics que celebren el nou estatut són els del PP.

IB3 o una teleporqueria al servei del PP Incongruències JA LA TENEN! (MÉS SOBRE IB3) Una revolució pendent "PAREIX QUE ELS HAN ENTRAT A ROBAR" BOICOT, SELECCIONS I UNA PINTADA EL LLOP EIVISSENC PER FAVOR, EL FINAL POLACOS TÉ VIGÈNCIA EL MALLORQUINISME POLÍTIC? (i 2) L?ENDEMÀ DELS INSULTS FINALMENT UN BLOC FINALMENT UN BLOC SOBRE MARIA DE LA PAU JANER (1) SOBRE MARIA DE LA PAU JANER (i 2) SOBRE MARIA DE LA PAU JANER (i 2) ELECCIONS A DOBLE VOLTA Comunitats limitades