Totes les opinions

30/01/2009
No hi ha res com una bona crisi al Pròxim Orient per què tothom mostri el seu llautó. Basta fixar-se, per exemple, en l’actitud dels pro sionistes habituals, sempre disposats a perdonar a Israel tots els seus excessos (amb arguments una mica reiteratius, com ara “té tot el dret a defensar-se”, o bé “ és l’única democràcia de la regió”); també convé escoltar el que diuen els amants del tòpic de la moderació (“la reacció ha estat desproporcionada”), als que caldria demanar a on acaba la mesura en una operació militar d’aquestes característiques (un?, deu?, mil morts?). 

És clar que quan apareix la foto del primer nen palestí mort per les bombes de Tsahal, qui més qui menys perd l’oremus, i és aleshores quan sorgeixen altres elements exhibint llautó d’ínfima qualitat però gran lluentor: són els que parlen a totes hores (i sense gaire coneixement de causa) de “genocidi”, i comparen els jueus amb els nazis (un insult que serveix de comodí per a tota mena de diatribes: de fet, és molt utilitzat a la COPE per rematar exabruptes, a comptes, per exemple, de la política lingüística de la Generalitat). De tan utilitzat que és, el terme “nazi” acabarà perdent la seva vàlua, i Adolf Hitler esdevindrà una mena de personatge de còmic: una caricatura inofensiva.

En el decurs de les manifestacions que s’han produït a molts indrets de l’estat espanyol per tal de protestar contra l’agressió israeliana no ha estat estrany sentir eslògans de l’estil de Alà és Gran. És aleshores quan hom es demana si a n’aquests creients tan devots no els hi convindria fer de tant en tant un tomb en l’autobús ateu que des de fa unes setmanes circula per Barcelona, a fi de comprendre, a la manera de Christopher Hitchens, que potser Déu no és tan gran com ara això (i que si ho fos, ja faria estona que hauria anihilat l’estat hebreu, que és el que, pel que sembla, demanen un dia sí i un altre també milions de musulmans en les seves pregàries).

En la penúltima entrega de la tragèdia de Terra Santa, el president Zapatero es va deixar fotografiar ornamentat amb una kuffia palestina durant un acte de les Joventuts Socialistes. La foto no va fer gaire gràcia al establishment jueu (que associa el símbol amb terrorisme), però ZP se’n va sortir de la crisi més o menys incòlume, gràcies, segurament, al seu tarannà.

Més o menys per la mateixa època, i en el decurs d’un acte institucional, el mateix Zapatero va visitar la redacció del diari Mundo Deportivo, i algú (coneixedor de la presumpta filiació barcelonista del pròcer) li va fer entrega d’una bufanda blaugrana; el president va refusar, tot exhibint un somriure Bamby i nova ració de tarannà, penjar-se el drap al coll (no fos cosa que, en un país a on a la mínima provocació es munten boicots monumentals al cava català, l’exhibició de furor almogàver tingués conseqüències electorals nefastes...). José María Aznar, en canvi, no va haver d’amagar mai la seva fe madridista, i en va fer apologia sempre que li ho varen demanar, i també quan no li ho demanaven.

Ja fa estona que els blaveros ens varen ensenyar allò de “abans moros que catalans”, aforisme que, quan es va produir la malaguanyada OPA d’Endesa, Pizarro va convertir en “los kilowatios, antes boches que polacos”. Ha estat Zapatero qui ens ha fet veure que, en tot cas, millor palestí d’intifada que català i/o del Barça.

PANTEÓ EXALTACIÓ DE CIRERÒPOLIS D?OPOSICIONS I CARABASSES ELS CRIMINALS I ELS INEPTES La Creu La ciutat dels lliberts Passar a millor vida Crim i càstig Negació de l'evidència La Pseudohistòria L'aprenent del Senyor Burns La Coprocràcia De professió: víctima TIROFIJO LA CÀNDIDA SHARON EL MARTELL DE THOR POCA JUSTÍCIA I GENS DE PAU ETNOCENTRISME LA SÍNDROME DE SAINT-GERMAIN-DES-PRÈS ODIS QUE DONEN VIDA EL CANAL DE L?ESPERANÇA PA, CIRC I CIRC SENSE PA LA LLUNA, ELS CEMENTIRIS, LA MEMÒRIA ?L?AEROPOSTALE? BARÇA OU BARSAAX LA RESTA D?ALGUNS