Totes les opinions

19/01/2009
No és la primera vegada que faig referència a l'evident tracte de favor que, des de molts mitjans de comunicació occidentals, se li dispensa a l'estat d'Israel. No crec que sigui casual que les informacions o anàlisis, concretament sobre el drama de Palestina, s'elaborin, repetidament, fora del context real, que no és altre que el de la fèrria i cruel ocupació del seu territori, per part de l'estat sionista. Una ocupació que ja dura més de seixanta anys. I és això, i no altra cosa, el veritable marc del conflicte. Les informacions o anàlisis que obvien aquest fet resulten tergiversades, perquè també neguen, de facto, la legitimitat de la resistència palestina, i acaben convertint-se en propaganda a favor de l'agressor. És sabut que, en tota guerra, la primera víctima és la veritat, i aquesta no és una excepció. 

Per la força d'un dels exèrcits millor equipats del planeta s'imposa, mitjançant l'ocupació, el robatori massiu de terres palestines, amb l'establiment de colònies israelianes en les millors zones, el control dels aqüífers i de les fonts d'energia. S'eradica o segresta al conjunt de la població palestina, amb l'èxode de milions de desplaçats, amb més de 10.000 presos en presons sionistes, a més de l'enorme mur del apartheid a Cisjordània i de l'insofrible setge de la Franja de Gaza, especialment des que el moviment Hamas guanyés les eleccions, supervisades internacionalment, amb un 65% en 2006. L'ocupació, en definitiva, ofega la vida diària dels palestins, els priva dels seus drets i els sotmet a una explotació, laboral i social, enmig de tot tipus de vexacions. Els palestins són tractats com animals, segons el testimoni de ciutadans israelians contraris a l'ocupació.

A l'ometre l'ocupació, com context, els portaveus sionistes, i els mitjans indulgents amb ells, pretenen mostrar al món que l'enfrontament en Palestina respon a una espècie d'odi sobrevingut, entre àrabs i jueus, en un escenari de mútues agressions, buscant equidistància o neutralitat en sectors importants de l'opinió pública a occident. A partir d'aquí, els mitjans canvien els termes, (“ofensiva israeliana” contra els “terroristes de Hamas”), criminalitzant la resistència, amb les benediccions de tots els governs occidentals, per a acabar legitimant la repressió sobre aquest poble captiu (“Israel té dret a defensar-se”). Mentrestant, com no, es titlla de “antisemites”, a qui ens solidaritzem amb Palestina enfront de l'ocupant, confonent interessadament conceptes tan dispars com semitisme, judaisme i sionisme.

Es diu que Israel va ser fundat, en 1948, per a compensar als jueus per la barbàrie nazi. Va haver de ser entre altres raons perquè, sobretot i fonamentalment, Israel va ser creat com estat satèl·lit, per a perpetuar els interessos colonials de les potències occidentals en la regió, des dels de l'eix franc-britànic de llavors, al nord-americà d'ara. Certament, Israel ha anat complint el seu paper de “gendarme d'Orient Mitjà”, amb summa eficàcia, a sang i foc. I el martiritzat poble palestí s'ha dut la pitjor part. Entre molts altres episodis sagnants, assenyalem la mateixa violenta fundació d'Israel (1948-1949), la Guerra dels Sis Dies (juny 1967), les matances en els camps de refugiats de Sabra i Chatila (setembre 1982) i, més recentment, els assassinats i la destrucció per l'atac israelià al Líban (juliol-agost 2006). Armat fins a les dents nuclears per Estats Units, a Israel la hi ha permès el sistemàtic incompliment de les, ja de per si mateix toves, resolucions de l'ONU, sobre l'ocupació i la colonització. Se li toleren els crims en massa, contra civils indefensos, la violació de les lleis sobre la guerra i la utilització d'armes (de destrucció massiva) prohibides per les convencions internacionals. Mentrestant, Occident, o la “comunitat internacional”, com es diu ara, mira cap a altre costat. Ja li va bé.

Gaza ha estat convertida en un immens gheto, voltada i assetjada, com hem dit, molt abans de l'inici de l'atac que va començar el passat 27 de desembre de 2008. La resistència dels gazarís recorda a la dels jueus del Gheto de Varsòvia, atacats i exterminats per l'Alemanya nazi en 1943. Aquells, com aquests, també van ser qualificats de terroristes, per la propaganda de Goebbels. La neteja ètnica i les deportacions, en pro del “gran Israel”, i el sens fi d'humiliacions racistes que sofreixen diàriament els palestins, recorden massa a la persecució i genocidi que van patir els pares i padrins dels actuals botxins, a les mans dels teòrics de la “raça ària”. Els mètodes nazis no deixen de ser-lo, encara que siguin ara els sionistes qui els utilitzin.

Gaza arrasada, i el seu milió i mig d'habitants sense escapatòria. Conten que les víctimes mortals superen, en el moment d'escriure aquestes línies, la xifra de 1.200, de les quals més de la meitat són el que s’anomena “població civil”. Execucions en massa de gent indefensa, amb centenars de nins assassinats (mes de 400), molts d'ells amb tirs a sang freda. I varis milers de mutilats i ferits. I odi suficient per a alimentar a tres generacions. L'exèrcit sionista no respecta ni cases, ni hospitals, ni escoles, ni instal·lacions de l'ONU, ni magatzems amb ajuda humanitària, ni tan sols els cementiris. Un altre crim abjecte, una altra vergonya de la humanitat. Fins a quan?

Davant la passivitat, quan no complicitat, dels nostres governants, és imprescindible estendre la solidaritat i la mobilització social a favor de Palestina. Mobilització i solidaritat perquè s’aturi la massacre, per a la fi de l'ocupació, per a la restitució dels legítims drets dels palestins. I per a asseure davant un tribunal, per crims de guerra, a Olmert, Peres, Livni, Barak i Sharon, al costat dels comandaments del seu exèrcit.

TV3, LA NOVA ?SOCARRADA?? Per coherència i dignitat, aneu-vos a ca vostra OMERTÀ SOBRE SON ESPASES ? L?HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN MÉS TERRA SOBRE LES FOSES EL PACTE DE MADRID LA METÀSTASI FINANCERA Els majors pirates no vénen de Somàlia Ni Gadafi ni l?imperi, no a la Guerra Una nova farsa 19-J: Un pas endavant El Pacte de l’Euro En defensa d’Ona Mallorca i [M]