Totes les opinions

27/06/2011
Si ningú no ho impedeix, avui dilluns se signarà a Brussel•les l’anomenat “Pacte de l’Euro”, per part dels caps d’estat o de govern dels 17 socis de l’eurozona, a més d’altres sis països: Bulgària, Dinamarca, Letònia, Lituània, Polònia i Romania, convidats a aquest esdeveniment. Aquest pacte multidisciplinar està apadrinat, com no, per la Comissió Europea de Durao Barroso i Van Rompuy; pel fons Monetari Internacional, fins ara fa poc de l’ínclit Strauss-Kann, i pel Banc Central Europeu de l’encara en funcions Jean-Claude Trichet. Una colla de padrins que no ha estat triada en cap procés electoral i, per tant, està fora de qualsevol possibilitat, formal o real, de control democràtic.

En síntesi, el Pacte de l’Euro conté un conjunt de mesures de contingut antisocial que es podrien qualificar com el més greu atac als drets de la gent treballadora i de la ciutadania d’Europa des del final de la segona guerra mundial: reducció salarial per als treballadors, tant del sector privat com del públic, condicionant-los a la productivitat de les empreses; descentralització (destrucció) dels marcs de negociació col•lectiva; foment de la “flexiseguretat”” o desregulació de condicions de treball; reducció de les cotitzacions socials empresarials, i reforma i empobriment dels sistemes públics de pensions i de sanitat, i la resta de prestacions socials, tot en funció de la seva privatització, etc.

Els efectes d’aquest Pacte apunten cap a un empobriment generalitzat de la població treballadora i d’una majoria social sense drets, intentant convertir Europa en una altra zona de “maquilas”, en funció de la competitivitat de les grans multinacionals europees en el mercat global. En definitiva, amb el Pacte de l’Euro s’allunya encara més la possibilitat d’una sortida social a la crisi, al dictat d’allò que anomenen “mercats”. És a dir, dels especuladors a gran escala, que continuaran fent fabulosos negocis a costa del deute públic dels països perifèrics europeus (que anomenen de manera insultant PIGS, sigles en anglès de Portugal Irlanda, Grècia i Espanya).

El govern de Zapatero, com l’alumne més aplicat de la CE, del FMI i del BCE, ja fa més d’un any que s’afanya per a implementar bona part de les mesures incloses en el Pacte de l’Euro: la rebaixa en el sou dels treballadors de l’administració pública, la reforma laboral, la congelació i reforma de les pensions públiques, la venda de les Caixes d’Estalvi al capital privat i la reforma (desmantellament) de la negociació col•lectiva.

Dit sigui de passada, és curiós que els dòcils dirigents de CCOO. i UGT diguin oposar-se, ara, al Pacte de l’Euro. Benvinguts siguin, però és convenient recordar que ells han estat i són els col•laboradors necessaris, juntament amb el govern, la classe política i els poders fàctics, per a fer recaure sobre les esquenes dels treballadors el pes de la crisi, a més de ser garants de la desmobilització i la pau social. Ells van signar fa quatre mesos el pacte de reforma i empobriment de les pensions públiques, una de les mesures estel•lars recomanades pel pacte de l’Euro.
Però el que importa ara és donar a conèixer a la ciutadania els continguts d’aquest Pacte de l’Euro que, per cert, ha estat envoltat en un sospitós secretisme, i actuar en conseqüència. Diumenge passat dia 19, milers de ciutadans van sortir al carrer, en més de 60 ciutats de l’Estat espanyol, per a oposar-se a aquest Pacte. És hora ja de plantejar-se accions de més eficàcia. Per què no, altra vaga general.

TV3, LA NOVA ?SOCARRADA?? Per coherència i dignitat, aneu-vos a ca vostra OMERTÀ SOBRE SON ESPASES ? L?HOSPITAL MÉS CAR DEL MÓN Gaza: protecció informativa de crims de guerra MÉS TERRA SOBRE LES FOSES EL PACTE DE MADRID LA METÀSTASI FINANCERA Els majors pirates no vénen de Somàlia Ni Gadafi ni l?imperi, no a la Guerra Una nova farsa 19-J: Un pas endavant En defensa d’Ona Mallorca i [M]