Totes les opinions

25/02/2010
Crec que l'hivern del 38 al 39 va ser especialment dur per a les persones que fugien de la repressió franquista. Al fet real del descomunal sofriment que la guerra nacional espanyola els infligia, s'hi afegí una meteorologia especialment adversa.

Aquelles fotografies de rostres estorats de mares, fills, padrins... caminant sobre la neu, abrigant-se tant com podien per anar cap al camp de concentració inhumà d'Argelers, sempre m'han copejat ben endins.

A tanta injustícia acumulada i mai restaurada, s'hi afegia com dic un hivern especialment cruel.
Salvant els anys i les distàncies, enguany, al manco a Mallorca, també ho ha estat un hivern molt fred. L'altra dia llegia que el fred feia pujar el preu del petroli. És a dir que a més fred, més cara surt la calefacció. I qui no ho pot pagar, com s'ho fa? Estem vivint una crisi econòmica i la meteorològica encara afegeix al banyat.

Passat demà me'n vaig a Cuba. Ja me comentaren fa uns dies i ahir m'ho tornaren repetir, que enguany les temperatures al Carib són especialment fredes i ens recomanaven que portéssim qualque roba d'abric. Vaig pensar que Haití és a la vora de Cuba i que molta gent viu a tendes de campanya com en camps de concentració. Pens en la gent, en els infants que deuen patir fred.

Mentrestant veig que seguim consumint litres i més litres de combustible per moure'ns, gairebé un per un, amb cotxe. Especialment per anar a la feina. Jo em demano: què farem quan realment "necessitem" consumir aquesta energia que ara tan alegrament tudam? Perquè jo no ho dubto, malgrat les errades de Rajendra Pachauri, tan amplificades pels mercenaris neoliberals, estem modificant el clima del planeta i encara dubto menys que serà per empitjorar la nostra existència en aquest planeta. 

Potser sigui un simple episodi cíclic, però enguany el fred que ha fet a Mallorca és perllongat i viu. Tal com ho va ser de manera inversa l'estiu del 2003 en calor i xafogor.

Només la consciència de que necessitam de manera immediata reduir el nostre tren de vida i que aquesta ha d'anar acompanyada d'una solidaritat col·lectiva a escala local i planetària, ens pot salvar de patir dures calamitats, que en alguns casos ja s'estan donant.

El problema és que fòrums com el de Copenhage han quedat paralitzats i inutilitzats en el temps i en l'espai per manca de compromisos reals i pràctics. Els líders de l'economia de mercat, el vell Estats Units de barba blanca i ulls cels i els nous xinesos capitalistes encara de babero, no volen ni sentir a parlar dels canvis proposats per les autoritats científiques i líders ambientalistes mundials. Van contra la seva pròpia acció diària de potents indústries contaminants, incloses les nuclears, d'ocupació de grans extensions de terres agrícoles, és el cas dels xinesos a l'Àfrica i dels Estats Units a Amèrica Llatina i d'una precarietat laboral pròxima a l'esclavatge d'escala global.

La vella i cada vegada més retrògrada Europa, si és que mai ho havia deixat de ser, pot veure com s'esfloren els seus peus de fang avui assentats també sobre les fràgils economies que mai trencaren com cal amb el seu passat feixista i de cops d'estat com l'espanyola, la grega o la portuguesa o amb economies de l'Est que precisament el que haurien de mester no és entrar al club dels capitalistes, sinó més be fundar un socialisme d'avui.

Europa, Xina, Estats Units, el Japó... vet aquí els líders econòmics mundials, vet aquí els forjadors de guerres, holocausts i crims contra la humanitat, vet aquí la impunitat dels culpables de l'atzucac on han posat el planeta.

Direu que són ells qui han assolit l'alt grau de desenvolupament que ens permet viure lliures, sans, educats, fins i tot rics. No és així, no. Els èxits científics que fins ara han permès viure la població de l'hemisferi nord en aquest alt nivell de vida, fa figa. I la fa perquè no s'ha tengut en compte a la totalitat de la humanitat del planeta ni de l'ecosistema que el sustenta. Per tant ens equivocam si defensam a ultrança la nostra cultura occidental enfront de les altres cultures del món. La nostra ens porta a un atzucac de pronòstics gairebé apocalíptics i això ho han aconseguit amb pocs anys.

La solució, com han ben fitat alguns, passa sobretot per instaurar una democràcia a nivell global on les decisions siguin preses per la majoria de pobles i que aquesta via neixi de les poblacions i territoris locals, amb independència respecte als Estats que, com és el nostre cas, estiguin ocupants.

Les carreteres de Mallorca La por dels vencedors Carta a la lluita Mallorca: El Pla de Carreteres és el Pla Territorial Això no és un article d'en Payeres Els torrents, una gran oportunitat Cal un encès combat d'idees