Totes les opinions

17/04/2008
Ja ens va advertir Jean Paul Sartre de que fins i tot el passat es pot modificar: els historiadors ens ho demostren cada dia. Més radical és la manera de fer-ho dels pseudohistoriadors, endemisme de la fauna hispànica que ha proliferat notablement els últims anys. Gràcies a personatges com ara Pío Moa o César Vidal (per anomenar els més feiners i “mediàtics”) hem après que la guerra civil no va començar el 18 de juliol del 36, sinó en 1934, i que la varen desfermar el PSOE i els catalans de Companys. Abans de tot això també havíem sentit dir a algun neonazi que Polònia, assessorada pels serveis secrets britànics i agents sionistes, va envair Alemanya el setembre del 39, obligant al capdavall a la Wehrmacht de Hitler a “defensar-se”, provocant, ja que hi eren, una conflagració de dimensió global (Elie Wiesel, per cert, es demana el per què del prefix “neo”: si pensen, parlen i actuen com a nazis, caldria prescindir de qualsevol partícula suavitzadora).

Per devers Mallorca també sovintegen les filigranes argumentals delirants, categoria en la que caldria incloure la invectiva posgonellista perpetrada fa uns dies per un presumpte “maverick” de la nova cosa fatxa-babear (prim, en termes onomàstics; anorèxic, pel que fa a l’intel·lecte), promulgada, és clar, gràcies a l’aquiescència de la premsa palmesana més canònica.

Últimament el que està de moda (segurament com a efecte col·lateral de l’efervescència estatutària, de les guerres hidràuliques i dels prejudicis futbolístics) és atribuir a la Generalitat catalana un rol predominant en la direcció de la guerra civil.

Els pseudohistoriadors de tota mena (i no només els carpetovetònics) tenen una gran facilitat per desviar les informacions cap al terreny que els interessa. En la polèmica del “neoateisme” que domina a hores d’ara els ambients intel·lectuals anglosaxons succeeixen fenòmens semblants. Christopher Hitchens (autor de “God is not good”, veritable bíblia dels neoateus) realitza una anàlisi ben curiosa de la història del segle XX, atribuint tots els mals de la humanitat a la religió, i oblidant, pel camí dels seus raonaments, els crims comesos en nom de les ideologies “científiques” i atees (els de l’Albània d’Enver Hoxha, la Xina de Mao, i l’URSS de Stalin, només com a tres exemples), i arriba a la insòlita conclusió de que la tirania de Corea del Nord “és el resultat del pes històric del confucionisme” (i no parla en cap moment del materialisme dialèctic que il·luminava el pensament i els actes de Kim Il-sung, i que segueix presidint els de Kim Jong-il).

Els pseudohistoriadors espanyols (paradoxalment, tots ells de filiació ultraconservadora) tendeixen a oblidar adesiara, i de manera sospitosa, el rol del marxisme i les seves derivacions en les atrocitats comeses durant la guerra. A ells els hi encanta quadrar les seves equacions acusant al “nacionalisme” (no el de Franco, és clar) com a responsable de tot. Obliden un fet fonamental: que en la guerra espanyola es va matar, i de manera atroç, en nom de Lenin, Stalin, Marx, i del Lenin espanyol; i també en nom de Hitler, Mussolini, José Antonio, Franco, de la dinastia borbònica, del pretendent carlista, de Crist Rei, i, fins i tot, en nom de Sabino Arana i del profeta Mahoma, però que pocs (gairebé ningú) ho van fer en nom de Prat de la Riba, de Pompeu Fabra o de Guifré Pilós, i que, contràriament al que va passar en el País Basc, a Catalunya el govern (ben frívol i incompetent, la veritat sigui dita) va estar segrestat per elements extremistes que després, en el que ha estat l’última palada de terra caiguda sobre el taüt de la veritat, han estat lloats fins a l’èxtasi per escriptors i cineastes cursis.

Resulta significatiu un fet que es produí durant la Guerra Civil: l’única unitat militar (dels dos bàndols) que va combatre sota la senyera quadribarrada fou el Tercio de Requetés “Virgen de Montserrat”: en el costat republicà els soldats catalans lluitaven sota banderes anarquistes, comunistes o d’altres filiacions revolucionàries.

Costa feina comprendre com els pseudohistoriadors fatxes obliden aquests fets...i és aleshores quan un recorda que molts d’ells tenen un passat comunista d’allò més groller: com el té també el inefable Christopher Hitchens, que va confessar fa poc que encara sent enyorança de la seva militància juvenil a un grup “trotskysta-luxemburguista”, com qui enyora un membre que li han amputat.

Una discapacitat ben torbadora, sens dubte: com la de Pío Moa, fundador dels Grapo, la de Jon Juaristi, antic etarra, o la del monosabio maoista de la COPE. Ells també deuen d’enyorar un braç (o qui sap si un altre apèndix corporal més lúbric) que els hi va ser amputat mentre manejaven goma 2, o potser la guillotina que es fa servir per editar pamflets subversius.

L’escriptora britànica Madeleine Bunting afirmava fa poc a The Guardian que els nous ateus odien massa la religió per resultar creïbles. Caldria afegir a més que la seva dèria antirreligiosa els ha portat a convertir-se en proselitistes (precisament el fet que fa més repugnant, intel·lectualment, a moltes religions); és a dir, també se semblen massa a les religions per ser realment solvents com a alternativa. Una cosa similar a la dels professionals de la ciutadania que pasturen per la pell de brau, a mig camí entre cívics i cínics: savateres, espadones arcàdics, boes d’allà deçà, d’aquí mateix i tota casta d’ofidis, rosa rosae, diez irae...personatges que odien tant el nacionalisme (perifèric, és clar) que, com els hi succeeix als ateus de nova fornada, són al final ben poc creïbles...precisament perquè són massa nacionalistes (ells també, o, millor dit, ells sobre tot).

PANTEÓ EXALTACIÓ DE CIRERÒPOLIS D?OPOSICIONS I CARABASSES ELS CRIMINALS I ELS INEPTES La Creu La ciutat dels lliberts Passar a millor vida Crim i càstig Negació de l'evidència L'aprenent del Senyor Burns La Coprocràcia De professió: víctima TIROFIJO LA CÀNDIDA SHARON EL MARTELL DE THOR POCA JUSTÍCIA I GENS DE PAU ETNOCENTRISME LA SÍNDROME DE SAINT-GERMAIN-DES-PRÈS ODIS QUE DONEN VIDA EL CANAL DE L?ESPERANÇA PA, CIRC I CIRC SENSE PA LA LLUNA, ELS CEMENTIRIS, LA MEMÒRIA LA BUFANDA ?L?AEROPOSTALE? BARÇA OU BARSAAX LA RESTA D?ALGUNS