Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
Guillem Colom Montero
Militant de Maulets Ciutat
Militant de Maulets Ciutat
Guillem Agulló: la lluita continua
11/04/2008Avui 11 d’abril farà 15 anys que Guillem Agulló, jove independentista, fou assassinat per un grup de nazis a l’edat de 18 anys. Des d’un bon principi la tasca de la policia espanyola i els mitjans de comunicació fou presentar el cas, com sempre passa amb les agressions feixistes, com una baralla entre bandes. El diari Las Provincias, dirigit per la infame Consuelo Reyna, arribà a presentar Guillem com “l’skin de Burjassot”. Al judici, d’on ben prest es va retirar Maulets, organització en la que Guillem militava, va succeir el mateix de sempre i el jutge va despolititzar el cas. Pedro Cuevas, l’assassí de Guillem, va ésser condemnat a 16 anys de presó. Només en va complir 4. Fa 3 anys va ésser detingut per formar part del Frente Antisistema, organització neonazi amb connexions amb l’exèrcit espanyol, que posseïa diferents armes, entre elles un bazoka. Fa 2 anys es va presentar a les llistes del partit d’extrema dreta Alianza Nacional a la localitat valenciana de Xiva.
La llei antiterrorista no va ésser aplicada contra un assassí, mentre centenars de bascos i basques que mai havien matat ningú no varen poder presentar-se a les eleccions. Queda clar que l’Estat espanyol ni condemna ni il·legalitza els botxins que fan la feina bruta. Per aquesta mateixa raó, el proper 11 d’abril pràcticament cap ajuntament o institució no recordarà Guillem, com tampoc varen condemnar el seu assassinat. Amb seguretat, cap polític sortirà a fer una roda de premsa per mostrar les seves llàgrimes a tot l’estat.
Ara bé, a Guillem, hi ha molta gent que no el vol oblidar i durant aquest mes es duran a terme tot un seguit d’actes arreu dels Països Catalans. L’acte central serà el proper dissabte 12 d’abril, quan centenars de joves de tot el país acudiran a Burjassot, el seu poble, per recordar-lo. Com bé diu el comunicat de Maulets «Passaran 10, 15, 20, 100 anys o els que siguin, però la memòria de Guillem Agulló continuarà viva, com a símbol de la lluita antifeixista i de la lluita d’un jove per la llibertat del seu poble». El proper 12 d’abril s’ha de sentir ben fort: Guillem Agulló, ni oblit ni perdó.
| Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF | |
Altres opinions
Editorial
L’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
Opinió
Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.
Opinió
Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
Sumari d'opinió
