Cercador:
|
|||||||||||||||||||||||||||||
Butlleti
![]() L'Acudit
![]()
![]() Llibres recomanats Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
![]() Antònia Vicens
Ànima de gos
![]() Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
![]() Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
![]() Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
![]() Gemma Pasqual
L?últim vaixell
![]() Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
![]() Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
![]() Enquesta![]() DocumentsCampanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
![]() Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
![]() L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
![]() El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
![]() Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
![]() Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
![]() Enllaços d'interès |
BERNAT JOAN i MARÍ, EURODIPUTAT PER ERC
Palma QUAN EL PP BLAVEJA 06/10/2005 Durant anys ha existit una mena de mite segons el qual el PP havia fet seu el blaverisme al País Valencià (avui dia poca gent s'atreveix a discutir que el partit del secessionisme lingüístic, en aquesta part del món sigui bàsicament patrimoni "popular"), però, en canvi, mantendria una actitud més civilitzada a les illes Balears. Molta gent, especialment al Principat de Catalunya, ha sostingut aqueDurant anys ha existit una mena de mite segons el qual el PP havia fet seu el blaverisme al País Valencià (avui dia poca gent s'atreveix a discutir que el partit del secessionisme lingüístic, en aquesta part del món sigui bàsicament patrimoni "popular"), però, en canvi, mantendria una actitud més civilitzada a les illes Balears. Molta gent, especialment al Principat de Catalunya, ha sostingut aquesta teoria, tot i que la seua fonamentació vagi mostrant-se cada vegada més feble. Hauria pogut semblar que tenia algun tipus de fonament quan Jaume Matas, president del govern de les illes Balears, es va apuntar, després que el Principat de Catalunya el reivindicàs, a la revindicació del concert econòmic. "Si a Catalunya volen el concert econòmic, a les Balears també". Ja vàrem apuntar en el seu moment que això no ens pareixia malament, sinó tot al contrari: hem de tenir autoritats reivindicatives pel que fa a l'ampliació de la nostra migrada condició autonòmica. Allò que ja no pot agradar tant, ni resulta tan just, és que s'atribueixin a Catalunya les discriminacions que les Balears sofreixen... des de l'Estat espanyol! Si Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera queden mal parades en els pressuposts generals de l'Estat, la culpa és de Catalunya, que teòricament ha quedat una mica millor. Com si fos a Catalunya on es decidissin els pressuposts de l'Estat... espanyol! En aquest mateix sentit s'ha expressat diverses vegades n'Enrique Fajarnés, diputat del Pp a Madrid: s'acaba atribuint el nostre dèficit fiscal a qui ni tan sols, ara mateix, no pot decidir autònomament la pròpia fiscalitat. I ara, per acabar de fer els quatre reals justos, ha sortit en Jaume Matas dient que s'hauria de revisar la constitucionalitat del nou estatut de Catalunya, i fins i tot que el govern de les illes Balears podria dur-lo davant el tribunal constitucional, o cosa per l'estil. En llegir aquest tipus de declaracions un es demana si tots plegats ens hem begut l'enteniment. El president de les illes Balears, en comptes d'interferir en els processos realment autonomistes, que més o menys van tirant endavant (com a mínim s'ha guanyat, usant un símil futbolístic, la primera part del partit), s'hauria de dedicar a fer les passes necessàries per aprofundir l'autonomia a les illes Balears. La feina del nostre govern ha de ser, precisament, esdevenir un autèntic govern, en comptes de continuar sent la trista figura d'una autonomia que té menys competències que el reglament d'una escala de vesins. A les illes Balears necessitam tenir una agència tributària pròpia, no perquè Catalunya també la tengui, sinó perquè constitueix una necessitat imperiosa per al nostre finançament. Aquí necessitam, per dir-ho amb un grafisme popular, la clau de la caixa, perquè si no la tenim continuarem essent espoliats fiscalment per l'Estat espanyol, i això constituirà un llast per a l'ordenament de la nostra economia, de les nostres necessitats socials i, en definitiva, de la nostra convivència col.lectiva. Ja m'agradaria veure també que el president de les Illes deia també que, si el català és plenament oficial al Principat, també ho ha de ser a les Illes; que si la gent estarà obligada a conèixer la llengua a Catalunya, també hi hauria d'estar a les Balears; que si l'ensenyament funciona en la nostra llengua nacional a Barcelona, Girona o Manresa, també hi ha de funcionar a Palma, Sant Antoni de Portmany o Formentera. I no estaria malament que, en la mateixa línia, el president Matas s'apuntàs a dissenyar una regionalització de l'administració de Justícia, i una adequació a les necessitats que realment té la ciutadania en aquest camp. I a la pròpia realitat legal del país. Faria goig, així mateix, que el govern de les Balears modificàs l'actual mini-estatut d'autonomia en el sentit d'assumir les competències en ports i aeroports, fonamentals per al nostre petit país pluriinsular. Què n'han de fer, a la central castellana, de la gestió dels nostres ports i aeroports? No els interessa, als del PP, tenir sota control aquests elements tan fonamentals per a la nostra vida econòmica? Idò via fora, dirigents "populars"! Ja tocaria deixar de blavejar, d'utilitzar perversament qualsevol argument per intentar minar l'autonomia del Principat de Catalunya, i posar-se a treballar àrduament per aprofundir una mica més la pròpia...
![]() |
EditorialL’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
![]() Opinió![]() Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa. ![]() Opinió![]() Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
![]() Sumari d'opinió |
|||||||||||||||||||||||||||