Totes les opinions

19/09/2008
A la normalització lingüística del català, l’euskera i el gallec als nostres respectius territoris, els intel·lectuates espanyolistes l’anomenen “persecució del castellà”. La pregunta és: fins quan podran aguantar la mentida? I sobretot: qui esbomba la demagògia, l’insult i la calúmnia des de pàgines de diaris i ones radiofòniques? Doncs els de sempre: la dreta carca i ultramontana, el franquisme sociològic i la ignorància il·lustrada d’alguns membres de la Real Academia de la Lengua Española.

Però alerta! No podem ficar dins el mateix sac a tothom. Perquè no tots els espanyolistes comparteixen els mateixos criteris, les mateixes dèries, els arguments xenòfobs i, sobretot, les mateixes mentides. Unes diferències clares i nítides que es visualitzaren quan debatien detractors i defensors de l’infame “Manifiesto en defensa de la lengua común”. Encara hi ha espanyols que s’identifiquen i s’enorgulleixen de la pluralitat cultural i lingüística del seu Estat. D’altres, aquesta mateixa riquesa cultural i lingüística els molesta, tot i que la seva Constitució advoca amb timidesa, amb la boca petita, per a la seva protecció. Tot i que també –i això demostra el nivell del poc tarannà democràtic espanyol- es passen pel folre la veu i la potestat de les Lleis de Normalització Lingüística, que els diferents Parlaments Autonòmics varen aprovar de forma sobirana en el seu moment. Són com dirien alguns, ferides encara obertes, dels antics bàndols de la Guerra Civil espanyola, encara enfrontats pel seu model d’Estat; o pot ser és, com diuen d’altres, el conflicte etern de “las dos Españas”.

I aquí, al marge d’aquestes Espanyes, hi som els Països Catalans. I un Poble que espera fa tres-cents anys, amb paciència i ràbia, el camí de la paraula lliure, el camí de la llibertat, tot i no poder ser tan impermeables com voldríem a la pluja de falsedats que ens cauen al damunt dia sí, dia també. Com diu l’amic i periodista Tomeu Martí, al poemari Paradís topical, “ens pixaven al damunt i els noticiaris dels colons deien que plovia”. Ja està bé, prou mentides.

Un model turístic insostenible Targeta verda: incompetència i fracàs Turisme a les Balears: cal regular el «tot inclòs» EL NOU ESTATUT DE LES ILLES BALEARS: CONSTRUIR EL FUTUR PER AVANÇAR LA SOLIDARITAT MAL ENTESA: PAGAR I CALLAR? L'ASSASSINAT DE JULIÀ BENNÀSSAR I MIR: L'HORA DE LA JUSTÍCIA La coalició nacional, esperança i futur El cant del boig El PP de Bunyola i la democràcia TRIBU UNA, MALLORCA 4 BORBÓN MALLORQUÍN