Totes les opinions

27/07/2006
Vol tranquil des de Barcelona. Coneixences. Matrimonis sefardites tornant d?unes vacances amb tots els infants amb la samarreta de Ronaldinho. La motxil.lera ashkenazi,"backpacker? que diria la Lonely Planet, hippy, maca i apolítica (he, he, he?). El vell editor enamorat de la vella Europa que els va fer fora, i que votava als laboristes i ara no vota. El control a Ben Gurion Airport. Tel Aviv. El
Vol tranquil des de Barcelona. Coneixences. Matrimonis sefardites tornant d?unes vacances amb tots els infants amb la samarreta de Ronaldinho. La motxil.lera ashkenazi,"backpacker? que diria la Lonely Planet, hippy, maca i apolítica (he, he, he?). El vell editor enamorat de la vella Europa que els va fer fora, i que votava als laboristes i ara no vota. El control a Ben Gurion Airport. Tel Aviv. El món és diferent des d?ací. Vos ho promet. Els ulls negres de la nina falaixa, jueva etíop o Betha Israel, per tant, una mica (que em disculpin els que afinen molt) inquisidors a sobre el meu passaport. Tanmateix es porta. Bastant. I somriu. La trobada amb altres brigadistes. Agafar un sherout, un taxi col·lectiu que fins que no és ple no marxa. Fer quatre rialles amb els altres catalans. El viatge per carretera. Records de Mallorca. Prendre consciència que som on som. Entrar a Jerusalem per la part jueva, nova, edificada a partir de la Nakhba del 48. Anar deixant, amb el taxi, israelians a les seves residències de l?oest de la ciutat. Autèntic ?american way of life?. Tot casetones petites amb jardí i piscina. No hi ha botigues ni vida al carrer. De lluny es divisen alguns centres comercials. Ens acostam cap a la ciutat vella, la que és capital de les tres cultures que ens fan ser nosaltres mateixos. I de la futura Palestina lliure i democràtica. Aixo ja és Orient. Amb majúscules. Olors i colors. Bellesa. Més olor. I coloraines. Damascus Gate. La Porta de Damasc. Per aquí s?hi barallaren, el segle XIII, els creuats i Saladí, que era kurd, per cert, de valent. Però s?hi ha estimat més gent. Això diu un graffiti local. L?hostal on hem quedat (de pel·li) amb els companys. Una estelada penjada i cartells i pintades de mil llocs i mil causes justes. Moltes llengües. Conèixer el lloc on estar-se. Anar-hi caminant. El centre que bull de gent. Els quatre barris de la ciutat antiga: l?àrab, el cristià, el jueu i l?armeni. El passat a sobre. Conversar amb un Pope grec. La Torre de la Cigonya. El centre social on ens estam. Internacionalisme en estat pur. Italians, grecs, nord-americans, australians, bascos, valons, danesos, francesos, irlandesos, espanyols, flamencs i gent del nostre país. Molts de nins. Ser l?atracció dels veinats. Nins. Molts de nins. N?Ahmad i na Drumm. N?Ahmad en té quatre i na Drumm tres. Guapos i no es un tòpic. Els menuts dins la carrereta que empro els matins per transportar pedres xalant com si fossin conductors de fórmula 1. Explicar-ho a un correu furtiu. Carreres a un camp de futbol. L?helicòpter israelià sobrevolant a sobre. El megàfon que trona. Córrer com mai. Mainada que crida el teu nom des de les finestres quan has passat la nit al terrat. Que et treguin de casa. Les famílies delmades. Fatah i el Front Popular. Saber que les ONG serveixen, ací, per bastant. Ramal·la. La tomba del president Arafat. Un país que no pot ser. El mur que mata, que he vist i que fa por. Vos ho promet. Quan vos ho digui, a Mallorca, creis-me. Obrint Pas, Nou Romancer i Pomada fent passar gust a palestins i internacionals. El camp de refugiats. Soldats. Hotel Jerusalem. Un clàssic, diuen. Estil colonial, del temps del mandat britànic. O de l?època turca i tot. Les cerveses i el narguile a la nit. Taulades interessants. Cooperants italianes. Copes a Jaffa Road. Mirar el món des del puig de les oliveres. Sentir-se aprop dels que estimes. Les dones del casal que s?organitzen per ser un poc més lliures. Ser a unes noces a Jerusalem Est. Aprendre a ballar. Repressió. Tristor quan camines pels carrerons del bantusta plens de porqueria i de petitones i petitons sense futur. I personal de Nacions Unides. Un mail que fa posar la pell de gallina. La Mar Morta on l?aigua té molta sal i hi ha hotels i McDonald?s. Els checkpoints a la vora. Gent que, a casa seva, no pot passar per anar a currar o a l?escola. Gent que té ganes de viure. I t?ho diu.