Totes les opinions

24/11/2005
Aquests dies s?estan commemorant algunes efemèrides i s?estan debatent determinats temes, que tenen una certa connexió i que mereixen més d?una reflexió. La mort del dictador Franco i l?assumpció de la condició de rei pel monarca Juan Carlos I són fets polítics de molta importància dins la història de l?estat espanyol. Franco no només va implantar un règim feixista contrari als drets i
Aquests dies s?estan commemorant algunes efemèrides i s?estan debatent determinats temes, que tenen una certa connexió i que mereixen més d?una reflexió. La mort del dictador Franco i l?assumpció de la condició de rei pel monarca Juan Carlos I són fets polítics de molta importància dins la història de l?estat espanyol. Franco no només va implantar un règim feixista contrari als drets i llibertats fonamentals, sinó que va fixar com un dels seus objectius acabar amb la diversitat cultural i nacional dels pobles que conviuen a la península i illes adjacents. El Rei Juan Carlos I ha arribat als nostres dies com un dels grans artífexs de la transició política. És a dir, com un dels personatges principals que varen possibilitar que hi hagi democràcia i un repartiment territorial del poder. El que succeix és que aquesta passada de pàgina que ?en teoria- simbolitza el monarca, se va demostrant dia a dia que a la pràctica romanen moltes mentalitats i molts de posicionaments que tot i els 30 anys que han transcorreguts es troben en èpoques pretèrites. L?aznarisme ha significat ?entre d?altres coses- el desacomplexament d?una dreta que encara tenia un sentiment de culpabilitat per la seva complicitat i col·laboració amb un règim que podem qualificar com a no només autoritari. La dreta espanyola ja no se sent culpable, sinó que ha recuperat un poc una certa vocació i es pensa cridada a evitar el trencament de la seva pàtria com a conseqüència de la perversa actitud de nacionalistes i socialistes. La intransigència cap a la realitat cultural i identitària de Catalunya i Euskadi era una nota que alguns consideraven per pertanyia a un passat ja superat. I aquesta intransigència actual ?atiada per capellans i mitjans afins- no és més que la punta d?un iceberg. Un iceberg que en la seva base té molts d?elements del franquisme. Potser la crispació a la curta estigui donant resultats a Rajoy, així ho indiquen les enquestes. De totes formes els sectors que estam d?acord amb aquesta nova ampliació de l?estat autonòmic tenim una oportunitat per fer veure a la gent que les pors atiades pel PP, són les mateixes que ja va utilitzar durant la transició i són les que converteixen a aquest partit en una força política ancorada en l?antigor i en l?oposició als canvis. Qui posava entrebancs a la Constitució és el mateix que no vol sentir a parlar de reformar segons quin Estatut. En política la memòria té la seva importància perquè pot donar moltes lliçons de què defensa realment cada actor. La transició es va bastir damunt l?oblit, no damunt el perdó. I l?oblit se està demostrant una greu equivocació perquè hi ha molt de transformista que ha aprofitat l?avinentesa per reconvertir-se en una espècie de demòcrata de tota la vida. Assenyalar qui és qui, i quin paper pot jugar cada un pot deslegitimar posicions que s?utilitzen amb una arrogància i amb una impunitat que no es pot acceptar des del moment que es fonamenten en la mentida i la tergiversació. Aprofitem l?actualitat de la memòria per posar ?com diria algun predicador- els punts damunt la i. La interpretació que es fa de la història pot marcar els temps presents.

FACTURES DE L'IRAQ SACSEJADA NACIONALISTA CENTRES ECONÒMICS MANS NETES MEMÒRIA ESBIAIXADA