Totes les opinions

09/05/2005
Davant la nova victòria electoral del Primer Ministre Britànic Blair un no es pot deixar de demanar les raons de la diversitat de cost polític que ha tengut l?anomenada, en aquestes contrades, foto del nom de l?arxipèlag on sempre hi ha ubicat un anticló, les Açores. Ja sabeu a que m?estic referint, aquella fotografia prèvia a la guerra d?Iraq on ?a més a més dels dos protagonistes Bush i el reele
Davant la nova victòria electoral del Primer Ministre Britànic Blair un no es pot deixar de demanar les raons de la diversitat de cost polític que ha tengut l?anomenada, en aquestes contrades, foto del nom de l?arxipèlag on sempre hi ha ubicat un anticló, les Açores. Ja sabeu a que m?estic referint, aquella fotografia prèvia a la guerra d?Iraq on ?a més a més dels dos protagonistes Bush i el reelegit Blair- hi va anar de comparsa aquell president de les Espanyes de record no massa agradable. Efectivament, els resultats electorals després d?aquella foto i després d?aquella guerra són ben diferents. En Bush va aconseguir pujar electoralment i obtenir una gran victòria absolutament inapelable. En Blair ha guanyat, però ho ha fet, amb un desgast i en un clima intern de partit bastant enrarit per una política exterior que no aixeca precisament complicitats. I n?Aznar va perdre estrepitosament, va rebre una garrotada històrica, ja que semblava que era el que ho tenia tot més de cara per triomfar i ha estat el que més cremat a sortit. Davant aquestes diferències un es demana si el que va provocar la derrota del PP va ser la guerra d?Iraq o la gestió d?uns atemptats esgarrifosos que es varen presentar en plena recta final de campanya. Probablement la resposta és que hi ha una mica de tot. L?engrescament del govern popular en relació amb la guerra va rebre una contestació als carrers no gens menyspreable. Tanmateix, pens que el desgast de la guerra per si sol no hagués provocat el canvi sobtat que es va produir. Aznar va perdre pel mateix motiu que fa que en Blair hagi guanyat. I el motiu és que les decisions, per impopulars que siguin, poden ser assumides si els que les pren dona la cara, les intentar explicar i es mostra coherent amb allò que defensa. N?Aznar es va voler amagar, va voler posar un cortina de fum davant un esdeveniment d?enorme gravetat. A n?Aznar la derrota no li va venir tant ni de la guerra ni dels atemptats, li va venir de no voler dir la veritat, de no voler admetre les pròpies responsabilitats, de tirar pilotes fora. En Blair durant molt de temps ha tengut tota una altra actitud, ha anat al parlament i ha defensat allà on ha fet falta allò que ell pensava que era correcta; no ha defugit el debat i al final crec que allò l?ha fet més fort i, al contrari, al PP el va fer més dèbil. De fet, després del gran èxit de ZP, el nacionalisme espanyol de dretes enlloc de fer autocrítica i superar humilment un comportament que l?ha duit a l?oposició, enlloc d?això, es dedica a retroalimentar una lògica que no fa més que fer més fàcil el camí dels socialistes cap a la consolidació com a opció de govern. Enlloc de dir una cosa així com: els atemptats del fonamentalisme islàmic són inevitables en un món globalitzat caracteritzat per el xoc de civilitzacions i allò que s?ha de fer és combatre el terrorisme radical tot i que això pugui derivar en situacions tan tristes com les del 11 de març. Enlloc d?això que seria un acte de coherència i d?acceptació de la realitat es dediquen a continuar amb la cantarella d?ETA i altres històries per a no dormir. Aquest irrealisme només els perjudica, per tant, per jo poden continuar...

SACSEJADA NACIONALISTA CENTRES ECONÒMICS MEMÒRIA I ACTUALITAT MANS NETES MEMÒRIA ESBIAIXADA