Totes les opinions

18/10/2005
A la Mediterrània no hi ha taurons. O n?hi ha pocs i són poc perillosos. Diuen que si qualcun, desorientat, passa l?Estret, canvia d?hàbits i perd ràpidament l?agressivitat. Són coses del clima. Deu ser per això, m?imagín, que aquí les coses passen d?una altra manera, sense les crispacions i les estridències del continent. Hi pens sovint, en els taurons desorientats, quan veig el PP regional mati
A la Mediterrània no hi ha taurons. O n?hi ha pocs i són poc perillosos. Diuen que si qualcun, desorientat, passa l?Estret, canvia d?hàbits i perd ràpidament l?agressivitat. Són coses del clima. Deu ser per això, m?imagín, que aquí les coses passen d?una altra manera, sense les crispacions i les estridències del continent. Hi pens sovint, en els taurons desorientats, quan veig el PP regional matisant el rictus visceral de la trinitat (Acebes-Zaplana-Rajoy) i rebaixant el to de les croades periòdiques: l?ultranacionalisme espanyol, els papers de Salamanca, la memòria franquista, el matrimoni dels homosexuals... Passa, però, que si el tauró canvia d?aires, torna a la seva naturalesa violenta i radical. Això explicaria els canvis de tarannà del senyor Matas en posar els peus a Madrid. L?any passat, per exemple, en una conferència al Club Siglo XXI, es va despatxar a gust i acabà demanant perdó, en nom de les dretes, per haver estat tan tolerants, moderats i conciliadors durant la Transició. Ara hi ha tornat. A Madrid, vull dir. El varen convidar al Fórum Europa i, novament desorientat, s?hi abocà a pler. Va tractar molt doctament sobre l?actual procés de reforma dels estatuts d?autonomia i li va dedicar expressius qualificatius: ?actual maremagnum?, ?cambio de régimen?, ?proceso perverso e intolerable?, ?enfrentamiento cainita?, ?reino de taifas?... I, després d?augurar la pèrdua de Ceuta i Melilla, acabà apel·lant al desastre del 98. La conclusió del fèrtil discurs va ser ni més ni pus que demanar una moratòria d?estatuts d?autonomia. Una moratòria! Si el senyor Matas té ganes de fer moratòries, li propòs ara mateix una sèrie de temes més urgents i més dignes d?aturades preventives que no la reforma dels estatuts: les autopistes, els camps de golf, l?oferta turística irregular, les construccions il·legals en sòl rústic, les mesures lingüístiques no consensuades... Però no. Sembla que l?única cosa que vol aturar el senyor Matas és la reforma de l?estatut d?autonomia. Ves per on. És evident que l?exministre no s?aclimata bé a les seves visites madrilenyes i se li encomana tot d?una l?efervescència dialèctica de la capital. Tanmateix, hi ha qui diu que no és només un jet lag mal paït, sinó els mèrits d?un polític de províncies fent punts per tornar aviadet a l?escalfor d?una cartera ministerial. Ara que hi pens, però, aquí no hi ha taurons. Només queden tonyines. Ho recordava encertadament Pere Sampol al debat de Política General de fa unes setmanes. Tonyines que continuen devorant encara que ja estiguin assaciades.

L?ESTATUT VALENCIÀ PAÏSOS CATALANS, EN PLURAL EL PODER DE LA INICIATIVA POPULAR JOSÉ MARIA CUEVAS, UN XULO MADRILENYO SEMPRE SOM ELS MATEIXOS EL NOM NO FA LA COSA, O SÍ? EL PARTIT I EL PAÍS LA BANDERA, SÍ; EL DIA, NO "TOT AIXÒ HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A UM" LA POR DE LULA DA SILVA I DEL PARTIT POPULAR LES TRES CARES DE ZAPATERO PER QUÈ EL PACTE DE PROGRÉS NO VA SALVAR MALLORCA? DEFENSOR (NO) DEL (MEU) POBLE PARC CENTRAL, CENTRAL PARK