19/09/2007
“Espan(ñ)ya”-Rússia, final de la Copa d’Europa de Bàsquet 2007. Al començament del partit no saps molt bé de quin costat t’has de posar, al manco jo que som independentista. És que en Pau Gasol és català i també i hi ha el seu germà i en Rudi que és mallorquí i la majoria dels altres també són catalans. Des del meu punt de vista quasi sembla un Catalunya-Rússia.

Desafortunadament els meus sentiments em van trair i em vaig posar del costat dels catalans. Anava amb “Espan(ñ)ya” –ara entenc el dilema d’en Serrat, que era un dels que eren a veure el partit-. Jo que som català de Mallorca i d’Esquerra Republicana per més senyes, anava amb aquesta tropa de la “ñ” i el “torito”.

Afortunadament per mi ja es van preocupar els de “la sexta” televisió -ara que s’acosten “Las Generales” a veure si pillen res- de mostrar-nos ben mostrats els “personajillos” de madrípolis al començament del partit, que no era un partit allò, si no un aparador de carnisseria on no hi faltava ningú: des del principito i la leti passant per Rajoy, Pedrojeta i la Ruíz De La Pava, en ZP a qui varen entrevistar i tot, bé ja us podeu imaginar la resta... i és que diuen que és en aquests llocs on s’esmolen les espases i es talla el bacallà.

Finalment el meu cervell va reaccionar i es va poder alegrar una mica quan en Gasol va fallar el darrer tir i Rússia es va proclamar Campiona d’Europa de Bàsquet, evitant així la “Euforia Nacional”.

Després diuen que som nosaltres els nacionalistes radicals quan l’únic que volem és sobreviure. Pel que es veu a ca seva no tenen miralls.