Ningú neix ensenyat, és ben cert, i per això es va poder perdonar el fracàs del primer pacte de progrés. Però si es repeteixen els errors d'aquella legislatura, s'hauran acabat les excuses i l'electorat no ens donarà una altra oportunitat.

La gent pensarà que si les esquerres no poden salvar el territori amenaçat, si no acosten la gestió al poble, si les feines no els reten, si van improvisant cada partit pel seu vent sense coordinació, amb una deslleialtat manifesta de tots contra tots, si la defensa de la llengua i la cultura queda en punt mort o fins i tot recula en alguns àmbits, etc., si tanmateix no s'hi pot confiar, és més pràctic que governin els de sempre, els que en saben.

A la majoria de gent li importen relativament les restes àrabs o si desapareix una zona humida no-sé-on, sovint no tenim consciència de les destrosses territorials perquè es fan lentament i una aquí i una allà, i les comissions milionàries que generen van d'amagat. Normalment tampoc no sabem si un article d'una llei beneficia alguns sectors afins als governants i en perjudica d'altres que no importaria... Tots aquests afers en què la dreta hi té la mà trencada, no es destapen fins que el mal ja està fet i la destrossa és tan gran i irreversible que desborda fins als jutjats.

No és fàcil fer veure a l'electorat el mal que fan aquestes polítiques quan encara s'hi pot posar remei, i per tant és extremadament difícil obtenir-ne la confiança. Aquest Govern és una gran oportunitat, potser la darrera en molt de temps, i ha de ser un èxit o qui hi perdrà serà Mallorca i el futur de tots (de tots els que no tendrem inversions fora de l'illa, s'entén).

La responsabilitat de no tornar a perdre el Govern és molt superior a la de rapinyar mitja dotzena de vots al partit company i no sembla que ningú ho entengui així. L'afany de protagonisme personal o la intenció de voler les medalles per al propi partit i que destaqui per damunt dels altres són entrebancs que eren previsibles i que tothom hauria d'entendre que s'han de reduir a la mínima expressió.

Aquest Govern necessita un organisme de coordinació i cohesió, consensuat i que tothom respecti, amb un lideratge potent però a l'ombra, i que no estigui al servei de cap partit, sinó al del Govern en conjunt. Hauria de garantir que tots els càrrecs actuïn com la ciutadania espera: no s'han de tudar els doblers però no s'ha de tenir por de gastar-ne si convé als ciutadans, ni de fer inversions, grans i petites; s'ha d'assumir l'esperit de servei al ciutadà, i anar trobant la millor solució als seus problemes amb eficàcia, sense encantar-se, escoltant tothom amb molt de respecte, perquè qualsevol associació sap més del seu tema que el millor polític; i s'ha d'actuar amb lleialtat i respecte per la institució, i amb molta transparència.

La legislatura tot just comença i hi ha bé temps de redreçar-la, si començam ara.