Totes les opinions

08/10/2007
Arran de la inqualificable, per barroera, multa que Camps imposà a Acció Cultural del País Valencià pels repetidors de TV3, el director de l’Avui, Vicent Sanchis, reflexionava fa unes setmanes sobre la perillosa limitació que viu en l’actualitat la cultura catalana, circumscrita a les tres comunitats autònomes, cadascuna al seu “rotllo”. En concret, quan Sanchis es refereix al Principat de Catalunya, afirma que “enfortint l’estructura autonòmica, enfortint-se autonòmicament, ha consolidat les seves institucions i les seves competències, però ha debilitat la llengua i la cultura catalanes, que tenen un abast molt més ampli i que necessiten aquest mercat per sobreviure i projectar-se”. És una constatació cada vegada més compartida, i que no em cansaré de denunciar aquí.

 

L’origen del tirar pel dret sense fixar-se amb els altres per part dels qui haurien d’exercir de referents es deu segurament al caràcter pacífic i pactista dels catalans, per simplificar, però també a un cert menfotisme i a no voler mirar-se més enllà del llombrígol. Em vénen aquestes reflexions arran del traspàs de l’entranyable Toni Roig, pràcticament desconegut fora de Mallorca, i de voltar una mica per distints indrets catalans, del nord i del sud.

És encoratjador, per exemple, comprovar com, malgrat totes les dificultats, els catalans del nord (a Perpinyà mateix) ostenten la seva catalanitat amb orgull, sense complexos i sense eufemismes…de la mateixa manera que entristeix veure com els catalans del sud ignoren majoritàriament aquesta realitat i així, per posar només un petit exemple, ens resulta sorprenent i noticiós la retransmissió d’un partit dels Dragons Catalans, quan, a les comarques d’allà dalt, els equips de rugby locals (tant els Dragons com l’USAP) són gairebé uns símbols a través dels quals expressar el seu sentiment patriòtic. Una mica més baix, a l’Alt Empordà, a Cadaqués, hom comprova amb plaer com la toponimia, els noms dels comerços, els rètols de l’ajuntament, etc, conserven no només l’article salat, sinó també el lèxic que aquells mariners que acompanyaven el rei en Jaume ens van dur fins a les Illes (Plaça des poal, carrer des call, restaurant Es Trull…) al mateix temps que topam amb la dura realitat de veure com aquesta riquesa de la llengua catalana va desapareixent de forma deplorable, com ja denunciava fa 40 anys en Josep Pla, i sovint costa que t’entenguin si el teu accent no és el mateix del de la tele.

O posam remei aviat a aquestes situacions d’ignorància o anam camí del que ha passat en altres punts de la història o de la geografia, on d’una sola llengua originària n’han nascut diverses i no per evolució natural, sinó creades amb ànsia disgregadora i etnocèntrica. I com Sanchis, no només parl de sentimentalismes, estic parlant de mercats on la nostra cultura pugui subsistir de la manera més digna.

IB3 o una teleporqueria al servei del PP Incongruències JA LA TENEN! (MÉS SOBRE IB3) Una revolució pendent "PAREIX QUE ELS HAN ENTRAT A ROBAR" BOICOT, SELECCIONS I UNA PINTADA ¡VIVA HONDURAS! EL LLOP EIVISSENC PER FAVOR, EL FINAL POLACOS TÉ VIGÈNCIA EL MALLORQUINISME POLÍTIC? (i 2) L?ENDEMÀ DELS INSULTS FINALMENT UN BLOC FINALMENT UN BLOC SOBRE MARIA DE LA PAU JANER (1) SOBRE MARIA DE LA PAU JANER (i 2) SOBRE MARIA DE LA PAU JANER (i 2) ELECCIONS A DOBLE VOLTA