Totes les opinions

13/05/2005
Benvolguda i benvolgut, Aprofit les pàgines d'aquest diari per felicitar-vos per la vostra esperançadora situació de parella -la nova que hi ha un fill o una filla en camí és una d'aquelles noves que canvien completament la vida de les persones: ja tendreu ocasió de comprovar-ho-, tenint en compte que no ho podré fer personalment. Es veu que el servei de protocol del Consell d'Eivissa i Formen
Benvolguda i benvolgut, Aprofit les pàgines d'aquest diari per felicitar-vos per la vostra esperançadora situació de parella -la nova que hi ha un fill o una filla en camí és una d'aquelles noves que canvien completament la vida de les persones: ja tendreu ocasió de comprovar-ho-, tenint en compte que no ho podré fer personalment. Es veu que el servei de protocol del Consell d'Eivissa i Formentera ha considerat que un eurodiputat eivissenc no és cap representant local. Ho dic per això d'eurodiputat, evidentment, perquè el fet de ser jordier de sa Carroca no crec que me'l pugui treure ni tota la cohort del president Palau. Europa, ja se sap, cau molt lluny, i un europeu sempre pareix quelcom més difús i inconcret que no un eivissenc, per exemple. No voldria pensar que en aquesta patinada protocolària hi tengués res a veure l'amable conversa que vaig mantenir al Parlament europeu, a la seu de Brussel.les, amb el vostre pare. M'hi va convidar el president del Parlament, el meu compatriota Josep Borrell, i, naturalment, hi vaig assistir, i vaig aprofitar per plantejar-li al vostre pare un dels greuges fonamentals que els eivissencs, i tots els baleàrics, i el conjunt dels catalans, tenim amb la monarquia, com a representació de l'Estat: la no oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea. Com que heu usat la nostra llengua alguna vegada, supòs que no desconeixeu que el català és l'única llengua europea que, amb deu milions de parlants, en un territori on hi viuen dotze milions d'europeus, no és plenament oficial de la Unió. Això, evidentment, no és una vergonya per a la Unió, sinó per a Espanya, que no reconeix, com deia el poeta Salvador Espriu, les "raons i parles diverses" dels seus fills. Si li hagués hagut de presentar tot el memorial de greuges que tenim els eivissencs, emperò, li hauria deixat el cap com un timbal, i no està un per escoltar tantes coses, a mig matí i envoltat de gent i de càmeres. Tanmateix, també sóc conscient que no és la monarquia qui ha de resoldre aquests problemes, sinó els representants del poble, democràticament elegits. Alguna vegada, benvolgut, quan encara éreu fadrí, vaig defensar que la dona amb qui us casàssiu us l'havia de triar el Parlament, perquè, si representau tots els ciutadans de l'Estat les relacions us les hem de fer nosaltres. Una pobra veu en el desert, emperò, res no hi podia fer, i segur que vàreu escollir molt millor que no hauríem escollit nosaltres per vós. Ara bé, això no treu que representeu una institució que no ha estat directament legitimada pel poble, i, per tant, gosaré donar-vos un consell republicà. A la ben europea Bulgària -que, si no hi ha contratemps, l'any 2007 entrarà a formar part de la Unió Europea- el destronat Simeó va optar per accedir a la més alta magistratura de l'Estat (que a qualsevol república és la presidència) de la manera que s'hi sol accedir als països democràtics: presentant-se a les eleccions. Si vós teniu aquestes ambicions, potser ho podríeu provar per la via búlgara, que, almenys en alguns casos, sembla que funciona. Si hi arribàveu per aquest camí, esper -i permeteu-me fer la prospecció de futur- que fomarem part de països que viuran en bon veïnatge i en bona companyonia dins la Unió Europea. L'anterior Felip de la vostra dinastia, ja ho sabeu, no ens cau gaire bé: a Xàtiva el tenim penjat de cap per avall, i això que en aquella ciutat valenciana -que el vostre antecessor volia batejar com "San Felipe"- hi mana el Partit Popular! Vós estau en condicions de col.laborar perquè les coses tornin a lloc i els greuges i les injustícies històriques es vagin rebaixant una mica. Ningú no ens podrà tornar, evidentment, els tres-cents anys de sobirania nacional perduda, però la nova Europa que estam construint -així ho podem esperar- ens ajudarà a restituir la nostra personalitat històrica, alhora que construïm la casa comuna de tots nosaltres: la Unió Europea. És en l'europeisme i en la voluntat de refermament democràtic on podem trobar-nos. Aquestes són les nostres pàtries polítiques espirituals. I hem d'apel.lar a les trobades espirituals, només, quan el protocol impedeix, per alguna raó que se m'escapa, la trobada física.