que exerceixi com a lobby i que creixi en capacitat d' influència política i en poder de decisió europeu i global. Els organitzadors del BMP han estat l'AECC (Associació Espanyola de Centres Comercials), l'APCE (Associació de Promotors Constructors d'Espanya), l'EPRA (European Public Real Estate Asociation), l'ESADE (Escuela Superior de Administración y Dirección de Espresas), l'EPF (European Property Federation), el GRI (Global Real Estat Institut), l'EISE British School, els RICS (Real Institut of Chartered Surveyors) i l'ULI (Urban land Institute). I entre d'altres, els patrocinadors principals són La Caixa, La Vanguardia, La Razón, Cinco Dias, TV3, FBEX i CBRE.

Durant el simposi, s'ha posat molt èmfasi en la idea que el sector immobiliari no està en crisi. La fallida financera dels Estats Units marcarà un simple reajustament entre l'oferta i la demanada i ha tengut lloc d'acord amb Richard Lewis (Curzon Global Partners) "perquè s'ha donat casa a gent que mereixia viure en una caravana". No hi ha crisi, tant sols es tracta d'una imatge que en paraules de Luís Eduardo Cortés (president de Vallehermoso -empresa de les promocions Campos al teu abast-) han generat els mitjans de comunicació i la opinió pública amb la criminalització del sector.

Juan Maria Nin (Director General de la Caixa) afirma que el preu dels pisos no baixaran, per tant, no cal tenir por a l'hora de seguir invertint en immobles. Així, segons Jordi Moix (de ReyalUrbis -empresa beneficiària de la urbanització que juntarà Palma amb Son Ferriol-) el mercat del sòl espanyol, no és especulatiu, és sa i estable. A més a més, explica que "el 80% d'usuaris del mercat immobiliari espanyol són propietaris, que la voluntat de propietat és un element que ve a l'ADN de les persones, de manera que els espanyols volen ser propietaris i qui pretengui que ho deixin de voler ser, no han de triomfar sota cap concepte". Tant és així que s'assegura que se seguiran construint segones residències mentre es continuï sent un país ric, fet que implica l'empenta per a no deixar de ser-ho.

En aquest sentit, el discurs del BMP, agressiu i racista, no s'ha aturat a analitzar cap altre tipus de factor que no sigui el lucre propi de les empreses i les seves estratègies d'acumulació de capital. S'aposta per un model econòmic i polític que enforteixi l'habitatge com a actiu financer, tot basant el motor del creixement econòmic en el negoci immobiliari. Un model, en definitiva, amb unes implicacions socials d'endeutament i de polarització en funció de la propietat immobiliària. I unes implicacions ambientals traduïdes en l'artificialització il·limitada de sòl i un consum de materials i d'energia que desemboquen en el deteriorament i la injustícia ecològica. El Barcelona Meeting Point ha generat una resposta dels moviments socials -a través de la Plataforma Aturem el Meeting Point-, que es resisteixen a acceptar un món submís als poders econòmics, i on cada vegada els retrocessos democràtics manquen de menys subtilesa. Una lluita materialitzada en la desobediència civil, tot exercint el dret a l'habitatge mitjançant l'okupació.