29/10/2007
El cap de setmana passat ha estat profitós. Del divendres al diumenge hem estat a la platja de Muro, a tocar (físicament) de l'Albufera, en plena badia d'Alcúdia, en un hotel on ens han tractat prou bé. Tot plegat, l'al·lota i jo, 180 euros, pensió completa. El menjar, bo; l'habitació, neta. Així com estan les coses, no podem demanar més. Però és que n'hi ha hagut molt més. Hem compartit el temps amb molt bona gent: gent jove i no tan jove, famílies del país (amb uns fillets que fan mengera) i gent de fora (d'Escòcia, de Galícia, d'Alemanya).

Fins i tot hem pogut conversar amb algunes de les persones que varen obrir el camí del recobrament nacional ja en la negra nit del franquisme (ei, llavors te la jugaves!), tot bastint un teixit social que va fruitar anys més endavant. De fet, anys més tard, aquesta gent va fundar el Grup Blanquerna. Ha estat precisament el XXI Seminari Blanquerna el motiu que ens ha menat per devers Muro aquest cap de setmana. I és que, a més d'aquestes estones formidables que hem compartit amb gent excepcional, hem tengut ocasió d'ampliar la nostra visió del món, tot escoltant les aportacions d'especialistes en tota casta de matèries: drets humans, ecologisme, cultura, dret internacional, Unió Europea...

Francament, no hem trobat res millor a fer aquests dies, persones desocupades (poble ras) com som.

Més enllà del gaudi personal, el cap de setmana m'ha servit també per constatar que aquests darrers mesos m'envolta una sensació enganyosa: no és vera que des de les institucions no s'estigui fent res pel país. A la inversa. D'ençà que els quatre partits nacionalistes participen als governs de les principals institucions, han tengut l'ocasió de posar unes desenes de persones al servei de l'Administració per millorar les coses. D'aquesta gent (consellers, directors generals, gerents d'empreses públiques, funcionaris que ocupen llocs jerarquitzats per lliure designació, assessors, caps de protocol, caps de gabinet, caps de premsa i de comunicació) només n'hi ha hagut un grapadet que han pogut fer un racó a l'agenda per compartir amb nosaltres alguna estona del millor cap de setmana que jo pens que pot passar un dels nostres. Ja ho diuen que, quan comences a ocupar llocs de responsabilitat, no pots fer tot el que vols.