Butlleti
 |
L'entrevista Macià Blázquez, professor de Geografia de la UIB i membre del GOB ""És necessari deixar de pretendre créixer i acumular indefinidament"" |
 |
L'Acudit
| Inici |
| General |
| Societat Civil |
| Economia |
| Comunicació |
| Cultura |
| Medi ambient |
| Esport |
| Història |
| Internacional |
| Política |
| Totes les editorials |
| Ensenyament |
| Llengua |
| Drets civils |
| Societat |
Llibres recomanats
Bartomeu Colom
Llengua, dret i autonomia
Antònia Vicens
Ànima de gos
Damià Pons i Pons
Damià Huguet, entre la poesia i el cinema
Miquel López Crespí
Una Arcàdia feliç
Josep Darder i Sastre
Impressions d'un infant d'abans i de l'inici de la Guerra Civil a Mallorca
Gemma Pasqual
L?últim vaixell
Bartomeu Mestre
El darrer manuscrit
Guillem Rosselló Bujosa
Tacats de sang. Causa 978 de 1936 contra Emili Darder, batlle
Enquesta
Documents
Campanya informativa de l'OCB per denunciar les lleis que imposen el castellà.
Conferència pronunciada al Cosmocaixa el 3 d'octubre sobre el model de país que el president d'ERC vol per a Catalunya.
L'entitat reclama al Govern català que priortizi la promoció dels escriptors en llengua catalana.
El CAC ha decidit desestimar les denúncies presentades pel PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania.
Discurs íntegre del lehendakari Ibarretxe.
Comunicat del Col·legi de Periodistes en què es denuncia el tractament polititzat dels atemptats de l'11M a El Mundo, la COPE i Libertad Digital
Enllaços d'interès
FRANCESC IVARS I GILABERT, COL.LABORADOR
Palma
Palma
27-M.
22/05/2007
El 27 de maig, tenim eleccions, en conseqüència el circ polític s?ha posat en marxa. Dels diferents aspectes que es poden destacar de la política moderna, dos son els que, al meu parer, més rellevància tenen. El primer es el seu caràcter militar i el que això implica de separació respecte a la moral (o viceversa); el segon, la necessària ruptura dels vincles socials que la política produeix.Quan s?entra a l?arena electoral amb l´intenció d?obtenir el poder, ocorre que hi ha uns que guanyen i uns altres que perden. Així, l?idea de la victòria, el ser el guanyador de la contesa, es transforma en un punt transcendental en la seva actuació i el seu pensament. Però la victòria no només s?expressa en termes de triomf, sinó que els vençuts són humiliats pel poder dels vots, ja que, una vegada ultrapassat aquell llindar, les rèpliques s?apaguen, es silencien i es pleguen al discurs dels que han guanyat. En conseqüència, ningú vol representar el paper del vençut, ja que es perillós, el que obliga a delimitar els camps d?enfrontament.
Els posicionaments, la presa de decisió, les certeses, la filiació, la demarcació de qui està a un costat o a l?altre, esdevenen qüestions motrius del procés polític. La foscor i el dogma es fan grans i s?instal·len com ?Pedro por su casa?. I per a això, la disciplina, l?assentiment i el no qüestionament son factor inevitables. S?ha de funcionar com un bon regiment en el que fins l?últim militant ha d?acceptar el que els seus dirigents diguin, i en el que hi ha uniformitat i no esquerdes, encara que abans fossin evidents. Així, el contagi d?essències que es produeix entre el que es militar i el que és polític és rotund.
El Govern, o la seva presència consolidada al Parlament, és el trofeu final de la batalla. Per això quan alguns partits polítics no obtenen el desitjat triomf, o ni s?apropen mitjanament, els cessaments, les dimissions i els ajusticiaments mentals i personals afloren a la l´epidermis.
De totes maneres, el més curiós és que els que realment perden, la gent quotidiana, compareixen en aquesta funció per la porta del darrera, ja que la relació de poder existent està definida prèviament. No tothom pot arribar a participar en el poder, només uns quants poden fer-ho.
Però la lluita pel poder implica una altre cosa gens menyspreable, que es troba perfectament identificada amb aquest discurs militar: la separació entre la política i la moral. L?existència de valors morals, la creença en fonaments ètics, etc. Queden desplaçats de manera radical, ja que en la confrontació no es tenen presents qüestions que, com aquestes, poden fer canviar el recte camí. Encara que segurament, sigui més exacte dir que és l´autonomització de la política respecte de la moral la que realment possibilita aquest contagi d?essències abans esmentat.
Les conviccions morals queden arraconades i, al costat d?elles, la coherència i l?honestedat, el que dona pas a la presència de la mentida o les veritats a mitges. No importa esser coherent amb un mateix, i/o amb els altres, sinó guanyar. I, per aconseguir-ho, la veritat no és cap aliada, sinó tot el contrari.
Per acabar, ens queda veure la necessària desarticulació social que genera aquest procés. En un principi es troba la creença, ja esmentada abans, de que les persones per si mateixes no poden conviure, perquè són d?un determinat tarannà (egoistes, violentes, irracionals...) que només amb un poder damunt d?elles poden fer-ho. Això significa que es concep a les persones com éssers aïllats i atomitzats sense la més mínima solució de continuïtat. Així, per a que la lògica democràtica-política funcioni, aquesta màxima ha de complir-se, perquè sinó, una de les seves majors justificacions es cauria pel seu propi pes, el que ens menaria al desastre, a la pèrdua de control i, per tant, a l?absència d?aquesta explicació. Això es el que ens permet identificar, com quelcom consubstancial, a aquest discurs polític i democràtic amb la necessària individualització i ruptura dels lligams socials, L´individualisme no és un argument ad hoc per a ella, sinó un dels seus majors sostenidors.
Aquesta relació té una doble repercussió sobre el propi procés. Per un costat, l´introducció de la competència entre les persones i els grups com a lògica interna a l?hora d?accedir al poder. Per l?altre, que el procés no comença abaix, ja que seria impossible posar-se d?acord i assolir un mínim pacte ?racional?, sinó que és desde la pròpia institució on es produeix la selecció de les persones i els grups. És a dir, els ciutadans no trien, en termes estrictes, als seus representants, sinó que els partits ofereixen una sèrie d?opcions que les persones han d?acceptar o rebutjar, però sense intervenir-hi en aquest procés.
El cercle es tanca. La desitjada llibertat i la creació de xarxes ciutadanes es rebutgen. En definitiva, esdevenen (esdevenim) simples espectadors que diuen quina pel·lícula o quin detergent (¡perdó, partits!) s?estimen més, Una història tràgica-còmica en la que el Rei Poder, el príncep vot, el president individualista, el governador disciplina, el corregidor mentida i l?assessor estabilitat han escrit el guió i han dirigit el seu propi manual, en el que Demos té el paper de bufó. Encara que, potser, una de les coses més doloroses sigui, com a mínim pel que això escriu, que s?hagi convertit en un best-seller que la gent compra sense trencar-se massa el cap.
Francesc Ivars i Gilabert.
| Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF | |
Altres opinions
Editorial
L’avantprojecte de Llei General Turística presentat per Carlos Delgado és un dels atacs més greus que es recorden a la cohesió social i a l’equilibri territorial del país. La norma ha estat elaborada amb secretisme i manca de transparència pels advocats d’una cadena hotelera; crea un marc definit per l’arbitrarietat i la manca de seguretat jurídica, basat en la voluntat del polític de torn; dóna barra lliure a les grans cadenes;
Opinió
Francisca Mas i Lila Thomàs
El 20 d’ abril de l’any dos mil, llei 5/2000, es publicava la llei de creació de l’ Institut Balear de la Dona, quan l’any 1983 ja s’havia creat el Instituto de la Mujer i en anys posteriors tots els organismes d’igualtat de les Comunitats Autònomes.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.
La nostra autonomia arribava tard en les polítiques d’igualtat; vàrem haver d’esperar el final de 16 anys de governs de dretes (Alianza Popular i Partit Popular) perquè la persistent demanda del moviment feminista fos atesa.
Opinió
Joan Vicenç Lillo
Aquests dies en què els jutjats van plens de judicis a polítics, on cal remarcar bé la a, ja que es tracta de judicis per acusacions de malversació, suborn, falsificació en documents públics, blanqueig de diners, frau... corrupció en definitiva, aquests dies dèiem, també es preparen judicis polítics a polítics, que són de caràcter i finalitat molt diferent. En aquest cas les acusacions, basades exclusivament en testimonis policials presents als fets, ho són contra uns joves independentistes mallorquins per provocar incidents en una manifestació de commemoració del 31 de desembre el 2010.
Sumari d'opinió
