Totes les opinions

25/04/2007
A les últimes eleccions autonòmiques del Principat, el passat novembre, Janer va donar suport explícit a Convergència i Unió (en mítings o en vídeos), fet que em semblà molt coherent amb la seva evolució cap al nacionalisme cada vegada més moderat i el seu escorament cap a la dreta (cal recordar una reposta seva no fa gaire a una entrevista, crec que de Diario de Mallorca, on confesava que cada
A les últimes eleccions autonòmiques del Principat, el passat novembre, Janer va donar suport explícit a Convergència i Unió (en mítings o en vídeos), fet que em semblà molt coherent amb la seva evolució cap al nacionalisme cada vegada més moderat i el seu escorament cap a la dreta (cal recordar una reposta seva no fa gaire a una entrevista, crec que de Diario de Mallorca, on confesava que cada vegada se sentia menys d?esquerres). A part, lògicament, dels seus lligams amb la ràdio i televisió catalanes durant els mandats del president Pujol.

Fins aquí, ho podia entendre. Ho respectava absolutament. Tant la vessant política, com la literària. Al cap i a la fi, en aquest últim terreny, malgrat la meva actitud sigui totalment l?oposada, la immensa majoria de literats intenten aconseguir sense èxit el que ella ha aconseguit amb escreix. Si de cas, t?emprenyes per moments, quan veus el que costa aixecar mínimament el cap sense entrar al joc de premis i ?capelletes?, però després continues, i al final t?espera el reconeixement que ve de la constància i de l?honestedat.

He dit que ho podia entendre fins aquí. El que no m?és concebible de cap manera és que doni suport al Principat a un partit que, amb la seva estratègia i amb el seu tarannà (més o menys criticable, però absolutament respectable), malda per aconseguir majors quotes d?autogovern per a Catalunya i per a la nostra supervivència lingüística i d?altra banda presentar-se a les eleccions balears a les llistes d?un partit que representa tot el contrari. Senzillament, crec que o falta la vergonya o es pensen (ella i Matas) que els mallorquins som uns caps de fava integrals.

M?explicaré encara més (i a pesar que es puguin enfadar molts amics i coneguts, entre ells, ben segur, l?admirat Pere Sampol): a Mallorca, a despit de les coalicions electorals per a les europees, hi ha un partit que representa el que són Convergència i Unió al Principat i aquest partit es diu Unió Mallorquina. I punt. Tant en l?eix esquerra-dreta, com en l?eix centrifuguisme-centripetisme.

Ideològicament, insistesc, ideològicament, CiU és aquí UM: Primer, perquè els dos són partits nacionalistes moderats, amb tendència al regionalisme intern (és a dir, defensa del propi territori administrativament parlant i renúncia, almenys explícita i/o immediata, a un marc referencial del conjunt dels Països Catalans) i segon, perquè en l?altre eix podrien definir-se com de centre-dreta a de dreta-liberal.

Aquests dos trets brillen per la seva absència en l?actual Partit Popular, i això no és opinió, són fets constatables. El PP de les Illes un temps va gaudir de bona imatge entre certs sectors nacionalistes mallorquins que eren més bé dretans i de base diguem-ne etnicista (el PSOE era ?el partit dels forasters? i el PP dels nadius), però a part d?aquests sectors en una època determinada, ningú amb dos dits de front no pot empassar-se ni tan sols un lleuger mallorquinisme d?aquest partit, quan tota la seva acció legislativa allà on té majoria és carregar contra el territori, la llengua, els símbols, i tot el que els recorda a la que despectivament anomenen ?vieja Mallorca?, que és la Mallorca de tota la vida, la que duu tres segles resistint i que encara no ha passat pel sedàs del zaplanisme i la seva castellanització. I si analitzam el seu suposat liberalisme, més del mateix. Ja ens explicaran que té de liberal endeutar els contribuents creant una televisió totalment prescindible, per exemple. El PP, més l?estatal que el balear, això és vera, és clarament intervencionista en economia, per afavorir els interessos dels seus. No dic que CiU i UM no ho siguin, però en tot cas ho són menys que el PP, o sigui, són més liberals. Així com en el capítol de les llibertats individuals, on no hi ha color.

Per això, i amb el risc que algú em pugui o em vulgui malinterpretar, pregaria un gest de dignitat a aquesta escriptora. Li pregaria que, si vol participar en política, ho faci dins un partit que sigui coherent almenys amb el que ella pensava fins el passat mes de novembre. I si, com em tem, el que ha succeït és que des de novembre a ara s?ha convertit al conservadorisme i a l?espanyolisme més extrem pels motius que sigui, ho digui així de clar i deixi d?intentar enganyar la gent jugant a dues bandes.

SOBRE MARIA DE LA PAU JANER (1) SOBRE MARIA DE LA PAU JANER (i 2)