Totes les opinions

12/07/2005
El model turístic a les Illes Balears i Pitiüses es troba en crisi i ha quedat obsolet; les estadístiques dels experts, dels analistes i la realitat del mercat així ho demostren. Aquesta crisi repercuteix directament sobre el teixit productiu i les classes treballadores, però amb un impacte molt més negatiu. L?immens benefici adquirit tots aquests anys pels nostres empresaris hotelers ha acostum
El model turístic a les Illes Balears i Pitiüses es troba en crisi i ha quedat obsolet; les estadístiques dels experts, dels analistes i la realitat del mercat així ho demostren. Aquesta crisi repercuteix directament sobre el teixit productiu i les classes treballadores, però amb un impacte molt més negatiu. L?immens benefici adquirit tots aquests anys pels nostres empresaris hotelers ha acostumat el mercat a l?estacionalització de la producció, fet que ha afectat la resta d?empreses que són proveïdores i dependents d?aquest sector. Això també afecta als treballadors i treballadores, que observen amb indignació com el nombre de contractacions fixes és insignificant i, en canvi, va creixent el d?eventuals. D?aquesta manera sols s?aconsegueix crear un treball precari i mal pagat. Mentrestant, la despreocupació pel medi natural ?un dels principals atractius de les nostres illes- ha dut a realitzar propostes poc serioses com la ?targeta verda?, confiant en la bona voluntat dels turistes, sense oblidar, naturalment, el benefici dels hotelers. Tal vegada despeses innecessàries com la de patrocinar un equip ciclista, pagar amb doblers públics a famosos que l?únic que han fet per la nostra terra és especular i que no tenen res a veure amb la realitat cultural del nostre país, s?haurien d?eliminar i dedicar a quelcom més necessari. És evident que fa anys que el canvi de model turístic s?hauria d?haver començat a produir. Tots sabem que és possible. El turisme de ?sol i platja? també és productiu, però ara mateix necessitam noves fonts de mercat que trenquin l?estacionalitat, incrementin progressivament la durada de la temporada i siguin una oferta alternativa de qualitat: centres terapèutics; estades per negocis; estades i esdeveniments esportius; turisme rural; rutes de muntanya i senderisme; turisme cultural... La classe treballadora illenca no pot seguir sotmesa a un sistema condemnat a la precarietat dels contractes-fems del govern actual i de l?empresariat turístic. Hem de lluitar per aconseguir un empresariat turístic compromès amb la nostra realitat nacional i cultural, que faci compatible i viable el creixement econòmic i la sostenibilitat del patrimoni natural; que trenqui d?una vegada per totes amb l?estacionalitat apostant per la innovació i per la inversió en noves fonts de mercat a la nostra nació, no a fora; i ,sobretot, que sigui el vertader motor econòmic i afavoreixi el repartiment més just de la riquesa i l?increment del benestar de tota la ciutadania, no d?uns quants.