06/07/2010
L’entitat Turisme de Barcelona fa una aposta per a una taxa de un Euro per estada que, Oh miracle! Han de cobrar els establiments turístics. Justament tot allò que era imperdonable quan la iniciativa partia de la voluntat política de repensar aquest País, ara resulta que només eren eines per a enfrontar-se als legítims titulars de la voluntat popular. Colla de indocumentats! Tanta sort que tant ells com els Professionals als qual tant esperaven i desitjaven, veuen com els seus dies van passant a la història. Però anem al cas, saben qui és el President de Turisme de Barcelona? Joan Gaspart, no és precisament gens sospitós de ser d’esquerres aquest eh? I saben el que els mou a demanar aquesta quantitat irrisòria als turistes? Idò ni més ni menys que la manca per disminució brutal dels diners públics dedicats a promoció, aquests si que en saben de fer política, els tallen l’aixeta de la promoció amb diners públics i vet aquí! Ja tenim la Seu plena d’ous i els empresaris demanant el que ells diuen una ecotaxa.

Bé, ni ho és ni ho serà mai, Ni la Taxa de Retorn té res que veure amb aquella, per molt que els fills de mare desconeguda, vulguin sempre nomenar per defecte. Potser és hora que ens plantegem quina és la millor forma de tractar aquest assumpte, fins a dia d’avui aquest Govern els ha donat a TTOO i Hotelers tot el que han volgut, tot excepte els condotels, i res no va bé, ni millora, per molt que els diaris vulguin tapar la realitat, la fam i els deutes son tossuts, cap mentida no els enganya, per molt que la repeteixin. Ja saben, si els lleven la bicoca dels diners públics, ja els va bé tirar de les butxaques dels turistes per, ah si, aquesta és una de grossa, demanin als turistes per els objectius de la almoina i veuran, un Euro per aconseguir que jo vingui? Però si ja soc aquí! Per aconseguir que vinguin més? I ho he de pagar jo? Senyors meus, la única destinació acceptable en aquesta matèria és la de Producte i com a taxa, és a dir vinculant ingrés i despesa, tota la resta son intents de maquillar la realitat, posin l’impost i no diguin bajanades.