Totes les opinions

13/06/2005
Efectivament, el president Jaume Matas ho tenia molt bé per proposar, per a la reforma de l'Estatut de les illes Balears, un sistema de finançament semblant al del Principat de Catalunya (és a dir, un sistema que, sense ser plenament just, sigui una mica més equànim que no l'actual espoli fiscal). Alguns teníem uns certs dubtes sobre si finalment pesaria més, en el component del govern de les Bale
Efectivament, el president Jaume Matas ho tenia molt bé per proposar, per a la reforma de l'Estatut de les illes Balears, un sistema de finançament semblant al del Principat de Catalunya (és a dir, un sistema que, sense ser plenament just, sigui una mica més equànim que no l'actual espoli fiscal). Alguns teníem uns certs dubtes sobre si finalment pesaria més, en el component del govern de les Balears, el nacionalisme espanyol o l'atenció a les necessitats primordials que, en conjunt, tenen com a govern. No fa falta dir que no es poden dur projectes endavant sense finançament i que, a hores d'ara, amb el que tenim, pràcticament assegurar que la sanitat o l'educació funcionin mínimament ja constitueix un autèntic miracle. Per fer de govern, per tant, l'equip de Matas necessita amb tota urgència una millora més que substancial en el finançament de la comunitat suposadament autònoma. El sentit pràctic sembla que, almenys inicialment, es troba per sobre del nacionalisme espanyol, i això cal que, des de la posició de no nacionalistes espanyols, ho valorem positivament. Ara bé, haurà de passar un cert temps i haurem d'assolir una certa perspectiva, per veure si el moviment del govern de les Balears és purament tàctic o si respon a unes motivacions més profundes. Evidentment, amb la demanda d'un finançament per a les Balears semblant al que el tripartit principatí demana per a Catalunya, el govern Balear pot contribuir, per exemple, a posar pressió sobre el govern de Rodríguez Zapatero. Això pot produir una confrontació entre socialistes i populars que, a nivell d'illes, beneficiaria fonamentalment a aquests darrers, tenint en compte que la reivindicació és més que justa, i es troba plenament assumida per una majoria de la nostra societat. En la mateixa línia, si la petició del govern de les Balears no es veu satisfeta per l'Estat espanyol, podria constituir una arma en mans del principal partit de l'oposició per reaccionar contra el partit que és al govern de l'Estat, i contra els que li donen suport. Que un tema tan fonamental per al futur de la nostra autonomia es pugui convertir en mera eina d'una picabaralla entre partits espanyols és l'aspecte més preocupant de tots, des del meu punt de vista. Amb decisió, es pot mostrar molt clarament el fonament de la reivindicació del govern illenc, i difícilment aquesta reivindicació podrà ser discutida per ningú (incloent-hi el govern espanyol, per descomptat). No entrarem en profunditat en el tema de per què no s'ha aprofitat cap coincidència entre govern "popular" a les Balears i a l'Estat per satisfer aquesta reivindicació elemental, perquè l'única part de la Història que no estam en absolut en condicions de poder canviar és el passat. Resulta, a partir d'ara, treballar àrduament per fer visible, més que mai, la necessitat d'un finançament just per a les Balears. S'ha d'explicar molt clarament als agents socials de les Illes el que significa l'escanyament financer a què l'Estat ens ha sotmès i ens sotmet encara, s'ha de plantejar sense embuts què suposa això per al teixit econòmic de les Balears i quines conseqüències té per a treballadors i empersaris, i s'han de plantejar les coses sense tabús i sense prejudicis adquirits. Així mateix, el govern de Jaume Matas s'hauria d'afegir al del Principat a l'hora d'exigir la publicació per part de l'Estat de les balances fiscals amb les diferents comunitats autònomes. Així podríem saber si, efectivament, tal i com diuen els nostres analistes, les illes Balears constitueixen la comunitat autònoma amb un dèficit fiscal més notable en relació a l'Estat. El govern de Jaume Matas té actualment a les seues mans la possibilitat de passar a la història com el que ha millorat el finançament de les Illes i ha permès que, per primera vegada des dels Decrets de Nova Planta, siguin una mica més autònomes. I aquesta possibilitat només la té si se la treballa seriosament i si demostra que no es tracta d'un bluf per atiar una baralla entre els principals partits espanyols, sinó una justa reivindicació de la gent de les Balears i Pitiüses. En aquest cas, i arribat el moment, al congrés de diputats, es podria produir una aliança entre els "populars" i el nacionalisme català (conservador i monàrquic, i progressista i republicà), que donàs lloc a una majoria ben curiosa. No estic gaire segur, emperò, que, en una reivindicació tan justa i sensata, tots els "populars" fessin costat al govern de les illes Balears.

MATAS I MARAGALL, ALIANÇA NECESSÀRIA