Totes les opinions

02/06/2008
 Me sorprenien, aquest cap de setmana, les declaracions de l'actual Ministre d'Economia, Pedro Solbes, en referència al lleuger impacte de la pujada del petroli en el creixement de econòmic de l'Estat Espanyol. Consternat i indignat, començ a fer memòria mentre contrast dades econòmiques. No cal anar-se'n massa enfora perquè l'Instituto Nacional de Estadística compta amb les eines necessàries per palpar que l'economia fa temps que està en crisi.

Senyor Solbes, fa justament 6 anys (recordem que l'1 de juny del 2002 entrà en vigor l'Euro) a les Illes Balears anar a un bar i prendre un cafè costava 60 cèntims, ara en costa quasi el doble… i com l'exemple del cafè podríem parlar de tots els productes de primera necessitat (pa, llet, carn). En 6 anys s'ha multiplicat per dos el cost de viure a l'Estat Espanyol. S'han multiplicat per dos els sous? La resposta és evident.

Més encara, els agricultors, pagesos, pescadors i altres treballadors del sector primari no només no cobren més per produir, sinó que encara els costa més car. Sorprenent, no? Benvolgut ministre, potser no tenc un màster en economia però no estic tan cec com per veure que en les equacions està fallant alguna cosa.

Un jove de les Illes Balears destina una mitjana d'un 85% del seu sou al pagament de l'habitatge, la resta se'n va en alimentació i serveis. d'aquí deu anys, amb el sou precari, com se plantejaran aquests joves mantenir un fill? Com aquests joves treballadors, amb la suor de la seva feina, podran crear i mantenir un negoci propi en el futur? La resposta continua essent evident: HIPOTECANT-SE.

Que el creixement econòmic d'un estat se basi exclusivament en la relació parasitària dels grans bancs amb els ciutadans és francament preocupant. Més preocupant me sembla que el vostre Govern faci ulls clucs i oïda sorda a un crit de la societat com són les vagues d'importants agents del sector primari.

No crec que el problema tengui una solució tan llunyana, però sí passa per una limitació d'aquest capitalisme salvatge que tant li agrada, se diu CONTROL i REGULACIÓ. Vostès han de deixar de donar subvencions als camperols i pescadors, el que haurien de fer és controlar quant se'ls paga pels seus productes, si els surt a compte o que està passant amb els intermediaris perquè al ciutadà li surti tan cara la bossa de la compra. Vostès han de controlar el què està passant amb les importacions de països com la Xina, basta fer una volta pels comerços per veure que pocs productes duen l'etiqueta CEE que regula que compleixen els estàndars de qualitat europeus. Vostès no han sabut lidiar amb l'especulació a l'habitatge, i ara en canvi sí que xerren de la "crisis del ladrillo" i de la "crisi de acceso a la vivienda". Quan serà el moment de començar a xerrar de la crisi econòmica?

Senyor Solbes, sense saber un pebre d'economia li explic que no anam bé. El pròxim pic que surti a xerrar del creixement econòmic el convid a que ho faci sense parlar d'índexs, percentatges i demés parafernàlia que el ciutadà mitjà ni entén, ni li importa. Parli de la bossa de la compra, parli de la pujada de la benzina, parli dels salaris precaris, tot suma, perquè l'economia del poble, sempre ha estat de dos i dos fan quatre.